1916 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 16 :
 
Perseguida de la [[Primièra Guèrra Mondiala|Premiera Guèrra Mondiala]] sus lei frònts occidentau e mediterranèu :
* sus lo frònt de l'Oèst que mobilizava la màger part dei fòrças francesas, [[França]] deguèt faciar l'ataca alemanda còntra la fortalesa de [[batalha de Verdun (1916)|Verdun]] (21 de febrier - 19 de decembre). Sostenguda per una [[artilhariá]] fòrça importanta, son objectiu èra de causar de pèrdas grèvas dins l'armada francesa e d'afeblir son potenciau uman. Pasmens, un avitalhament regular de la region foguèt organizat e de renfòrç importants i foguèron mandats. Aquò entraïnèt una batalha atròça de dètz mes, encara sensa precedent dins l'Istòria, que s'acabèt per una victòria defensiva francesa. L'[[artilhariá]] i faguèt un chaple — la màger part dei victimas foguèt tuat per de tirs d'obús e certanei regiments foguèron totalament exterminats per lei tirs — e lei pèrdas foguèron finalament similaras dins lei dos camps (entre {{formatnum:315000}} e {{formatnum:542000}} òmes per lei Francés còntra {{formatnum:281000}} a {{formatnum:434000}} per leis Alemands). Lo generau Pétain venguèt un eròi nacionau per aver organizat ambé succès la defensa de la fortalesavila e la batalha venguèt un mite major de l'Istòria de França. En parallèl de la [[batalha de Verdun (1916)|batalha de Verdun]], se debanèt tanben la [[batalha de Somme (1916)|batalha de Somme]] (1{{èr}} de julhet - 18 de novembre), ataca comuna francobritanica, que mau capitèt en despiech de la mobilizacion de mejans fòrça importants e entraïnèt la pèrda de {{formatnum:200000}} soudats francés suplementaris (e de {{formatnum:420000}} Britanics e {{formatnum:465000}} Alemands). Pasmens, permetèt de demenir la pression alemanda sus lo frònt de Verdun.
* en [[Mediterranèa]], lei fòrças francesas abandonèron la region dei [[Dardanèls]] onte l'ofensiva francobritanica èra totalament blocada per lei Turcs. Lei Francés i avián perdut {{formatnum:27000}} òmes sensa resultat. Après aquela revirada, lei fòrças francesas foguèron desbarcadas sus lo frònt balcanic, especialament a [[Salonica]], onte renforcèron l'Armada d'Orient qu'èra a atacar [[Bulgaria]].