Mexic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Linha 254 :
Dins lo corrent d'aqueu periòde, lo vice-rèi de [[Mexico]], qu'assaiava de formar una [[junta]] ambé lei ''criolos'', foguèt reversat per un [[còp d'estat]] organizat per lei ''peninsulares''. Lo poder foguèt alora tengut per l'''audienca'' e sa milicía. Aquò permetèt de blocar lei revendicacions dei ''criolos'' mai lo maucontentament se generalizèt dins tota la vice-reialtat de Novèla Espanha. Lo 16 de setembre de [[1810]], una premiera insureccion importanta acomencèt sota la direccion dau prèire [[Miguel Hidalgo]]. Revendicant la supression dau [[tribut]] pagat per leis Indians, la restitucion de certanei territòris indians ò l'eliminacion deis Espanhòus, lo movement s'estendèt rapidament e alinhava {{formatnum:80000}} combatents en octòbre. En fàcia, ''criolos'' e ''peninsulares'' s'alièron per s'opausar a una insureccion populara menaçant sei privilègis e defendiguèron victoriosament [[Mexico]]. En març de [[1811]], Hidalgo e sei tropas foguèron anientats dins la region de [[Guadalajara]] e lei caps de la revòuta fusilhats. Pasmens, una autra insureccion acomencèt lèu dins lo sud sota la direccion d'un autre prèire mestís dich [[José Maria Morelos]]. Au contrari de Hidalgo, capitèt d'organizar e de disciplinar sei tropas que conquistèron [[Oaxaca de Juárez|Oaxaca]] e [[Acapulco]] en [[1812]]-[[1813]]. Una guèrra lònga foguèt necessària per leis afeblir que s'acabèt solament en [[1815]] ambé la captura de Morelos e son execucion. Pasmens, Vicente Guerrero, un luòctenent de Morelos, capitèt de contuniar la lucha.
 
Lo poder en [[Mexico]] demorèt entre lei mans dei conservadors mai l'influéncia dei ''criolos'' aumentèt. Favorables a l'autonòmia per aparar sei privilègis en fàcia dau liberalisme vengut de [[Madrid]]. La [[Glèisa]], menaçada per l'anticlericalisme de certanei tendàncias revolucionàrias espanhòlas, èra tanben fòrça maufisanta a respèct de la metropòli. En [[1820]], lo [[coronèu]] [[Augustin Ièr de Mexic|Augustin de Iturbide]], cargat de luchar còntra leis insurgents de Guerrero, passèt au contrari un acòrd ambé seis adversaris en febrier de [[1821]]. Dich [[plan d'Iguala]], prevesiá la formacion d'un Empèri de Mexic independent dirigit per lo rèi [[Ferrand VII d'Espanha|Ferdinand VII]] ò un prince de son ostau. Lo [[catolicisme]] demorava [[religion d'Estat]] e la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] gardava sei bens e sei privilègis. Enfin, l'egalitat juridica èra establida. Iturbide e Guerrero jonhèron sei tropas e, en aost, lei leialistas foguèron vencuts e obligitsobligats d'acceptar lo plan. En setembre, [[Augustin Ièr de Mexic|Iturbide]] venguèt president d'una [[regéncia]]. Pasmens, [[Ferrand VII d'Espanha|Ferdinand VII]] refusèt l'acòrd d'Iguala. Ansin, lo 18 de mai de [[1822]], Iturbide, desirós de mantenir un [[monarquia|regime monarquic]], foguèt proclamat emperaire per sei soudats. Lei sièis províncias de la capitanariá generala de [[Ciutat de Guatemala|Guatemala]] jonhèron l'Empèri<ref>[[Lo Salvador]] refusèt mai una invasion mexicana en [[1822]] l'integrèt per fòrça dins l'Empèri.</ref>.
 
Pasmens, tre [[1822]], l'Empèri autoritari d'[[Augustin Ièr de Mexic|Augustin I{{èr}}]] suscitèt una oposicion importanta renfòrçada per la crisi financiera de l'[[estat]] novèu. En [[1823]], un còp d'estat organizat per lo [[coronèu]] [[Antonio López de Santa Anna]] entraïnèt l'abdicacion e l'[[exili]] de l'emperaire. Augustin I{{èr}} foguèt fusilhat l'annada seguenta après una temptativa mancada de reconquistar lo poder. La [[republica]] foguèt proclamada mai un periòde lòng d'instabilitat acomencèt. Lei províncias d'America Centrala aprofichèron la situacion per proclamar son independéncia.
Linha 276 :
[[File:Mexic - Intervencion francesa.png|thumb|Esquèma generau de l'intervencion francesa en Mexic (1862-1867).]]
 
Après l'eleccion de [[Benito Juárez|Juárez]] coma president en [[1861]], lo [[govèrn]] mexican deguèt faciar la question de son deute public. Foguèt rapidament obligitobligat d'arrestar son remborsament. Aquò entraïnèt una intervencion dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], de [[França]] e d'[[Espanha]] que mandèron un còrs expedicionari qu'ocupèt lei doanas de Veracruz. Juárez capitèt de trobar un acòrdi ambé lei Britanics e leis Espanhòus. En revènge, l'emperaire [[França|francés]] [[Napoleon III]] èra desirós de crear un empèri mexican [[catolicisme|catolic]] susceptible d'equilibrar la poissança [[USA|estatsunidenca]]. Mau conselhat per de conservadors mexicans, [[Napoleon III]] pensava obtenir un acuèlh favorable a sei projèctes. Pasmens, sei tropas se turtèron a l'oposicion dei liberaus de Juárez e aguèron de dificultats per intrar dins la [[capitala]] en [[1863]]. Lei Francés prepausèron lo tròne a [[Maximilian Ièr de Mexic|Maximilian]], fraire de l'archiduc d'[[Àustria]], que foguèt coronat en junh de [[1864]] ambé lo sostèn dei conservadors. Lei liberaus e Juárez se retirèron vèrs lo [[nòrd]].
 
Lei [[França|Francés]] e lei tropas imperialas deguèron alora luchar còntra divèrsei [[guerilha]]s. A partir de [[1866]], [[Napoleon III]] èra desirós de se retirar dau teatre mexican e lei liberaus prenguèron l'avantatge. En març de [[1867]], après la retirada totala dei Francés, la situacion militara de [[Maximilian Ièr de Mexic|Maximilian]] s'agravèt rapidament. En junh, foguèt capturat e fusilhat per lei fòrças [[republica]]nas.
Linha 340 :
Aquelei trèbols afebliguèron [[Plutarco Elías Calles|Calles]] e una modificacion de la [[constitucion]] permetèt a [[Álvaro Obregón]] d'èsser elegit president un segond còp en [[1928]]. La durada dau mandat presidenciau foguèt tanben aumentada de quatre a sièis [[annada]]s. Pasmens, foguèt assassinat tre lo 17 de julhet de [[1928]] per un militant [[catolicisme|catolic]]. Aquò permetèt a Calles de renfòrçar sa posicion ambé la fondacion dau Partit nacionau revolucionari (PNR) e l'eleccion d'aliats politics sensa autoritat de son [[partit politic|partit]] a la presidéncia. Dins lei fachs, Calles, d'ara endavant dich « jefe maximo » gardèt la realitat dau poder e acomencèt de negociar ambé la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]] la suspension dei [[lei|lèis]] anticlericalas de [[1926]].
 
Dins aquò, lei problemas de la crisi religiosa foguèron rapidament remplaçats per lei dificultats pus grèvas de la [[crisi economica de 1929]]. D'efècte, fòrça despendanta deis [[exportacion]]s, l'economia mexicana foguèt fòrça tocada per la reduccion dau comèrci mondiala. Aquò entraïnèt de tensions importantas dins lei classas popularas e mejanas tant dins lei vilas que dins lei zònas ruralas. Lo regime i respondèt per de mesuras autoritàrias e per un renfòrçament de la repression. Pasmens, aquò mau capitèt d'empachar lo desvolopament de l'oposicion, compres au sen dau PNR. En [[1934]], Calles foguèt donc obligitobligat de laissar lo poder e de designar lo generau [[Lázaro Cárdenas del Río|Lazaro Cardenas]] coma successor.
 
==== La presidéncia Cardenas e lo renfòrçament dau regime ====
Linha 589 :
Lo periòde deis annadas veguèt tanben l'aparicion dei films sonòrs e leis annadas 1930-1950 son considerats coma l'apogèu dau cinèma mexican. L'industria cinematografia foguèt desvolopada e d'actors venguèron rapidament famós. Aprofichant l'installacion de [[govèrn]]s [[faissisme|faissistas]] en [[Espanha]] e en [[Argentina]], Mexic dominava alora lo cinèma d'America Latina e èra lo premier productor de films dau mond ispanofòns. Un trach important d'aqueu periòde èra la realizacion de films inspirats per la vida e l'identitat mexicanas que permetèron d'obtenir un estil diferent dei produccions [[USA|estatsunidencas]] d'[[Hollywood]]. Leis actors principaus d'aqueleis annadas foguèron [[Sara García]], [[Cantinflas]], [[Dolores del Río]], [[Pedro Infante]], [[Evita Muñoz]] e [[Ninón Sevilla]] e lei realizators principaus foguèron [[Emilio Fernández]], [[Gabriel Figueroa]], [[Alejandro Galindo]] e [[Luis Buñuel]].
 
Dins lo corrent deis annadas 1960 e 1970, l'industria cinematografica conoguèt una crisi en causa de la demenicion dei finançaments e lo govèrn foguèt finalament obligitobligat de crear d'estudiòs dichs Nuevo cine Mexicano. Una generacion novèla de realizators ([[Arturo Ripstein]], [[Alfonso Arau]], [[Alfonso Cuarón]] e [[Maria Novaro]]... etc.) participa d'ara endavant ai competicions internacionalas de cinèma. Aquò a entraïnat una internacionalizacion dei films, especialament sota l'influéncia de corrents europèus.
 
== Bibliografia ==