Zacàrias (papa) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
 
Linha 3 :
'''Zacàrias''' (mòrt lo 22 de març de [[752]]) foguèt lo 91{{e}} [[papa]] de la [[Glèisa Catolica Romana]] dau 3 de decembre de [[741]] au 22 de març de [[752]]. Succediguèt a [[Gregòri III]] ([[731]]-[[741]]) e foguèt remplaçat per [[Estève II (papa)|Estève II]] ([[752]]-[[757]])<ref>Estève II es tecnicament pas lo successor dirèct de Zacàrias car un autre papa, tanben dich Estève, foguèt elegit per li succedir. Pasmens, moriguèt solament tres jorns après son eleccion e es generalament pas considerat coma un papa oficiau.</ref>.
 
Originari d'una familha grèga installada en [[Calàbria]], Zacàrias èra un erudit, traductor dei Dialògs dau [[papa]] [[Gregòri Ier|Gregòri lo Grand]] ([[590]]-[[604]]), e un predicator eloquent. Son eleccion se debanèt dins un contèxte militar e politic malaisat en causa de la menaça lombarda còntra [[Roma]] e de la mòrt de [[Carles Martèl]] qu'aviá sostengut lo papa [[Gregòri III]]. Zacàrias foguèt donc obligitobligat de negociar ambé lo rèi lombard [[Luitprand]]. Puei, deguèt empachar lei Lombards d'atacar lei possessions de la Glèisa. En [[749]], deguèt defendre Perosa còntra lo rèi [[Ratchis]]. Après de negociacions, capitèt d'obtenir la levada dau sètge e Ratchis abdiquèt per venir monge de l'[[Abadiá dau Mont Cassin]].
 
Zacàrias foguèt tanben un diplomata abil que capitèt d'establir de relacions bònas ambé lei Francs e lei [[Empèri Bizantin|Bizantins]]. D'efèct, sostenguèt lo govèrn dirigits per lei fius de [[Carles Martèl]] e prenguèt en [[750]] lo partit de [[Pepin lo Brèu]] dins lo corrent de la despausicion dau rèi [[Childeric II]]. Aquò permetèt d'establir una aliança solida entre lei [[Empèri Carolingian|Carolingians]] e la [[papa]]utat. Regardant lei relacions ambé [[Constantinòple]], en despiech de l'[[iconoclasme]] qu'èra estat condamnat per lei papas, lei relacions entre Zacàrias e l'emperaire [[Constantin V]] ([[741]]-[[755]]), qu'aviá de preocupacions pus importantas dins lo domeni militar, demorèron bònas.