Oman : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Boulaur (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Algovia (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 33 :
|}
 
'''Oman''' (nom complèt : '''Sultanat d'Oman''') es un [[estat]] d'[[Asia]] e d'[[Orient Mejan]] situat au sud-èst de la [[Peninsula Aràbia]]. A de [[frontiera|frontieras]] ambé leis [[Emirats Arabis Units]] au nòrd, l'[[Arabia Saudita]] a l'oèst e [[Iemèn]] au sud-oèst. Es una monarquia absoluda dirigida per un sultan que sa [[capitala]] es [[Mascate]]. Es un [[estat]] ancian que sa formacion acomencèt tre la premiera mitat de l'[[Edat Mejana]] ambé l'adopcion de l'[[islam]] [[ibadisme|ibadista]] coma [[religion]]. Au sègle XIV, lo país venguèt un actor important dau comèrci asiatic. Aquò li permetèt de venir una poissança navala importanta dins l'[[Ocean Indian]] e de conquistar divèrsei comptadors comerciaus lòng dau litorau orientau africa e en [[Asia]]. Lo demorèt fins a la mitat dau sègle XIX e lo declin dau comèrci d'[[esclavatge|esclaus]]. De divisions intèrnas agravèron l'afebliment d'Oman que deguèt tenir còmpte deis ambicions dei poissanças colonialas, especialament lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. En 1891, lo sultan signèt ansin un tractat d'amistat que fèt intrat son país dins l'esfèra d'influéncia britanica. Dins aquò, capitèt de mantenir son independéncia e aprofichèt l'ajuda britanica per afirmar son autoritat sus lo sud-èst de la [[Peninsula Aràbia]]. Fins au començament deis annadas 1970, aquò permetèt de conquistar pauc a pauc lo territòri actuau dau Sultanat.
Lo '''Soudanat d'Oman''' es un Estat d'[[Asia]] Occidentala situat a l'[[Orient Mejan]], a la punta sud-èst de la [[Peninsula Aràbia]]. A frontièra amb los [[Emirats Arabis Units]] al nòrd, amb l'[[Arabia Saudita]] a l'oèst e amb [[Iemèn]] al sud-oèst, del temps qu'a l'èst es banhat pel [[golf d'Oman]] al nòrd del cap Ra's al-Hadd e per la [[Mar d'Arabia]] al sud d'aquel cap.
 
Oman es un estat principalament [[desèrt|desertic]] que sa populacion se concentra dins lei zònas litoralas dau nòrd-èst e dau sud-oèst. En 2014, èra poblat de 4 milions d'abitants mai, coma dins leis autreis estats petrolièrs d'Orient Mejan, aviá una populacion estrangiera fòrça important. Sa [[lenga oficiala]] es l'arabi e l'[[islam]] [[ibadisme|ibadista]] es sa religion principala. Aquò es una particularitat dau país qu'es l'unic estat musulman qu'es ni sunista ni chiista. Son economia es basada sus l'esplecha de jaciments d'[[idrocarbur|idrocarburs]].
La capitala es [[Mascate]].
 
Lo gentilici es '''omanita'''<ref>''masculin &(idem femenin''...</ref>('omanés'idem'', '''omanés -esa''').
 
=== IstòriaGeografia ===
Abans l'arribada de l'[[Islam]] al [[sègle VII]] Oman foguèt jol govèrn e/o l'influéncia de tres dinastias [[Persia|pèrsas]]: la [[dinastia Aquemenida]], los [[Pàrtia|Parts]] e los [[Empèri Sassanida|sassanidas]]. Aqueles darrièrs succediguèron als Parts durant lo [[sègle III]] e governèron fins a l'arribada de l'[[Islam]].
 
=== Geografia fisica ===
==== Oman après l'arribada de l'Islam ====
A Oman renhava al [[sègle VII]] la familha al-Djulanda de la tribú dels [[Banu Maawil]] de [[Suhar]], e s'afrontava a d'autras tribús de l'interior dirigidas per la dels al-Atik, jos la direccion de [[Lakit ibn Malik al-Atiki]]. Èran a mand de pèrdre lo poder quand en [[629]] lo general musulman Amr ibn al-Asi foguèt enviat dins la zòna e expulsèt las tribús atacantas e restabliguèt los fraires Djayfar e Abbād ibn Julanda, caps de la [[dinastia]] en governant, en tot lo sieu poder. Aital qu'aqueles favoriguèron l'islam.
 
[[File:Oman Topography.png|thumb|Carta topografica d'Oman.]]
En [[632]], durant la ''Rida'', Lakit ibn Malik al-Atiki ensagèt tornarmai de prene lo poder e Amr li calguèt sortir del país mas lo meteis an la revòlta foguèt reprimida per Ikrima ibn Abi Djahl, e durant fòrça temps los al-Djulanda restèron los sobeirans absoluts d'Oman.
 
Oman si situa au sud-èst de la peninsula d'Aràbia e es enviroutat per la [[Mar d'Aràbia]] au sud e au sud-èst e per lo [[Golf d'Oman]] au nòrd-èst. A una [[frontiera]] terrèstra ambé leis [[Emirats Arabis Units]] au nòrd, l'[[Aràbia Saudita]] a l'oèst e [[Ièmen]] au sud-oèst. La superficia dau territòri omanés es de {{formatnum:309500}} km². Sa topografia pòu si devesir entre regions principalas que son :
Al temps del califa Uthman, pugèt al tròn Abbād ibn Julanda, que governèt fins a la siá mòrt en [[686]] en luta contra los khwaridj de la Yamana, e lo succediguèron los sieus filhs Said e Sulaiman ibn Abbad al-Djulanda. Aqueles dos fraires foguèron expulsats d'Oman per al-Hadjdjadj ibn Yusuf (governador d'[[Iraq]] lo [[694]]) e lo país foguèt unit al califat.
* lo plan [[desèrt|desertic]] centrau qu'ocupa la màger part dau país. Es una region d'altitud febla (generalament entre 0 e 200 m) qu'es liada au desèrt d'arena [[Rub al-Khali]]. En causa de son clima fòrça inespitalier, es una region gaire abitada.
* lei montanhas dau Djebel Akhdar situadas au nòrd. Forman una cadena montanhósa auta e traversuda que sa cima pus auta ([[Djebel Shams]], {{formatnum:3020}} m) es lo ponch culminant dau territòri omanés. Lei precipitacions li son feblas mai sufisentas per permetre l'existéncia d'[[estèpa]]s e de [[selva|seuvas]] descontinuas. Aquò permet tanben l'[[agricultura]] e la region es lo centre istoric d'Oman. D'un costat e d'autre dei montanhas, li a d'[[oed|oeds]] e d'[[oasi|oasis]].
* lei còlas de Dhofar situadas au sud lòng dau litorau son una region d'alitud intermediària. Es relativament umida gràcias ai plueias de [[mosson]].
* lo plan litorau nòrd es una region seca amb un nombre important d'[[oasi|oasis]] importants e la vila [[pòrt|portuària]] de [[Mascate]] qu'es lo centre principau dau país.
 
==== IstòriaClima medievala e modèrna ====
Oman es dempuèi de sègles una basa per comerçants. En [[1508]] [[Mascate]], la siá principala vila portuària, passèt a mans [[Portugal|portuguesas]]. Posteriorament, en [[1659]] passèt a contraròtle [[Empèri Otoman|otoman]], perdut en [[1741]], amb l'arribada de l'actuala linha de [[soudanat|soudans]] començada per [[Achmed Ibn Said]].
 
Segon la classificacion de Köppen, la totalitat dau territòri omanés presenta un clima desertic sec e caud. Pasmens, li a de nuanças en foncion de la proximitat ambé l'ocean, de l'influéncia de l'altitud e de l'efèct dei plueias de [[mosson]] :
Al començament del [[sègle XIX]] Oman cresquèt fins a venir una poténcia, amb possessions en [[Balochistan]] e [[Zanzibar]], que foguèron progressivament perdudas. En [[1891]] venguèt un protectorat [[Reialme Unit|britanic]], tot en mantenent aquel estatut fins en [[1971]]. L'an anterior, lo soudan [[Said Ibn Taimur]] foguèt desrocat per lo sieu filh [[Qaboos bin Said Al Said]] qu'es demorat al poder d'alavetz ençà. Aquel a provat de melhorar la situacion economica del país e se manténer en patz amb la rèsta dels païses de l'Orient Mejan.
* lo plan centrau presenta de condicions fòrça aridas ambé de temperaturas que pòdon de còp passar 50°C e de precipitacions anualas mejanas entre 10 e 50 mm
* lo plan litorau nòrd a un clima similar au plan centrau ambé de condicions leugierament mens duras car la temperatura li es rarament superiora a 47°C e lei precipitacions anualas si situan entre 75 e 150 mm. D'ivèrn, la temperatura demora entre 18 e 26°C.
* lei montanhas dau Djebel Akhdar an un clima qu'oscilla entre de condicions deserticas e semideserticas. D'efèct, lo nivèu de precipitacions pòu agantar mai de 250 mm anuaus dins certaneis endrechs e fins a 900 mm sus lei cimas pus importantas.
* lei còlas de Dhofar son una region pus freja en causa de la preséncia regulara de [[vent|vents]] e d'una sason umida de [[mosson]] entre junh e setembre. Lei precipitacions li son ansin generalament superioras a 500 mm.
Oman si situa au limit dei zònas de formacion dei ciclònes tropicaus dau nòrd-oèst de l'[[Ocean Indian]]. Lo sultanat es donc de còps tocat per de ciclònes ò de tempèstas tropicalas e reçaup alora de quantitats d'[[aiga]] importantas a respèct dei precipitacions anualas (65 mm a [[Mascate]] en 1981).
 
=== PoliticaDemografia ===
Lo [[cap d'Estat]] e de [[Cap de govern|govèrn]] es lo soudan ([[Qaboos bin Said Al Said]], après [[1970]]), en governant ereditari qu'escuelh a un gabinet qu'o prenguères. Dins lo [[decenni de 1990]], lo soudan instituiguèt un conselh assessor elegit, lo ''Majlis ash-Shura''', la Cambra bassa de 83 membres, del coma un grop de {{formatnum:190000}} ciutadans podián votar en [[1997]], e lo soudan aviá poder de vèto o aprovacion. En [[1996]] s'instituiguèt la Cambra Nauta o lo ''Majlis ad-Dawla'', de 41 membres, elegits pel soudan.
 
En 2014, la populacion totala d'Oman èra estimada a 4,0 milions d'abitants. Coma leis autrei país productors de [[petròli]] de la region, la proporcion d'estrangiers li èra fòrça importanta (44% en 2013). Leis abitants èran generalament joves (50,3% avián mens de 24 ans en 2014) e urbanizats (73,4% en 2011) car la mitat de la populacion viviá a [[Mascate]] ò dins lo plan litorau nòrd. La [[capitala]] èra la [[vila]] pus importanta ambé mai d'un milion d'abitants dins son aglomeracion. Lo segond centre demografic d'Oman èra la vila meridionala de [[Salalah]] ({{formatnum:200000}} abitants dins l'aglomeracion) situada dins lei còlas de Dhofar.
Existís pas de [[Constitucion]] e la justícia es repartida entre la Cort Suprèma e las Corts Tradicionalas Islamicas.
 
L'esperança de vida èra granda (75 ans en 2014) e lo taus de fertilitat relativament important (2,86 enfants per frema). Aquò permet donc un taus de creissença important de la populacion que seis efècts son amplificats per una imigracion importanta. Lo govèrn sosteniá en partida aquela imigracion gràcias a de lèis sus la nacionalitat favorablas ai descendents dei familhas omanesas partidas s'installar dins lei comptadors dau sultanat au sègle XIX. En particular, es relativament aisat per un abitant de Zanzibar ò de Gwadar ambé d'originas omanesas d'obtenir la nacionalitat dau país. La populacion d'Oman es donc d'origina variada en causa de la preséncia d'Omanés naturalizats venguts d'[[Africa]], de [[Paquistan]] ò d'[[Iran]] e de trabalhaires estrangiers principalament originaris de [[Paquistan]], d'[[Índia]], de [[Bangladèsh]], d'[[Egipte]], de [[Marròc]] e dei [[Filipinas]]. En 2014, lo mestissatge entre lei diferents grops èra fòrça feble mai la coexisténcia èra pacifica.
Las foncions del soudan son basicament las d'un [[monarquia absoluta|monarca absolut]], sens [[democracia]] ni institucions.
 
=== GeografiaLengas ===
[[Imatge:Oman-Canyon.jpg|thumb|250px|Canon desertic al centre d'Oman.]]
 
[[File:Oman - Lengas.png|thumb|Lengas dau Sultanat d'Oman a l'acomençament dau sègle XXI.]]
Oman, situat al sud-èst de la [[Peninsula Aràbia]] amb una còsta de près de 1600 [[km]] e quatre regions naturalas: la plana litorala; un [[desèrt]] vast e plan que cobrís granda part del centre d'Oman; lo [[Dhofar]], al sud, ont se tròba la vila de [[Salalah]]; e las cadenas montanhosas la còsta dessús nòrd, lo bèc que mai naut n'es lo Jabel Sham, amb 3000 [[mètre|m]] d'[[altitud]]. Montanhas que daissan una franja plana en la còsta nòrd ont son localizadas las principalas vilas del país: [[Mascate]] (la capitala), [[Matrah]] e [[Sur]] al nòrd, puèi dequ'unas autras al sud, [[Thamarit]] e [[Raysut]]. Lo [[clima]] d'Oman es al dedins arid, mas en las còstas es umid.
 
L'[[arabi]] es la [[lenga oficiala]] d'Oman e es parlat per la màger part de la populacion. Pasmens, si troba divèrsei minoritats [[linguïstica]]s eissidas de populacions autoctònas qu'an gardat l'usatge de lengas tradicionalas ò de populacions eissidas deis Omanés partits dins leis ancians comptadors comerciaus dau sultanat. Unei lengas indigènas ([[kumzari]], [[bathari]], [[harsusi]] e [[hobyót]]) son menaçadas de disparicion en causa de la reduccion dau nombre de locutors. Dins aquò, doas lengas localas an una situacion melhora ([[shehri]] ambé {{formatnum:25000}} locutors en 1993, [[mehri]] ambé {{formatnum:100000}}-{{formatnum:120000}} locutors en [[Ièmen]] e en [[Oman]]).
=== Economia ===
:''De veire: [[Economia d'Oman]].''
 
Lei lengas importadas per lei populacions imigradas son aquelei dei comptadors majors dau sultanat d'Oman dau sègle XIX coma l'[[anglés]] parlat per lei mitans d'afaires, lo [[swahili]] parlat en [[Zanzibar]] e lo [[balochi]] parlat dins lo sud-èst d'[[Iran]] e l'oèst de [[Paquistan]].
=== Demografia ===
Lo Ministèri de l'Economia estimava qu'en la mitat de [[2006]] la populacion totala del país èra {{formatnum:2577000}} abitants. D'aqueles, {{formatnum:1844000}} èran nascuts dins lo país. La populacion cresquèt de {{formatnum:2018000}} abitants al [[cens]] de [[1993]] fins a {{formatnum:2340000}} al cens de [[2003]].
 
=== CulturaReligion ===
===Bibliografia===
===Vejatz tanben===
{{Commons|Oman|Oman}}
 
[[File:Oman - Religion.png|thumb|Religions dau Sultanat d'Oman a l'acomençament dau sègle XXI.]]
===Ligams extèrnes===
{{Liga Aràbia}}
{{Païses d'Asia}}
=== Nòtas & referéncias ===
<references>
 
Oman organiza ges de recensament religiós au sen de sa populacion. En 2010, leis estimacions donavan una majoritat larga ai [[islam|musulmans]] que formavan 86% de la populacion. La tendància que predominava èra l'[[ibadisme]] qu'es la religion de 75% dei nacionaus omanés. Oman a donc la particularitat d'èsser l'unic país musulman dominat per un corrent religiós que fa partida ni dau [[sunisme]] ni dau [[chiisme]]. En fòra de l'[[ibadisme]], li a de populacions localas que son sunitas, especialament dins lo sud e dins lo plan litorau nòrd e chiitas dins lei províncias pus meridionalas. Lei trabalhaires estrangiers musulmans son principalament sunitas.
 
En mai de l'[[islam]], si pòu trobar divèrsei minoritats religions qu'èran per òrdre d'importància lo [[cristianisme]] (6,5%), l'[[indoïsme]] (5,5%) e lo [[bodisme]] (0,8%). Son generalament la religion dei trabalhaires estrangiers que demoran pas dins lo país. Pasmens, existiá tanben d'Omanés naturalizats non musulmans, especialament aquelei que venián d'[[Índia]]. Leis autrei religions gropavan mens de 1% de la populacion e l'[[ateïsme]] (0,2%) èra quasi desconegut.
 
La libertat religiosa es oficialament respectada per lo govèrn. Pasmens, li a divèrsei restriccions regardant la bastida de luecs de culte non musulmans. Per exemple, leis edificis actuaus son sovent tròp pichons entraïnant ansin de problemas d'organizacion que limitan lei possibilitats de desvolopament dei religions importadas coma lo [[cristianisme]] ò l'[[indoïsme]].
 
== Istòria ==
 
=== Preistòria e Antiquitat ===
 
=== L'islamizacion e l'adopcion de l'ibadisme ===
 
L'[[islam]]izacion dau territòri omanés actuau aguèt luec dins lo corrent dei darriereis annadas de la vida de [[Maomet]] e s'acabèt rapidament après sa mòrt en 632. La region foguèt alora integrada dins lei [[Califat Omeia|Califats Omeia]] e [[Califat abbassida|Abbassida]]. Pasmens, en causa de sa posicion alunchada dei centres dau poder [[califa|califau]] en [[Siria]] ò en [[Iraq]], venguèt un refugi per d'aversaris de l'autoritat centrala. Au sègle VIII, leis Omanés deis [[oasi]]s interioras adoptèron l'[[ibadisme]], una version moderada dau [[kharidjisme]], e elegiguèron un [[imam]] ibadista en 791. L'isolament dau país a respèct deis autrei regions aràbias permetèt lo mantenement d'aquela forma particulara de la [[religion]] musulmana e Oman es a l'ora d'ara l'unic [[estat]] arabi que la majoritat de sa populacion es ni [[sunisme|sunita]] ni [[chiisme|chiista]].
 
=== Lo desvolopament dau comèrci omanés ===
 
Dins lo corrent de l'[[Edat Mejana]], leis Omanés dau [[litorau]] comencèron de participar au comèrci maritim de l'[[Ocean Indian]], dau [[Golf Persic]] e de la [[Mar Roja]]. Au sègle XIV, èran venguts una poissança marchanda importanta e prospèra. Pasmens, au sègle XVI, deguèron luchar còntra leis ambicions de [[Portugal]] que conquistèt Mascate e gardèt la vila fins a 1650. Puei, a la fin dau sègle XVII e au començament dau sègle XVIII, leis Omanés ataquèron lei possessions portuguesas d'Africa Orientala. Prenguèron [[Mombasa]] (1698), [[Zanzibar]] (1699) e [[Kilwa]] (1710) avans de resistir ai còntra-ofensivas [[Portugal|portuguesas]]. En 1752, un tractat fixèt lo limit deis esfèras d'influéncias respectivas au cap Delgado.
 
En 1744, [[Ahmat ibn Said]] foguèt elegit [[imam]] ibadista. Fondèt la [[dinastia]] dei Ben Said que capitèt de contuniar la politica d'expansion militara e comerciala d'Oman fins au sègle XIX. D'efèct, gràcias a son ròtle primordiau dins lei comèrcis d'[[esclavatge|esclaus]] e d'[[espècia|espècias]], venguèt la poissança economica dominanta dau litorau d'Africa Orientala. Venguda lo centre d'aquel ensems, l'illa de Zanzibar venguèt la capitala dau sultanat en 1840.
 
=== Lo periòde d'influéncia britanica e l'unificacion territòriala ===
 
Tre la mitat dau sègle XIX, lo comèrci omanés deguèt faciar una tiera de dificultats que lo menèron a un declin. Premier, de conflictes de succession entraïnèron sa fragmentacion en 1856. Zanzibar declinèt alora rapidament e venguèt un [[protectorat]] [[Reialme Unit|britanic]] en 1890. Puei, l'interdiccion dau comèrci d'esclaus per lei Britanics, lo desvolopament de la propulsion de vapor e la demenicion dei revenguts eissits dau trafec d'espècias entraïnèron la roïna de la màger part dei marchands omanés.
 
Oman deguèt alora tenir còmpte deis ambicions dei poissanças colonialas per protegir seis interès e son independéncia. Per exemple, en 1854, lo sultan foguèt obligit de laissar leis illas Kouria Mouria ai Britanics. En cambi, lo govèrn omanés capitèt d'obtenir l'autorizacion de [[Londres]] per ocupar la region de Dhofar en 1879. Puei, en 1891, lo sultan signèt un tractat d'amistat ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] que fèt intrar Oman dins l'esfèra d'influéncia britanica. Pasmens, permetèt au poder omanés de pas venir un [[protectorat]] e d'obtenir una ajuda militara e diplomatica poderosa regardant uneis afaires importants dins lo corrent dau sègle XX.
 
La premiera crisi intèrna que necessitèt l'ajuda britanica aguèt luec au començament dau sègle e foguèt entraïnada per la contestacion de l'autoritat dau sultan per certaneis ibadistas. En 1913, leis opausants elegiguèron un imam e prenguèron lo contraròtle de la màger part deis oasis. Dins aquò, gràcias au sostèn de Londres, lo sultan capitèt de mantenir son autoritat sus lei zònas litoralas. Puei, aquel afaire si transformèt en crisi internacionala dins lo corrent deis annadas 1950 dins l'encastre de la question de la definicion dei [[frontiera|frontieras]] regionalas. En particular, l'[[oasi]] de Buraïma foguèt revendicada per [[Oman]], per [[Abu Dhabi]] e per l'[[Aràbia Saudita]]. Après un conflicte lòng de 1955 a 1959, leis Omanés, totjorn sostenguts per [[Londres]], conquistèron la region contestada maugrat una ajuda militara saudita ais [[ibadisme|ibadistas]].
 
Puei, en 1963, comencèt ambé la revòuta dei tribüs de Dhofar la segonda crisi intèrna grèva que necessitèt un sostèn important de part dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. D'efèct, en 1967, lo govèrn [[comunisme|comunista]] [[Iemèn dau Sud|sud-iemenita]] comencèt d'apondre una ajuda militara ais insurgents. Per sauvar son aliat, lei Britanics encoratjèron e sostenguèron una intervencion de l'armada [[Iran|iraniana]] en 1971-1975 que permetèt finalament de vencre l'insureccion.
 
=== Oman dempuei 1970 ===
 
== Organizacions politica e territòriala ==
 
=== Forma de l’estat e organizacion dau poder ===
 
Oman es una [[monarquia absoluda]] dirigida per lo [[sultan]] [[Qaboos bin Said Al Said]] assistit per un gabinet. Lo país tèn pas de [[partit politic|partits politics]] ni de legislatura. Dins aquò, existisse un conseu bicamerau qu'es cargat de conselhar lo sultan e qu'es pauc a pauc dotat de poders legislatius. Lo foncionament deis institucions es organizada per la Lèi basica de l'Estat, adoptada en 1996, que sèrve de [[constitucion]].
 
=== Poder executiu ===
 
Lo poder executiu es tengut per lo sobeiran omanés qu'es lo centre deis institucions. En 2014, lo sultan [[Qaboos bin Said Al Said]] ocupava lei fonctions de cap de l'Estat, de cap dau govèrn, de comandant suprèm dei fòrças armadas, de ministre de la defensa, de ministre deis afaires estrangiers, de ministre dei finanças e de cap de la banca centrala. Noma leis autrei ministres de son gabinet que son sovent chausits au sen de la familha reiala.
 
Lo sultanat es normalament ereditari. Pasmens, [[Qaboos bin Said Al Said]] a pas de fiu e a pas designat d'eiretier. Per organizar sa succession, a creat en plaça un conseu dinastic cargat d'elegir a l'unanimitat un successor dins un relambi de tres jorns après sa mòrt. Si ges d'eiretier es designat après aqueu periòde, lo sultan a previst de laissar una letra ambé lo nom d'un successor possible.
 
=== Poder legislatiu ===
 
Lo poder legislatiu es tengut per lo sobeiran que va parteja pauc a pauc amb un conseu consultatiu bicamerau dich [[Conseu d'Oman]]. Pasmens, en 2014, aqueu partiment èra encara relativament limitat. D'efèct, lo Conseu podiá discutir, modificar e vòtar lei projèctes de lèi que li èran fisats per lo sultan. Lei tèxtes que passavan per lo Conseu regardavan principalament leis afaires economics e sociaus. Leis autrei projèctes de lèi, especialament aquelei regardant la defensa, leis afaires estrangiers, lei finanças e la seguritat interiora, èran dirèctament estudiats per lo sobeiran e sei conselhiers. Totei lei lèis dèvon èsser signadas per lo sultan per intrar en aplicacion. Dins lo cas d'un tèxte estudiat per lo Conseu, lei doas chambras devián tanben s'acordar aperavans sus una version identica.
 
La [[chambra bassa]] dau Conseu es dicha [[Assemblada consultativa d'Oman]] e es formada de 84 deputats elegits per un mandat de quatre annadas. Lei candidaturas ais eleccions dèvon èsser validadas per lo sultan. Coma lei partits politics son defenduts en Oman, totei lei deputats son oficialament independents. En fòra de son poder legislatiu limitat, lei deputats an le drech d'interpelar lei servicis de l'Estat. La [[chambra auta]] es dich [[Conseu d'Estat d'Oman]] e es formada de 83 parlamentaris designats per lo sultan per un mandat de quatre annadas. Son generalament chausits entre lei ministres retirats dau govèrn, leis ambaissadors, lei oficièrs superiors dei fòrças armadas e de la policía, lei caps tribaus, lei captaus e leis universitaris.
 
=== Poder judiciari ===
 
Lo poder judiciari es teoricament independent car la Lèi basica de l'Estat de 1996 a instaurat l'independéncia dau sistèma judiciari. Pasmens, dins lei fachs, en 2014, lo poder èra acusat d'intervenir regularament dins leis afaires pertocant la politica e la seguretat interiora. Lo drech omanés es basat sus la lèi costumiera [[Reialme Unit|britanica]] e sus la lèi [[islam]]ica. La Cort Suprèma d'Oman es l'institucion principala dau país. Pasmens, existisse de corts especializadas dins certaneis domenis d'afaires coma aquelei cargadas de jutjar lei cas administratius, lei militars ò lei questions de seguretat nacionala.
 
=== Organizacion territòriala ===
 
Dempuei [[2011]], Oman es devesit entre 11 governorats e 61 províncias. Aqueleis entitats an un ròtle administratiu e son plaçadas sota l'autoritat dau govèrn e dau ministre de l'Interior. An tanben un ròtle dins la planificacion dau desvolopament economic dau país.
 
=== Simbòls nacionaus ===
 
Lei simbòls nacionaus actuaus d'Oman foguèron adoptats en 1970. Son formats d'un drapèu, d'un blason e d'un imne nacionau. Lo drapèu es fach d'una benda roja verticala ambé lo blason nacionau dau sultanat e de tres bendas orizontalas blanca (represetant la patz e la prosperitat), roja (simbolizant la lucha còntra leis envasseires estrangiers) e verda (representant la drudessa dau sultanat e sa montanha). Lo blason es compausat d'una [[daga]] [[kanjar]], arma tradicionala de la region, e de doas [[espasa|espasas]]. Enfin, l'imne nacionau es ''Nashid as-Salaam as-Sultani''.
 
<gallery>
File:Flag of Oman.svg|Drapèu actuau d'Oman.
File:Standard of the Sultan of Oman.svg|Drapèu d'Oman de 1899 a 1970.
File:National emblem of Oman.svg|Blason actuau d'Oman.
</gallery>
== Afaires estrangiers e defensa ==
 
=== Afaires estrangiers ===
 
Oman es un actor diplomatic segondari d'Orient Mejan qu'assaia de demorar neutre dins leis afaires de la region. Lo país fa partida deis organizacions internacionalas (ONU...) e regionalas (Conseu de Cooperacion dau Golf...) principalas. A de liames importants ambé lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], qu'a gardat una influéncia importanta sus son ancian [[protectorat]], e ambé leis [[Estats Units d'America]] qu'asseguran la proteccion militara dau Sultanat dempuei 1980. Consequéncia de sa proximitat ambé [[Londres]] e [[Washington]], Oman a una atitud pron concilianta amb [[Israèl]]. En revènge, lo país a tanben gardat de relacions bònas amb [[Iran]] fondadas ambé l'intervencion iraniana en Dhofar de 1970.
 
=== Defensa ===
 
[[File:US National Guard trains with Oman Army.jpg|thumb|right|Entraïment comun de soudats estatsunidencs e omanés en 2010.]]
 
Oman a de fòrças armadas importantas ({{formatnum:70000}} militars actius en 2012) dotadas d'un budget de 6,7 miliards de dolar (environ 8,6% dau PIB) e d'armaments modèrnes ([[Challenger 2]], [[F-16]], [[corveta|corvetas]] de classa Khareef... etc.). Son organizadas entre una armada terrèstra, una aviacion militara, una flòta e una garda reiala. I a ges de servici militar e totei lei soudats son volontaris. Gràcias a l'istòria lònga dau Sultanat d'Oman, l'armada omanesa a una tradicion militara anciana que data de l'[[Edat Mejana]]. Pasmens, lo país a plus conegut de conflicte important dempuei leis annadas 1970 franc una participacion simbolica a la [[Guèrra de Kuwait (1990-1991)|Guèrra dau Golf]].
 
== Economia ==
 
En 2013, lo PIB omanés èra de 81,2 miliards de dolars. L'[[agricultura]] i aviá un ròtle menor (1%) e la màger part èra assegurada per l'industria (64,4%). Lei servicis ne'n formavan lo rèsta (34,6%). Lei partenaris economics principaus d'Oman èra subretot de país asiatics ([[China]], [[Japon]], [[Emirats Arabis Units]], [[Índia]], [[Corèa del Sud|Corèa dau Sud]], [[Singapor]], [[Tailàndia]]). Lo [[petròli]], lo textil e lei metaus representavan la màger part deis exportacions e lo Sultanat importava de maquinas otís, divèrsei bens manufacturats e de viures (cerealas... etc.).
 
Oman a conegut un desvolopament fòrça important dempuei la fin deis annadas 1960 que li a permes de passar de la categoria deis estats pus paures de la [[planeta]] a aquela d'estat ric e desvolopat. D'efèct, de 1970 a 2012, lo revengut de cada abitant es passat de 450 a environ {{formatnum:29000}} dolars. La rason d'aquela aumentacion rapida es la descubèrta e l'esplecha de jaciments de [[petròli]] e de [[gas naturau]]. En 2013, aquelei ressorsas representan 80% dei renvenguts de l'Estat e dos tèrç deis exportacions. Pasmens, au contrari deis autrei país de la region, lei resèrvas omanesas son limitadas e la diversificacion dei fònts de revenguts es donc una prioritat dau govèrn. Quatre axes principaus forman lo còr d'aquela politica : lo desvolopament de l'industria miniera, lo desvolopament dau torisme de luxe, lo desvolopament deis infrastructuras portuàrias e lo desvolopament dei transpòrts terrèstres e aerians.
 
== Cultura ==
 
=== Arquitectura ===
 
[[File:Bahla Fort.jpg|thumb|right|Fòrt de Bahla situat dins lei montanhas dau nòrd d'Oman.]]
 
Gràcias a sa posicion estrategica e a son istòria lònga, Oman a un patrimòni arquitecturau riche, especialament en matèria d'arquitectura militara. D'efèct, l'emergéncia d'un estat centralisator a necessitat d'establir un ret eficaç de [[fortificacion|fortificacions]] per contraròtlar e susvelhar lo territòri. De mai, la lucha còntra lei poissanças estrangieras ò lo mantenement d'una preséncia coloniala a entraïnat la construccion de fòrts e de ciutadèlas poderós. L'art militar omanés es inspirat per l'arquitectura militara aràbia ambé d'influéncias persanas e portuguesa. La concepcion exteriora es generalament simpla e la robustesa deis obratges èra privilegiada. En revènge, a l'interior, si trobava de còps una ornamentacion rica e fòrça elaborada ([[estuc]], [[caligrafia]], [[pintura]], [[gravadura]], escultura de [[fusta]]... etc.) car certanei plaças èran tanben utilizadas coma luòc de residéncia per lo sultan ò de senhors importants.
 
=== Musica ===
 
La musica omanesa si situa a una crosiera culturala entre la Peninsula Aràbia, l'Africa Orientala, lo plan [[iran|iranian]] e la cultura [[Portugal|portuguesa]]. Li a donc una gròssa diversitat musicala ambé 130 estiles musicaus diferents recensats. En mai d'aquò, la musica es un art fòrça popular au sen de la populacion. Entre lei grops de musica pus populars, si troba :
* la musica classica aràbia "sabenta" e lei diferentei teorias que li son liadas.
* la musica tradicionala fòrça variada. Lo ritme e la foncion dau cant (cants de marins, de pescaires, de celebracions, de nomadas, de soudats... etc.) li an un ròtle fòrça important. Dempuei 1984, un organisme nacionau es cargat d'assegurar sa preservacion.
* la musica occidentala qu'a una influéncia importanta dempuei la modernizacion dau país.
 
== Liames intèrnes ==
 
== Bibliografia ==
 
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
 
{{Commons|Oman|Oman}}
{{Liga Aràbia}}
{{Païses d'Asia}}
[[Categoria:Oman| ]]