Oman : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Algovia (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 35 :
'''Oman''' (nom complèt : '''Sultanat d'Oman''') es un [[estat]] d'[[Asia]] e d'[[Orient Mejan]] situat au sud-èst de la [[Peninsula Aràbia]]. A de [[frontiera|frontieras]] ambé leis [[Emirats Arabis Units]] au nòrd, l'[[Arabia Saudita]] a l'oèst e [[Iemèn]] au sud-oèst. Es una monarquia absoluda dirigida per un sultan que sa [[capitala]] es [[Mascate]]. Es un [[estat]] ancian que sa formacion acomencèt tre la premiera mitat de l'[[Edat Mejana]] ambé l'adopcion de l'[[islam]] [[ibadisme|ibadista]] coma [[religion]]. Au sègle XIV, lo país venguèt un actor important dau comèrci asiatic. Aquò li permetèt de venir una poissança navala importanta dins l'[[Ocean Indian]] e de conquistar divèrsei comptadors comerciaus lòng dau litorau orientau africa e en [[Asia]]. Lo demorèt fins a la mitat dau sègle XIX e lo declin dau comèrci d'[[esclavatge|esclaus]]. De divisions intèrnas agravèron l'afebliment d'Oman que deguèt tenir còmpte deis ambicions dei poissanças colonialas, especialament lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. En 1891, lo sultan signèt ansin un tractat d'amistat que fèt intrat son país dins l'esfèra d'influéncia britanica. Dins aquò, capitèt de mantenir son independéncia e aprofichèt l'ajuda britanica per afirmar son autoritat sus lo sud-èst de la [[Peninsula Aràbia]]. Fins au començament deis annadas 1970, aquò permetèt de conquistar pauc a pauc lo territòri actuau dau Sultanat.
 
Oman es un estat principalament [[desèrt|desertic]] que sa populacion sesi concentra dins lei zònas litoralas dau nòrd-èst e dau sud-oèst. En 2014, èra poblat de 4 milions d'abitants mai, coma dins leis autreis estats petrolièrs d'Orient Mejan, aviá una populacion estrangiera fòrça important. Sa [[lenga oficiala]] es l'arabi e l'[[islam]] [[ibadisme|ibadista]] es sa religion principala. Aquò es una particularitat dau país qu'es l'unic estat musulman qu'es ni sunista ni chiista. Son economia es basada sus l'esplecha de jaciments d'[[idrocarbur|idrocarburs]].
 
Lo gentilici es '''omanita''' (idem '''omanés''', '''-esa''').
Linha 156 :
[[File:US National Guard trains with Oman Army.jpg|thumb|right|Entraïment comun de soudats estatsunidencs e omanés en 2010.]]
 
Oman a de fòrças armadas importantas ({{formatnum:70000}} militars actius en 2012) dotadas d'un budget de 6,7 miliards de dolar (environ 8,6% dau PIB) e d'armaments modèrnes ([[Challenger 2]], [[F-16]], [[corveta|corvetas]] de classa Khareef... etc.). Son organizadas entre una armada terrèstra, una aviacion militara, una flòta e una garda reiala. ILi a ges de servici militar e totei lei soudats son volontaris. Gràcias a l'istòria lònga dau Sultanat d'Oman, l'armada omanesa a una tradicion militara anciana que data de l'[[Edat Mejana]]. Pasmens, lo país a plus conegut de conflicte important dempuei leis annadas 1970 franc una participacion simbolica a la [[Guèrra de Kuwait (1990-1991)|Guèrra dau Golf]].
 
== Economia ==
 
En 2013, lo PIB omanés èra de 81,2 miliards de dolars. L'[[agricultura]] ili aviá un ròtle menor (1%) e la màger part èra assegurada per l'industria (64,4%). Lei servicis ne'n formavan lo rèsta (34,6%). Lei partenaris economics principaus d'Oman èra subretot de país asiatics ([[China]], [[Japon]], [[Emirats Arabis Units]], [[Índia]], [[Corèa del Sud|Corèa dau Sud]], [[Singapor]], [[Tailàndia]]). Lo [[petròli]], lo textil e lei metaus representavan la màger part deis exportacions e lo Sultanat importava de maquinas otís, divèrsei bens manufacturats e de viures (cerealas... etc.).
 
Oman a conegut un desvolopament fòrça important dempuei la fin deis annadas 1960 que li a permes de passar de la categoria deis estats pus paures de la [[planeta]] a aquela d'estat ric e desvolopat. D'efèct, de 1970 a 2012, lo revengut de cada abitant es passat de 450 a environ {{formatnum:29000}} dolars. La rason d'aquela aumentacion rapida es la descubèrta e l'esplecha de jaciments de [[petròli]] e de [[gas naturau]]. En 2013, aquelei ressorsas representan 80% dei renvenguts de l'Estat e dos tèrç deis exportacions. Pasmens, au contrari deis autrei país de la region, lei resèrvas omanesas son limitadas e la diversificacion dei fònts de revenguts es donc una prioritat dau govèrn. Quatre axes principaus forman lo còr d'aquela politica : lo desvolopament de l'industria miniera, lo desvolopament dau torisme de luxe, lo desvolopament deis infrastructuras portuàrias e lo desvolopament dei transpòrts terrèstres e aerians.