1917 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 66 :
[[File:1917petrogradsoviet assembly.jpg|thumb|right|Assemblada dau Soviet de Petrograd en 1917.]]
[[File:Lenin 05d.jpg|thumb|right|Fotografia de [[Lenin]] en aost de 1917.]]
 
Au començament de l'annada, l'agitacion au sen de l'armada russa, que s'èra agravada après l'[[ofensiva Brussílov]], aumentèt d'intensitat en causa dau caòs de l'economia russa. Petrograd èra plus avitalhat e de manifestacions importantas se debanèron dins la [[capitala]]. Lo 25 de febrier, lo tsar [[Nicolau II de Russia|Nicolau II]] ([[1894]]-1917) ordonèt de restablir l'òrdre per fòrça. Pasmens, la [[garnison]] de la vila refusèt d'obeïr e se mutinèt lo 27. L'ostau imperiau e l'Estat Major faguèron pression sus lo tsar per exigir son abdicacion e lo 2 de març, Nicolau II abdiquèt en favor de son fraire Miquèu. Pasmens, sota la pression populara, Miquèu abdiquèt après mens d'un jorn de rèine. L'Ancian Regime rus s'afondrèt alora totalament e foguèt remplaçat per una Republica. Un Govèrn Provisòri ne'n prenguèt.
 
Dirigit per [[Gueorgui Lvov]] (23 de març - 7 de julhet) e [[Aleksandr Kerenski]] (7 de julhet - 8 de novembre), aqueu [[govèrn]] assaièt de contuniar la guèrra. Dins aquò, la situacion contunièt de se desgradar e la volontat de Kerenski de contuniar lo conflicte èra fòrça impopular. La manca de refòrmas vertadieras minèt pereu pauc a pauc la posicion de Kerenski e renforcèt lei movements pacificistas que se trobavan principalament au sen dei corrents revolucionaris (anarquistas, bolchevics... etc.). Enfin, la perseguida de la guèrra se faguèt sensa objectiu clar (respectar leis obligacions de Russia a respèct de [[França]] e dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]), çò que permetèt pas de redreiçar lo morau de l'armada. Ansin, en despiech d'un començament prometeire, l'[[ofensiva Kerenski]] (1{{èr}}-19 de julhet) s'acabèt per un desastre e lei fòrças armadas russas s'afondrèron totalament. Refusèron d'ara endavant lo combat e leis Austroalemands avancèron a cha pauc vèrs l'èst fins a la signatura dau Tractat de Brèst-Litovsk en març de [[1918]].
 
La situacion dins la capitala venguèt alora encara pus marrida e lo Govèrn Provisòri foguèt menaçat per lei faccions revolucionàrias e còntra-revolucionàrias. En aost-setembre, lo generau [[Lavr Kornilov]] assaièt de prendre lo poder mai Kerenski, ajudats per lei gardas roges, capitèt de resistir e de l'arrestar. Pasmens, aquò permetèt tanben ai Bolchevics de venir la premiera fòrça de la capitala. Lo 25 d'octòbre, lei Bolchevics organizèron un còp d'estat que li permetèron de prendre lo contraròtle de la capitala (24-26 d'octòbre). En parallèl, capitèron egalament d'ocupar [[Moscòu]] (28 d'octòbre - 4 de novembre). Lei Bolchevics acomencèron de negociar la [[patz]] ambé leis Empèris Centraus e, en parallèl, acomençava la [[Guèrra Civila Russa]] qu'anava apondre aperaquí 2,8 milions de mòrts ai 3,3 milions de tuats dei combats còntra leis Alemands, leis Austrians e lei Turcs.
 
==== [[Serbia]] ====