Oman : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Algovia (discussion | contribucions)
Linha 102 :
=== Lo periòde d'influéncia britanica e l'unificacion territòriala ===
 
Tre la mitat dau sègle XIX, lo comèrci omanés deguèt faciar una tiera de dificultats que lo menèron a un declin. Premier, de conflictes de succession entraïnèron sa fragmentacion en 1856. Zanzibar declinèt alora rapidament e venguèt un [[protectorat]] [[Reialme Unit|britanic]] en 1890. Puei, l'interdiccion dau comèrci d'esclaus per lei Britanics, la construccion dau Canau de Suèz, lo desvolopament de la propulsion de vapor e la demenicion dei revenguts eissits dau trafec d'espècias entraïnèron la roïna de la màger part dei marchands omanés<ref>Francis Owtram, ''A Modern History of Oman: Formation of the State Since 1920'', I.B.Tauris, 2004, pp. 47-48.</ref>, lo<ref>Jeremy desvolopamentJones, deJones laJeremy propulsion de vaporRidout e laNicholas demenicionPeter, dei''Oman, revengutsCulture eissitsand dau trafec dDiplomacy'espècias', entraïnèronEdinburgh laUniversity roïnaPress, de2012, lapp. màger part dei marchands omanés128-131.</ref>.
 
Oman deguèt alora tenir còmpte deis ambicions dei poissanças colonialas per protegir seis interès e son independéncia<ref>Jeremy Jones, Jones Jeremy Ridout e Nicholas Peter, ''Oman, Culture and Diplomacy'', Edinburgh University Press, 2012, pp. 123-128.</ref>. Per exemple, en 1854, lo sultan foguèt obligit de laissar leis illas Kouria Mouria ai Britanics. En cambi, lo govèrn omanés capitèt d'obtenir l'autorizacion de [[Londres]] per ocupar la region de Dhofar en 1879. Puei, en 1891, lo sultan signèt un tractat d'amistat ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] que fèt intrar Oman dins l'esfèra d'influéncia britanica. Pasmens, permetèt au poder omanés de pas venir un [[protectorat]] e d'obtenir una ajuda militara e diplomatica poderosa regardant uneis afaires importants dins lo corrent dau sègle XX<ref>Francis Owtram, ''A Modern History of Oman: Formation of the State Since 1920'', I.B.Tauris, 2004, pp. 49-50.</ref>.
 
La premiera crisi intèrna que necessitèt l'ajuda britanica aguèt luec au començament dau sègle e foguèt entraïnada per la contestacion de l'autoritat dau sultan per certaneis ibadistas. En 1913, leis opausants elegiguèron un imam e prenguèron lo contraròtle de la màger part deis oasis. Dins aquò, gràcias au sostèn de Londres, lo sultan capitèt de mantenir son autoritat sus lei zònas litoralas. Puei, aquel afaire si transformèt en crisi internacionala dins lo corrent deis annadas 1950 dins l'encastre de la question de la definicion dei [[frontiera|frontieras]] regionalas. En particular, l'[[oasi]] de Buraïma foguèt revendicada per Oman, per [[Abu Dhabi]] e per l'[[Arabia Saudita]]. Après un conflicte lòng de 1955 a 1959, leis Omanés, totjorn sostenguts per [[Londres]], conquistèron la region contestada maugrat una ajuda militara saudita ais [[ibadisme|ibadistas]].