Nòva Zelanda : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Jiròni (discussion | contribucions)
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Linha 100 :
A l'entorn de l'an mil abans la nòstra èra, los pòbles lapita emigrèron en Nòva Zelanda. Fugissián las guèrras e la fam. En Nòva Zelanda trobèron una granda varietat d'espècias animalas e vegetalas. I aguèt posteriorament una segonda epòca de poblaments, nomenada Periòde Maòri Classic. Aqueles colons desvolopèron l'[[agricultura]] sus la nòva tèrra. Entre los [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIV|XIV]], lo besonh d'obténer mai de tèrra per cultivar favoriguèt la proliferacion de guèrras entre las divèrsas tribus Maòris fixadas en Nòva Zelanda, fòrça d'elas foguèron chapladas e lo [[canibalisme]] se faguèt mai present.
 
En [[1642]] l'explorador olandés [[Abel Tasman]] arribèt dins las tèrras neozelandeses e trobèt una fòrta resisténcia de la part dels Maòris. Va cristianitzar la "Baia dels Assassinats" (uèi Golden Bay) e batejèt la nòva tèrra '''Statenlandt''', en supausant que s'agissiá del continent austral qu'arribava fins a la Tèrra dels Estats, en [[America del Sud]]. Als burèus de la [[Companhiá neerlandesa deis Índias orientalas|Companhiá Neerlandesa de las Índias Orientalas]] li cambièron lo nom, amor que venián de descobrir que la Tèrra dels Estats qu'èra solament una isla (uèi isla dels Estats), e la nomenèron "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província [[Dètz-e-sèt Províncias|neerlandesa]], lodel [[comtat de Zelanda]], separada pel loper l'estuari delde [[Ren]] e delde [[Mòsa]] de la província de [[Comtat d'Olanda|Olanda]], aital coma la Nòva Zelanda es separatseparada de la
Nòva Olanda ([[Austràlia]]) per la mar.
 
L'explorator anglés [[James Cook]] naveguèc per tota la còsta neozelandesa en demostrant qu'es formada de doas grandas islas. Cook proclamèt Nòva Zelanda territòri de la Corona Britanica. Los primièrs assentaments de colons se compausavan de pescadors e marinièrs qu'introdusiguèron la [[prostitucion]] e de multiplas malautiás, cambiavan tanben armas de fuòc contra pèiras preciosas amb los Maòris en provocant de grandas massacres entre tribus que se coneguèron coma las Guèrras dels Mosquets". Aqueles afrontaments portèron a una dramatica descenuda de la populacion autoctòna.