Turquia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m Unei(s) —> mai d'un / plusors
Linha 15 :
[[File:Turkey topo.jpg|thumb|right|Topografia de Turquia.]]
 
Turquia s'estend principalament sus la [[peninsula]] d'[[Anatolia]] que se situa entre lei [[continent]]s [[Euròpa|europèu]] e [[asia]]tic. Es ansin enviroutada per la [[Mar Negra]] au [[nòrd]], la [[Mar Egèa]] a l'[[oèst]] e la [[Mar Mediterranèa]] Orientala au [[sud]]. Dins lo nòrd-oèst, se troba tanben la [[Mar de Marmara]] qu'es una mar interiora pichona que fa la joncion entre leis Estrechs. Son relèu es dominat per lei doas cadenas [[montanha|montanhosas]] anatolianas, orientadas èst-oèst, que son lei [[Monts Taurus]] au sud e la [[Cadena Pontica]] au nòrd. UneiPlusors montanhas i passan {{formatnum:3000}} [[mètre]]s d'[[altitud]]. Dins l'[[èst]] dau [[estat sobeiran|país]], lei doas cadenas se jónhan e forman un plan d'altitud fòrça auta. UneiMai cimasd'una cima i passanpassa {{formatnum:5000}} [[mètre]]s coma lo [[Mont Ararat]] ({{formatnum:5165}} m) qu'es la [[montanha]] pus auta de Turquia.
 
Entre lei doas cadenas, se situa lo plan anatolian qu'es una region d'altitud auta amb un nivèu mejana de {{formatnum:1132}} mètres. Es una zòna relativament traversuda formada de valats mai ò mens parallèls. L'origina d'aquelei relèus es variabla mai generalament dictada per la preséncia de relèus ancians parcialament usats ò de vaus fluvialas s'escolant vèrs la [[Mar Egèa]]. Lei regions [[litorau|litoralas]] ocupan generalament una superficia limitada entre lei [[mar]]s enviroutant lo país e lei premierei montanhas qu'apareisson rapidament. Pasmens, quauquei plans litoraus existisson que son formadas per un [[Dèlta fluvial|deltà fluviau]] en [[Anatolia]] ò per lo plan dau sud de [[Tràcia]] dins la partida [[Euròpa|europèa]] dau territòri turc.
Linha 43 :
La populacion de Turquia es magerament formada de Turcs que representavan en [[2008]] entre 70 e 75% de la populacion totala. Tres minoritats son oficialament reconegudas per lo [[Tractat de Lausana]] que son lei [[Grècia|Grècs]], leis [[Armenia|Armènis]] e lei [[Judaïsme|Josieus]]. Pasmens, aquelei grops son fòrça minoritaris e representavan mens de 0,1% de la populacion en [[2005]]. Dins aquò, de minoritats etnicas importantas existisson au sen de la populacion musulmanas. An ges d'estatut oficiau mai pòdon formar d'ensems importants.
 
Ansin, lei [[Curdistan|Curds]], subretot installats dins lo sud-èst dau territòri, representavan aperaquí entre 15 e 23% de la populacion turca. Son originaris de tribüs [[iran]]inas installadas dins la region dins lo corrent dau millenari I avC. La màger part dei Curds es [[islam|musulmana]] [[sunisme|sunita]]. Fins au sègle XIX, aquelei tribüs èran una fònt d'agitacion periodica e la poissança otomana aguèt de dificultats per lei sometre. Après la fondacion de la Turquia modèrna, foguèron integrats dins lo país novèu sota lo nom de « Turcs dei Montanhas ». Pasmens, aquela integracion demorèt en realitat fòrça teorica e deviá respectar lo dògma oficiau de l'unitat de la nacion turca. Sa basa èra la participacion de caps curdes a la vida politica turca — certanei venguèron ministres — en cambi de crèdits per sei fèus electoraus. En retorn, lei revendicacions culturalas e autonòmistas de la region èran defendudas. Pasmens, dins leis annadas 1970, aqueu sistèma conoguèt una crisi en causa de la manca de desvolopament de la region e de l'escart entre lei caps e lo pòble curdes. Entraïnèt l'aparicion d'una oposicion nacionalista curda puei un conflicte militar lòng e saunós entre lo govèrn centrau e uneimai d'una [[guerilha]]s. Aquela guèrra es totjorn en cors en despiech d'una demenicion de l'intensitat dei combats dins lo corrent deis annadas 2000.
 
Leis Arabis seriàn la segonda minoritat de Turquia. Son nombre es generalament entre 1,0 et 1,5 milions d'individús que son installats lòng de la [[frontiera]] [[siria]]na. Son [[islam|musulman]]s [[sunisme|sunitas]] ò [[alawites]]. Pasmens, existís tanben una minoritat [[Bòsnia e Ercegovina|bosniaca]] qu'es fòrça mau coneguda e estimada de còps a quatre milions d'abitants. Es principalament presenta dins lei vilas importantas de la mitat orientala e sa formacion sembla liada ai guèrras d'[[Iogoslavia]] car lo recensament oficiau de 1965 enregistrèt mens de {{formatnum:20000}} Bosniacs. Dins lei regions nòrd-orientalas, se troba tres minoritats mens importantas que son lei [[Zazas]] ({{formatnum:700000}} personas) un pòble [[iran]]ian [[islam|musulman]] [[Sunisme|sunita]] ò [[Alevisme|alevis]], leis [[Azerbaitjan|Azèris]] ({{formatnum:300000}} personas) e lei [[Lazes]] (entre {{formatnum:250000}} e {{formatnum:500000}} personas) que son un pòble sunita originari de [[Caucàs]] installat entre lo nòrd-èst de Turquia e [[Georgia (Caucàs)|Georgia]]. Enfin, existís una minoritat de [[Ròms]] que son nombre es estimat entre {{formatnum:500000}} e {{formatnum:700000}} abitants.
Linha 59 :
L'[[islam]] es la [[religion]] majoritari de la populacion turca (entre 96,4 e 99,0% en [[2012]]). Faguèt son aparicion en [[Anatolia]] tre lo periòde dei conflictes entre Arabis e [[Empèri Bizantin|Bizantins]] mai son implantacion vertadiera acomencèt au sègle XI ambé l'installacion dei Turcs Seldjokides dins la [[peninsula]]. Es devesit entre diferentei brancas. En causa de l'abséncia d'estatisticas oficialas regardant lo nombre de fidèus d'aquelei brancas, la reparticion entre elei es mau coneguda. Lo [[sunisme]] (entre 70 e 85%) es la pus importanta e se troba dins totei lei regions dau [[estat|país]]. Es plaçat sota la tutèla d'un Ministèri deis Afaires religiós.
 
La libertat religiosa es teoricament assegurada per la [[constitucion]]. Lei minoritats religiosas musulmanas son formadas de movements chiistas ò d'inspiracion chiista. La premiera es l'[[alevisme]] (entre 10 e 25%), una branca eterodòxa de l'[[islam]] eissit dau [[chiisme]] duodeciman. Se formèt en [[Anatolia]] au sègle XIII e conoguèt una importància gròssa ambé lo còrs dei [[janissari]]s qu'uneique plusors soudats l'avián adoptat. Pasmens, après la casuda dei janissaris, venguèt la buta de mai d'uneiuna campanhascampanha de repression de part deis autoritats otomanas ò turcas. Es principalament implantat dins lei regions orientalas. La segonda es formada per lo [[chiisme]] [[jafarisme|jafari]] (4%). Enfin, dins lo sud, se troba una minorita [[alawisme|alawista]] (0,5%) qu'es tanben una branca eterodòxa que s'es formada a partir dau [[chiisme]].
 
Segon lo [[Tractat de Lausana]], quauquei religions — lo [[judaïsme]] e de brancas dei Glèisas Ortodòxa e Armenia — an un estatut protegit de minoritats religiosas oficialament reconegudas per lo [[govèrn]] turc. Pasmens, aquel ensems de comunautats son fòrça minoritàrias e representan mens de 0,5% de la populacion.
Linha 71 :
=== Antiquitat ===
 
Dins lo corrent de l'[[Antiquitat]], [[Anatolia]] foguèt la region d'origina d'uneide plusors [[civilizacion]]s fins au sègle VI avC. Au milleni III avC, èra dominada per lei [[Hatti (pòble)|Hattis]] dau centre de la [[peninsula]] e, regualarament, sota l'influéncia economica deis estats poderós de [[Mesopotamia]] coma l'[[Empèri d'Akkad]] ò lo [[Empèri Assirian|Premier Empèri Assirian]]. Puei, a partir dau sègle XVII, l'aparicion de la [[civilizacion]] [[Ititas|itita]] entraïnèt la formacion d'un empèri poderós que demorèt en plaça fins a son afondrament au sègle XII avC, probablament destruch per lei [[Pòbles de la Mar]]. Après leis Ititas, leis estats principaus d'[[Anatolia]] foguèron lei principats neo-ititas, [[Frígia]] e [[Urartu]]. Pasmens, la region acomencèt de passar pauc a pauc sota lo contraròtle de sei vesins, especialament leis Assirians que dominèron l'[[Orient Mejan]] fins a la fin dau sègle VII avC. Conquistèron lo sud-oèst de la peninsula.
 
L'[[Empèri Aquemenida]] que succediguèt a l'[[Empèri Assirian]] coma poissança principala de la region dins lo corrent dau sègle VI avC conquistèt la [[peninsula]] [[anatolia]]na, compres lei [[ciutat-estat|ciutats-estats]] grègas situadas lòng de la [[Mar Egèa]] que venguèron l'enjòc de conflictes recurrents còntra lei ciutats de la [[Grècia antica|Grècia Antica]]. Au sègle IV avC, l'armada d'[[Alexandra lo Grand]] conquistèt la region que foguèt integrada au monde ellenic. A partir dau sègle II avC, [[Roma]] venguèt l'arbitre dei conflictes entre estats ellenics que foguèron annexats a cha un. En despiech de mai d'uneiuna temptativastemptativa pèrsaspèrsa, Anatolia demorèt sota lo contraròtle de l'[[Empèri Roman]] fins a la fin de l'[[Antiquitat]].
 
=== Periòde bizantin ===
Linha 79 :
[[File:Empèri Bizantin (1025-1204) e Khanat Bulgar (996).png|thumb|Extension de l'Empèri Bizantin entre [[1025]] e [[1204]].]]
 
A la fin de l'[[Antiquitat]], lo territòri de la Turquia actuala fasiá partida de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]] que dispareguèt solament en [[1453]]. Son Istòria es lònga mai se pòu devesir entre uneiplusors periòdes distints. Premier, l'Empèri mantenguèt sei posicions en [[Orient]] e reconquistèt una partida dau bacin [[Mediterranèa|mediterranèu]] durant lo rèine de [[Justinian Ier|Justinian]] ([[527]]-[[565]]). Puei, après un conflicte lòng còntra lei Sassinidas de [[602]] a [[628]], l'Empèri s'afebliguèt e deguèt luchar per sa subrevida fins a la fin dau sègle IX còntra leis invasions deis Arabis e dei Bulgars qu'ocupèron la màger part dei províncias bizantinas. [[Anatolia]], que sei regions orientalas foguèron perdudas, venguèt alora lo còr de la poissança bizantina. Ansin, au [[sègle X]], sei ressorsas umanas e economicas foguèron a l'origina dei reconquistas bizantinas dins lei [[Balcans]] e en [[Orient Mejan]]. Pasmens, en [[1204]], una crisi de succession entraïnèt lo pilhatge de [[Constantinòple]] e la division de l'Empèri que foguèt solament restaurat en [[1261]]. En despiech de la reconquista de la [[capitala]] en [[1261]], l'Empèri retrobèt jamai sa poissança passada. [[Anatolia]] passèt alora sota lo contraròtle de populacions turcas vengudas d'[[Asia]].
 
=== Premiereis expansions turcas en Anatolia ===
Linha 105 :
Après la mòrt de [[Bazajet Ièr|Bazajet I{{èr}}]], la [[guèrra civila]], dicha [[interrègne otoman]], se debanèt de [[1403]] a [[1413]]. S'acabèt per la victòria de [[Mehmet Ièr|Mehmet I{{èr}}]] ([[1413]]-[[1421]]). Ambé son fiu [[Murat II]] ([[1421]]-[[1451]]) que li succediguèt, restaurèron la poissança otomana dins lo nòrd e lo sud-oèst d'[[Anatolia]]. Franc de Karaman que venguèt un [[estat tampon]] entre lo territòri otoman e lei possessions [[siria]]nas dei [[Mamelocs]] d'[[Egipte]], lei principats turcs de la region deguèron tornarmai se sometre. En [[Euròpa]], leis [[estat]]s [[cristianisme|crestians]] foguèron vencuts a [[Batalha de Varna|Varna]] ([[1444]]) e dins la region de [[Segonda batalha de Kosova|Kosova]] ([[1448]]). Aquò permetèt ais Otomans de conquistar una partida importanta dei [[Balcans]] e d'isolar definitivament [[Constantinòple]].
 
Sota lo rèine de [[Mehmet II|Mehmet II lo Conquistaire]] ([[1451]]-[[1481]]), leis Otomans conquistèron [[Constantinòple]] en [[1453]] e lei darriereis estats [[Empèri Bizantin|bizantins]] entre [[1460]] e [[1461]]. Puei, conquistèt la màger part dei regions occidentalas dei [[Balcans]] ([[Grècia]], [[Serbia]], [[Bòsnia e Ercegovina|Bòsnia]], [[Albania]]) còntra lei [[cristianisme|Crestians]]. Totjorn còntra lei Crestians, prenguèt lo contraròtle dei comptadors [[Republica de Gènoa|genoés]] dau sud de [[Crimèa]]. Pereu, i [[vassal]]izèt lei [[Khanat de Crimèa|Tatars de Crimèa]]. Enfin, en [[Anatolia]], conquistèt lo principat de Karaman onte lei tropas otomans chaplèron uneimai d'un [[Empèris nomadas|nomadasnomada]] turcomansturcoman. Aquò foguèt per la seguida a l'origina de revòutas dins lo sud en causa dau ressentiment de la populacion. Aquelei victòris permetèron au [[sultan]] [[Mehmet II]] de se presentar coma lo campion de l'[[islam]] [[sunisme|sunita]] e lo continuaire de l'[[Empèri Bizantin]] e dau Califat Islamic. Aquò favorizèt l'emergéncia de l'idèa d'un [[empèri]] universau per lei Turcs e lei non Turcs e per lei [[islam|musulmans]] e lei non [[islam|musulmans]]. Ansin, [[Mehmet II]] creèt lo ''millet'' (« comunautat ») dei crestians [[ortodoxia|ortodòxs]] per leis integrar au sen de la societat otomana.
 
Son successor [[Bazajet II]] ([[1481]]-[[1512]]) deguèt faciar divèrsei dificultats entraïnadas per l'expansion rapida dau rèine precedent. En [[Euròpa]], capitèt d'obligir [[Ongria]] e [[Polonha]]-[[Lituània]] de reconóisser la senhoriá otomana sus [[Valaquia]] e [[Moldàvia]]. Pasmens, la menaça principala dau periòde apareguèt lòng de la [[frontiera]] orientala de l'[[Empèri Otoman|Empèri]] après la reünificacion de [[Iran|Pèrsia]] per la [[Empèri Safavida|dinastia safavida]] qu'adoptèt lo [[chiisme]] duodeciman coma mejan d'unificacion dei pòbles diferents dau plan [[iran]]ian. UneiDivèrsei populacions turcomanas d'[[Anatolia]], totjorn ostilas ais Otomans, se ralièron ai [[Empèri Safavida|Safavidas]] e certanei se convertiguèron tanben au [[chiisme]] (duodeciman ò [[alevisme|alevi]]). La question politica dau contraròtle dei Turcomans d'[[Anatolia]] se doblèt donc d'una question [[religion|religiosa]]. En [[1511]], aquò entraïnèt una revòuta majora d'[[Anatolia]] còntra leis Otomans. Lo fiu de [[Bazajet II]], [[Selim Ièr|Selim I{{èr}}]] ([[1512]]-[[1520]]) capitèt alora de raliar lei faccions bellicistas, especialament lei [[Janissari]]s, de la Cort per organizar un [[còp d'estat]] e remplaçar son paire coma [[sultan]] après una guèrra civila còntra sei fraires ([[1509]]-[[1512]]).
 
==== L'apogèu de l'Empèri Otoman ====
 
Dins lo corrent de son rèine, [[Selim Ièr|Selim I{{èr}}]] capitèt de menar uneiplusors campanhas brutalas còntra aquelei menaças. Ansin, uneide revòutas turcomanas foguèt reprimidas d'un biais [[sang|saunós]] en [[Anatolia]], especialament en [[1519]]. Còntra lei [[Empèri Safavida|Safavidas]], ataquèt [[Iran|Pèrsia]] e ganhèt la [[batalha de Chaldiran]] ([[1514]]). Aquò permetèt d'obligir leis [[Iranian]]s a la prudéncia. Pasmens, leis Otomans poguèron pas lei sometre definitivament en causa dei dificultats logisticas per perseguir son advèrsari dins lei [[montanha]]s de la region e de combats regulars entre lei dos empèris se debanèron fins au sègle XVII. Puei, còntra lei [[Mamelocs]] d'[[Egipte]] que s'èran aliats ais Iranians, Selim ganhèt la [[batalha de Marj Dabiq]] ([[1516]]) onte la màger part dei fòrças egipcianas foguèron exterminadas gràcias a la superioritat tecnologica otomana. En [[1517]], [[Egipte]] e [[Siria]] foguèron annexadas e lo darrier [[Califat abbassida|califa abbassida]] capturat. A sa mòrt, lo califat passèt a la dinastia otomana qu'establiguèt ansin sa primautat sus lo mond otoman. En mai d'aquò, lo sultan otoman venguèt lo protector oficiau dei luòcs sants d'[[Arabia]].
 
Son successor foguèt [[Soliman lo Magnific]] ([[1520]]-[[1566]]) que son rèine marquèt l'apogèu de l'[[Empèri Otoman]]. D'efèct, en [[1526]], la [[batalha de Mohács|victòria otomana de Mohács]] entraïnèt l'afondrament d'[[Ongria]] e li permetèt de'n conquistar lei regions centralas. Dins aquò, mau capitèt de [[Sètge de Viena (1529)|prendre Viena en 1529]]. Après aquela revirada, lo conflicte contunièt còntra leis [[Àustria|Austrians]], lei [[Republica de Venècia|Venecians]] e lei princes [[Balcans|balcanics]] encara independents. Lei combats foguèron generalament indecís mai la patz signada en [[1562]] donèt ais Otomans la supremàcia navala en [[Mediterranèa]] Orientala. Sus lo frònt safavida, leis armadas otomanas anientèron de revòutas turcomanas novèlas ([[1526]]-[[1527]]) e conquistèron [[Bagdad]] ([[1534]]) e [[Basra]] ([[1547]]). En revènge, en despiech d'avançadas en [[Anatolia]] Orientala, la resisténcia safavida demorèt fòrta en [[Azerbaitjan]] onte lei campanhas de Soliman mau capitèron. Pasmens, en [[1555]], lo [[Tractat d'Amasya|tractat de patz d'Amasya]] fixèt una [[frontiera]] favorabla a [[Istambul]]. Enfin, au sen de l'Empèri, Soliman realizèt una òbra legislativa importanta. La [[lei|lèi]] [[islam]]ica, que lo sultan podiá pas modificar, venguèt la referéncia suprèma mai Soliman adoptèt tanben uneiplusors còdis suplementaris, que podián èsser reformats per lo poder politic, per regir d'aspècts penaus, fiscaus e fonsiers. Aquela òbra venguèt la basa dei [[lei|lèis]] otomanas per tres [[sègle]]s.
 
=== L'aplant de l'expansion e lo començament dau declin de l'Empèri Otoman ===
Linha 119 :
Après la mòrt de [[Soliman lo Magnific]], la màger part de sei successors foguèron incompetents e incapables de defugir la division deis elèits otomanas entre de faccions rivalas luchant per contraròtle lo poder e lei richessas de l'Empèri. Lei [[Janissari]]s aguèron un ròtle important dins aquela decadéncia tant dins lei províncias onte formèron a son profiech una feodalitat novèla que dins la [[capitala]] ont esitèron pas de defendre seis interès per fòrça, compres còntra certanei sultans. Ansin, l'[[Empèri Otoman]]. A la fin dau sègle XVII, aviá perdut sa supremàcia militara sus lo [[continent]] [[Euròpa|europèu]].
 
Pasmens, lo declin de l'armada otomana foguèt lòng e uneiplusors [[visir]]s energics, especialament aquelei de l'Ostau Köprülü, foguèron a l'origina de ressauts periodics. Ansin, en [[1570]]-[[1571]], una guèrra novèla còntra la [[Republica de Venècia]] permetèt de conquistar [[Chipre]]. Dins aquò, la [[batalha de Lepanta|desfacha navala de Lepanta]] ([[1571]]) entraïnèt la pèrda de desenaus de milièrs de soudats experimentats e la restauracion de la superiotat navala deis [[estat]]s [[cristianisme|crestians]]. En [[1648]], leis Otomans desbarquèron dins l'illa [[Republica de Venècia|veneciana]] de [[Creta]] entraïnant lo començament d'una guèrra lònga que s'encalèt en causa dau [[sètge de Candia|sètge saunós e malaisat de Candia]] ([[1648]]-[[1669]]). Lo conflicte s'acabèt per una victòria malaisada que permetèt l'annexion de [[Creta]]. Dins lo rèsta d'[[Euròpa]], leis Otomans [[vassal]]izèron uneismai d'un [[estat]]s d'[[Euròpa]] Centrala e conquistèron la Podolia [[Polonha|polonesa]]. Pasmens, en [[1683]], lo [[sètge de Viena (1683)|segond sètge de Viena]] s'acabèt per una desfacha novèla en fàcia d'una coalicion europèa menada per [[Àustria]]. Aquela revirada foguèt lo començament dau reculament dau territòri otoman en [[Euròpa]]. Fins a [[1739]], d'autrei conflictes aguèron luòc còntra leis Austrians e lei Venecians. Leis Otomans foguèron tornarmai vencuts en [[1718]] mai venceires en [[1739]]. [[Republica de Venècia|Venècia]] perdiguèt definitivament sei possessions [[Grècia|grègas]]<ref>En [[1718]], lo tractat de Karlowitz aviá donat ai Venecians lo sud de [[Grècia]]. De mai, en [[Creta]], avián gardat gràcias a la resisténcia acarnada de Candia divèrseis escalas.</ref> e leis Otomans gardèron lo contraròtle de [[Serbia]] e d'[[Oltènia]] parcialament ocupadas per [[Àustria]] après [[1718]]. Aquela [[frontiera]] demorèt alora establa fins a [[1878]].
 
A la fin dau sègle XVI, l'armada otomana averèt tanben uneiuna tiera de batalhas còntra lei Safavidas que li permetèt d'ocupar [[Azerbaitjan]]. Pasmens, leis [[Iran]]ians contunièron la lucha dins lo corrent dau sègle XVI. Reconquistèron [[Azerbaitjan]] e ocupèron tanben [[Bagdad]] de [[1624]] a [[1638]]. Un tractat de patz foguèt finalament signat en [[1638]] laissant [[Mesopotamia]] ais Otomans e [[Azerbaitjan]] ai Safavidas. Puei, maugrat quauquei conflictes còntra leis estats successors de l'[[Empèri Safavida]], aquela [[frontiera]] demorèt relativament establa fins a l'afondrament de l'[[Empèri Otoman]]<ref>Lo traçat de [[1639]] es a l'origina de la [[frontiera]] actuala entre [[Iran]], [[Iraq]] e Turquia.</ref>.
 
Enfin, a partir de la fin dau sègle XVII, l'emergéncia de l'[[Russia|Empèri Rus]] menacèt lei regions e leis [[estat]]s [[vassal|vassaus]] deis Otomans lòng dau [[litorau]] [[nòrd]] de la [[Mar Negra]]. D'efèct, sota [[Pèire I de Russia|Pèire lo Grand]] ([[1682]]-[[1725]]), lei [[Russia|Rus]] assaièron un premier còp d'ocupar aquela region. Pasmens, deguèron se retirar en causa de l'alunchament de sei basas e de la resisténcia dei [[Khanat de Crimèa|Tatars de Crimèa]] e dei tropas otomanas. Aquò cambièt a cha pauc dins lo corrent dau sègle XVIII gràcias a l'expansion russa en direccion dau [[sud]] que li permetèron de melhorar la logistica. En [[1768]], una guèrra novèla acomencèt marcada per l'ocupacion russa de [[Moldàvia]] e de [[Valaquia]], per l'invasion de [[Crimèa]] en [[1771]] e per la destruccion d'una partida de la [[marina militara|flòta]] otomana per una esquadra vengut de la [[Mar Baltica]]. Se de tensions intèrnas obligiguèron lei Rus d'arrestar lo conflicte en [[1774]], lo tractat de patz èra desfavorable ais Otomans que deguèron reconóisser l'independéncia dau [[Khanat de Crimèa]] e acceptar una [[frontiera]] lòng dau [[Bug meridionau]]. Après lo reglament dei desòrdres intèrns rus, lo Khanat foguèt tornarmai envaït per lei [[Russia|Rus]] e annexat en [[1783]]. Coma la pèrda de territòris poblats per de [[islam|musulmans]] èra un còp sevèr còntra lo prestigi otoman, lei Turcs assaièron dos còps de reconquistar la [[peninsula]] mai aquelei temptativas s'acabèron per de desfachas en [[1792]] e en [[1812]]. Agravèron lo reculament de l'Empèri que deguèt cedir lo nòrd de [[Dnièstre]] puei la region de [[Bessaràbia]].
Linha 131 :
==== La revirada dei politicas de reformas de l'Empèri ====
 
Lo besonh de reformas deis institucions otomanas apareguèt au començament dau sègle XIX ai caps principaus e foguèt generalament sostengut per lei populacions [[cristianisme|crestianas]]. Pasmens, la màger part dei reformas se turtèron ai liames entre l'estructura de la societat otomana e aquela dei fòrças armadas. En particular, lei [[Janissari]]s e leis [[Espahi]]s èran venguts de còrs ineficaç mai gardèron una gròssa influéncia per s'opausar a la modernizacion de l'armada. De mai, uneisplusors esmogudas d'abitants de la [[capitala]] ostils a de politicas vistas coma de remessas en causa de l'[[islam]] aguèron luòc. Aquò cambièt a partir de [[1821]] en causa de la [[Guèrra d'Indepéndencia de Grècia]] ([[1821]]-[[1830]]) que demostrèt la manca d'eficacitat dei [[janissari]]s. En [[1826]], una reforma de l'armada foguèt impausada per fòrça e lo còrs dei Janissaris chaplats<ref>{{formatnum:100000}} [[Janissari]]s foguèron tuats e {{formatnum:20000}} fòrabandits. La [[Regéncia d'Argier]], estat teoricament vassau de l'Empèri mai ''de facto'' independent, ne'n gardèt a son servici fins a sa disparicion en [[1830]]. Dins aquò, lei [[Janissari]]s d'Argier èran tanben venguts una fòrça mediòcra a l'origina d'una revòuta dominada en [[1817]] per leis unitats pus modèrnas dau [[bei]] d'[[Argier]].</ref> per una revòuta populara organizada per lo [[sultan]] [[Mahmut II]] ([[1808]]-[[1839]]). La reforma dei fòrças armadas entraïnèt aquela dau rèsta de la societat ambé l'adopcion d'uneide reglaments novèus (''Tanzimat'') entre [[1839]] e [[1856]] e d'una [[constitucion]] en [[1876]] (suspenduda tre [[1878]]) per melhorar l'eficacitat de l'[[administracion]] e de l'armada e demenir lo ròtle deis ierarquias [[religion|religiosas]]. Certanei foncionaris otomans imaginèron la formacion d'una ciutadanetat otomana secularizada basada sus una fusion dei diferenteis identitats dei populacions de l'Empèri. Pasmens, aquò mau capitèt car la modernizacion demorèt parciala en causa de l'oposicion dei populacions [[islam|musulmanas]] desirosas de gardar sei privilègis e dei populacions [[cristianisme|crestianas]] d'ara endavant viradas vèrs de movements autonomistas ò independentistas. Lo rèine d'[[Abdulhamid II]] ([[1876]]-[[1909]]) marquèt la fin dau periòde dei Tanzimat e l'[[islam]] retrobèt sa posicion importanta au sen de la societat. De mai, en causa dei desfachas recurrentas còntra leis [[estat]]s crestians dins lo corrent de la fin dau sègle XIX, lei [[cristianisme|crestians]] de l'Empèri venguèron la buta de l'ostilitat deis autoritats e dei musulmans. A partir deis annadas 1890, acomencèron lei chaples còntra leis [[Armenia|Armènis]].
 
==== Lei pèrdas territòrialas dau sègle XIX ====
Linha 163 :
[[File:Turquia - Tractat de Sèvres (1920).png|thumb|Turquia après lo Tractat de Sèvres (1920).]]
 
Après sa desfacha, lo [[tractat de Sèvres]] ambé leis Aliats marquèt un reculament fòrça important de l'[[Empèri Otoman]] que perdiguèt uneiplusors regions e foguèt devesit entre de zònas d'influéncia [[Itàlia|italiana]], [[França|francesa]] e [[Reailme Unit|britanica]]. D'efèct, leis Aliats impausèron la pèrda de totei lei territòris poblats d'Arabis, la cession d'una partida importanta d'[[Anatolia]] Orientala a l'[[Armenia]] novèla e la cession de [[Tràcia]] Orientala (levat de [[Constantinòple]]) e de la region d'Esmirna a [[Grècia]]. Lo sud-oèst d'[[Anatolia]] formava la zòna d'influéncia [[Itàlia|italiana]], lo sud aquela de [[França]] e lo sud-oèst aquela dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. La signatura d'aqueu tractat desastrós roïnèt lo prestigi dau [[sultan]] e favorizèt lei movements [[nacionalisme|nacionalistas]] e [[Republica|republicans]] turcs qu'èran intrats en revòuta. Aquò entraïnèt un ensems de conflictes que son dichs [[Guèrra d'Independéncia Turca]]. Lo generau [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] ne'n foguèt la figura principala que venguèt pauc a pauc lo campion dau nacionalisme republican turc e lo fondator de la Republica Turca.
 
D'efèct, aqueu generau, cargat de la desmobilizacion en Anatolia Orientala, venguèt lo cap d'un movement nacionalista que son ponch principau èra l'integritat dau territòri turc. Aprofichèt lo descrèdit dau sultan après lo [[tractat de Sèvres]] e la victòria electorala dei nacionalistas per venir lo cap principau dau país. En abriu de [[1920]], capitèt de reconstituir un parlament a [[Ankara]] après la dissolucion de l'Assemblada de Constantinòple en causa d'una intervencion aliada entraïnada per lei chaples d'Armènis en Anatolia. Aquò li permetèt de legitimar son poder e de reglar lei diferentei questions territòrialas.
Linha 175 :
==== La presidéncia d'Atatürk e la Segonda Guèrra Mondiala ====
 
Lo programa de [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] èra destinat a assegurar una renaissença de Turquia sus de basas novèlas. En particular, la pèrda d'uneide divèrsei territòris periferics de l'Empèri Otoman renforcèt l'importància dau pòble turc que representava 85% de la populacion de l'estat novèu. Lo [[nacionalisme]] turc venguèt donc un motor important dau regime. Favorizèt lo passatge de la legitimat otomana vèrs la legitimat [[republica]]na turca. La rompedura ambé l'Empèri foguèt donc rapida ambé l'abolicion dau Califat, la laïcizacion de l'educacion, la supression dei referéncias a l'[[islam]] dins lei [[lei|lèis]] e dins la [[constitucion]] ò l'interdiccion deis òrdres [[religion|religiós]] [[Sofisme|sofis]]. Regardant lo poder novèu, la [[capitala]] foguèt transferida de [[Constantinòple]] a [[Ankara]] e un partit unic foguèt autorizat per transmetre lei diferentei directivas au sen de la societat. Enfin, [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] prenguèt la tèsta d'una presidéncia fòrta fins a sa [[mòrt]] en [[1938]].
 
Aquelei transformacions rapidas de la societat entraïnèron una insureccion religiosa dei [[Curdistan|Curds]] en [[1925]] que foguèt aisament reprimida. Pasmens, apareguèt la question de l'integracion dei [[Curdistan|Curds]] au sen dau país. La [[diplomacia]] turca demorèt prudenta e son premier acòrd important foguèt signat amb [[Iran]] e [[Iraq]] per susvelhar l'agitacion curda. Puei, en [[1939]], [[França]] acceptèt de cedir lo [[sandjak d'Alexandreta]] situat au nòrd-oèst de [[Siria]] e qu'èra revendicat per Turquia dempuei leis annadas 1920. Dins lo corrent de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], lo país capitèt de restar neutre en despiech dei pressions alemandas e aliadas. Pasmens, deguèt mobilizar dei fòrças importantas per s'aparar còntra una ataca suspresa, çò qu'entraïnèt dei tensions economicas importantas. Fin finala, lo país declarèt formalament la guèrra ais [[Alemanha|Alemands]] lo 23 de febrier de [[1945]] per ganhar lo sostèn dei [[Reialme Unit|Britanics]] e deis [[USA|Estatunidencs]] còntra leis ambicions [[URSS|sovieticas]].
Linha 191 :
Turquia es una [[republica]] [[democracia|democratica]] [[Parlament|parlamentària]] [[Partit politic|multipartita]] e aplicant lei principis de la [[Separacion dels poders|separacion dei poders]] que son organizacion es fondada sus una [[constitucion]] adoptada lo 7 de novembre de [[1982]] après un periòde dominat per un regime militar autoritari. Lo foncionament de seis institucions es tanben influenciat per lei principis [[estat]]ics definits per [[Mustafa Kemal Atatürk]] que fondèt la Turquia au començament deis annadas 1920. Lei [[armada|fòrças armadas]], que se consideran coma gardiana d'aquelei principis, an tanben un ròtle important au sen de l'[[estat]] turc.
 
La [[capitala]] es [[Ankara]]. Leis institucions turcas son influenciats per l'òbra politica d'[[Mustafa Kemal Atatürk|Atatürk]] qu'èra basada sus l'afirmacion dau republicanisme, de la laïcitat e dau nacionalisme. S'inspirèt en partida deis institucions [[republica]]nas [[França|francesas]]. Lei periòdes de dictatura militara aguèron tanben un efèct important e uneiplusors [[lei|lèi]]s eissidas dau regime militar son totjorn en vigor coma aquelei condamnant leis insultas a la nacion ò refús de la version oficiala dau genocidi armèni. Lei libertats fondamentalas son ansin generalament respectadas mai d'excepcions importantas existisson encara (repression dei revendicions de pòbles minoritaris ò de grops politics considerats coma una menaça per lei principis de basa de l'estat).
 
Lo [[poder legislatiu]] es tengut per un [[parlament]] [[monocamerisme|monocamerau]] format per una [[Granda Assemblada nacionala de Turquia]] de 550 deputats elegits au [[sufragi universal|sufragi universau]] per un mandat de cinc [[annada]]s. Lo temps minimom per vòtar es de 18 ans. Lo [[poder executiu]] es tengut per lo [[president de la Republica|President]] e lo Premier Ministre. Lo premier es elegit amb una majoritat dei dos tèrç dau parlament per un mandat de cinc annadas. Pòu se representar un còp solament. La màger part de sei poders son subretot simbolics mai es cargat de nomar lo Premier Ministre qu'es lo cap dau govèrn e lo cap vertadier dau poder executiu. Existís tanben un Conseu de seguritat nacionala format dei generaus e dei ministres principaus. Fins a [[2003]], aviá un ròtle de contraròtle deis institucions. Dempuei aquela data, son ròtle es consultatiu mai son influéncia demora significativa. Enfin, lo [[justícia|poder judiciari]] es devesit entre un òrdre judiciari e un òrdre administratiu respectivament dirigits per una Cort d'Apèu Auta e un Conseu d'estat.
Linha 199 :
[[File:BlankMapTurkeyProvinces.png|thumb|Províncias de Turquia.]]
 
Turquia es devesit entre un decopatge principau de 81 províncias (''il'' en [[turc]]) e un decopatge secondari de 957 districtes (''ilçe''). Aqueleis entitats son dirigidas per de prefèctes e de sota-prefèctes nomats per lo [[govèrn]]. Lei províncias son lei circonscripcions electorala per l'eleccion dei deputats au [[parlament]]. Son gropadas au sen de sèt regions qu'an ges de poder administratiu mai que son utilizadas dins l'encastre deis operacions de recensament nacionau. En dessota dei províncias e dei districtes, se troba un decopatge locau en comunas que sei cònsols son elegits au [[sufragi universal|sufragi universau]]. Dins certanei vilas gròssas, existís un nivèu administratiu suplementari dich metropòli que gropa uneiplusors comunas.
 
=== Simbòls nacionaus ===
Linha 238 :
Lei relacions amb [[Armenia]] son tanben malaisadas en causa dau refús turc de reconóisser lo [[genocidi]] deis Armènis en [[1915]] per leis Otomans e en causa dau sostèn turc au [[govèrn]] [[Azerbaitjan|azèri]] dins lo conflicte entre [[Armenia]] e [[Azerbaitjan]], estat poblat per una populacion turca. Ansin, Turquia es un actor important de la division de Caucàs entre un camp sota influéncia [[USA|estatsunidenca]] (Turquia, [[Georgia (Caucàs)|Georgia]], [[Azerbaitjan]]) e un axe format de [[Russia]] e d'[[Armenia]]. Pasmens, d'esfòrç son menats per assaiar de destendre la situacion amb [[Erevan]] (reconoissença parciala dei chaples en [[2014]]).
 
Lei relacions ambé [[Siria]] son vengudas fòrça malaisadas dempuei lo començament de la [[guèrra civila siriana]] car Turquia sostèn certanei grops de l'insureccion còntra lo govèrn de [[Damasc]]. Aquelei tensions son completadas per la question dau [[sandjak d'Alexandreta]] revendicat per [[Siria]] e per la question dau partiment deis [[aiga]]s d'[[Eufrates]] en causa de la volontat turca de bastir uneiplusors [[Paissièra|restancas]] importants sus lo [[riu]]. Aquela question dau partiment deis agias d'[[Eufrates]] e de [[Tigris]] entraïna tanben de tensions amb [[Iraq]] per de rasons identicas.
 
Enfin, Turquia es pertocada per la question [[Curdistan|curda]] ambé [[Siria]], [[Iraq]] e [[Iran]] car lo territòri turc assosta la populacion curda pus importanta. [[Ankara]] es opausat ai revendicacions territòrialas e politicas curdas. Ansin, lo govèrn es generalament ostil ai guerilhas curdas sus son territòri e sus lei territòri vesins. D'ofensivas [[frontiera|frontaliera]]s aguèron luòc còntra aquelei grops, especialament dins lo nòrd d'[[Iraq]].
Linha 246 :
[[File:Map-TurkicLanguages.png|thumb|right|País e territòris ont una lenga turca a un estatut oficiau nacionau (blau sorn) ò un estatut oficiau regionau (blau clar).]]
 
Turquia entretèn de relacions culturalas importantas ambé leis autrei pòbles d'origina turca d'[[Asia Centrala]] e d'[[Anatolia|Asia Menora]]. Ansin, lo país fa partida uneisde organismesmai d'un organisme de cooperacion economica e culturala internacionala gropant lei populacions turcas coma l'[[Agéncia de Cooperacion Turcofòna]] ([[Agéncia de Cooperacion Turcofòna|TIKA]]), l'[[Organizacion Internacionala per la Cultura Turca]] ([[Organizacion Internacionala per la Cultura Turca|TÜRKSOY]]) e lo [[Conseu de cooperacion deis Estats de lenga turcica]] ([[Conseu de cooperacion deis Estats de lenga turcica|TURKPA]]). Aquelei liames culturaus pòdon de còps venir politics car lo [[govèrn]] turc aplica generalament un principi de solidaritat ambé leis autrei pòbles turcs. Per exemple, sostèn [[Azerbaitjan]] dins son conflicte [[frontiera|frontalier]] amb [[Armenia]].
 
=== Fòrças armadas ===
 
Lei fòrças armadas turcas avián en [[2013]] un budget de 23 miliards de [[dolar]]s, siá 2,4% dau [[PIB]] nacionau. Aquelei fòrças son completadas per de tropas paramilitaras. En [[2013]], lei fòrças activas alinhavan {{formatnum:758000}} òmes, çò que representava lo segond efectiu pus important au sen de l'[[OTAN]] e lo 6{{e}} pus important au nivèu mondiau. Son en cors de modernizacion e seis armaments son donc variats mesclant d'equipaments fòrça ancians coma de [[carri de combat|carris]] [[M48 Patton|M48]] (modernizats) ò fòrça modèrnes coma de drones. Pasmens, lo país tèn ja de capacitats militaras, tant per projectar sei fòrças sus un teatre exterior que per defendre lo territòri turc, e es considerat coma la premiera poissança militara d'[[Orient Mejan]] amb [[Israèl]]. Regardant son organizacion, lei fòrças regularas turcas èran devesidas en cinc brancas principalas qu'èran una armada terrèstra, una fòrça aeriana, una marina militara, una gendarmariá e una fòrça de gardacòstas :
* lei fòrças terrèstras alinhavan {{formatnum:402000}} òmes equipats d'aperaquí {{formatnum:3800}} [[carri de combat|carris de combat]], d'au mens {{formatnum:8000}} veïculs [[blindatge|blindats]], mai de {{formatnum:2000}} pèças d'[[artilhariá]], 220 sistèmas de missils sòu-sòu, mai de {{formatnum:2400}} sistèmas antiaerian, d'aperaquí {{formatnum:520}} [[elicoptèr]]s e de 180 drones. Pasmens, en fòrça d'equipaments limitats, la màger d'aqueleis armaments son ancians e lei fòrças terrèstras fan l'objècte de mai d'uneiun programasprograma de modernizacion nacionau (carri [[Altay (carri de combat)|Altay]]) ò internacionau (elicoptèrs, drones). Lo modèl d'organizacion es aqueu de [[Bregada (unitat militara)|bregadas]] gropadas au sen de [[còrs d'armada]] e d'[[Armada (unitat militara)|armadas]].
* lei fòrças aerianas alinhavan aperaquí {{formatnum:60000}} òmes e 643 [[aeronau|avions]] e un satellit d'observacion. Es la branca pus modèrna de l'armada turca ambé 321 avions de combat (242 [[F-16 Fighting Falcon|F-16]], 79 [[F-4 Phantom II|F-4]]), 166 avions d'entraïnament, 88 avions de transpòrt ò d'avitalhament, 83 elicoptèrs de transpòrt e 40 drones. De mai, Turquia fa partida dau programa estatsunidenc e internacionau [[F-35 Lightning II]].
* la marina militara alinhava 112 [[naviri]]s ({{formatnum:259000}} t), 50 aeronaus e {{formatnum:48600}} marins. Es en cors de modernizacion e uneiplusors naviris ancians son estats eliminats dempuei lo començament dau sègle XXI. Es destinada a la defensa dei costats. Seis unitats principalas èran 16 [[fregata (naviri)|fregatas]], 8 [[corveta]]s, 14 [[sosmarin]]s de propulsion convencionala, 27 naviris leugiers equipats de missils, 23 [[patrolhaire]]s, 20 naviris de [[guèrra dei minas]] e 5 naviris de desbarcament.
* la gendarmariá alinhava aperaquí {{formatnum:168000}} òmes. Es subretot una fòrça de policiá destinada ai zònas en fòra de la juridiccion dei policiás urbanas. Es principalament equipada d'armaments leugiers mai aviá tanben en [[2013]], 800 veïculs blindats militars (compres de [[BTR-60]]) e de pèças d'[[artilhariá]].
* lei gàrdacostas alinhavan aperaquí {{formatnum:5400}} òmes e 52 naviris leugiers.
Linha 259 :
== Economia ==
 
En [[2013]], Turquia èra la premiera poissança economica d'[[Orient Mejan]] davant [[Iran]] e [[Arabia Saudita]], la 7{{a}} d'[[Euròpa]] e la 15{{a}} dau mond amb un [[PIB]] de 821,8 miliards de [[dolar]]s. Èra caracterizada per l'importància de son sector destinat a l'exportacion, de son [[industria]] e de son [[balança comerciala|deficit comerciau]]. Sa moneda èra la [[liura turca]]. Fasiá partida d'uneisde plusors organizacions economicas majoras coma l'[[OMC]], lo [[G20]] e l'[[union doaniera]] de l'[[Union Europèa]]. En [[2012]], lei partenaris economics principaus de Turquia èran [[Alemanha]], [[Iraq]], [[Iran]], lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[Russia]], [[Republica Populara de China|China]], leis [[Emirats Arabis Units]], [[Itàlia]] e [[França]].
 
En [[2010]], l'[[agricultura]] representava 8,9% dau [[PIB]] e 25,5% deis emplechs. Fasiá partida deis [[agricultura]]s d'[[Euròpa]] Orientala e d'[[Orient Mejan]] gràcias a una politica de mecanizacion e de seleccion acomençada dins leis annadas 1950. Pasmens, en causa d'un modèl de tenements pichons fòrça embrigadas principalament situadas dins lei regions pus pauras dau país, la productivitat es demorada febla. Lei produccions principalas èran en [[2012]] lo [[blat]], la [[Beta vulgaris|bleda-raba]], lo [[tè]] e l'[[avelana]] (70-80% de la produccion mondiala). Leis autrei culturas frequentas son leis [[agrum]]s, lei [[ceba]]s, leis [[oliva]]s, lo [[tabat]], lei [[lentilha]]s, divèrsei lieumes ([[tomata]], [[merinjana]], [[pebron]]) e divèrsei [[fruch]]s ([[Cerièra|cerieisa]], [[figa]], [[poma]], [[rasim|rasin]], [[codonh]]). Lo norrigatge representava un tèrç de la valor dau sector agricòla. Pasmens, son desvolopament foguèt fòrça limitat dins lo corrent dau sègle XX e sa productivitat conoguèt gaire de melhoraments dempuei la formacion de la Turquia modèrna.
Linha 273 :
Turquia a un patrimòni [[arquitectura|arquitecturau]] ric gràcias au poblament de la region per de [[civilizacion]]s brilhantas tre l'[[Antiquitat]] anciana. Lei pus ancians son lei Hattis, lei Gasgas, leis [[Ititas]], lei [[Hurrites]], lei Frigians e lei Cimmerians que participèron ai luchas per lo contraròtle d'[[Orient Mejan]] ambé lei civilizacions vengudas de [[Mesopotamia]]. An laissat de vestigis de [[civilizacion]]s urbanas ambé de monuments importants coma, per exemple, lei [[capitala]]s [[Ititas|itita]] ò frigiana respectivament situadas a [[Hattusa]] e a [[Gordion]].
 
A partir dau sègle VI avC, lo territòri de la Turquia actuala veguèt l'installacion de colons [[Grècia antica|grècs]] lòng dau litorau, l'installacion de tribüs cèltas e l'avançada de l'[[Empèri Aquemenida]]. Aquò permetèt la bastida d'uneide plusors monuments fòrça importants, especialament dins lei regions ocupadas per lei [[ciutat-estat|ciutats-estats]] grègas. A partir de la fin dau sègle IV avC, la conquista d'[[Anatolia]] per [[Alexandre lo Grand]] favorizèt l'expansion de l'influéncia grèga dins tota la region. Aquò foguèt renfòrçat per l'arribada dei Romans dins la region e per l'importància gròssa dei regions occidentalas anatolianas au sen de l'[[Empèri Roman]]. Un nombre important de monuments d'estiles romans foguèron alora bastits. Aquela tendància demorèt en plaça dins lo corrent dei sègles seguents sota l'[[Empèri Bizantin]], franc de regions orientalas qu'èran tanben sota l'influéncia d'[[Armenia]], que foguèt lo continuaire de l'art roman.
 
A partir dau sègle XIV, se desvolopèt tanben l'arquitectura otomana, especialament a l'entorn de Bursa e d'Edirne. Fins au començament dau sègle XVIII, foguèt fòrça influenciada per l'art bizantin mai gardèt de trachs seldjokides, [[iran]]ians e [[Egipte|egipcian]] (periòde dei [[Mamelocs]]). Lei monuments bizantins pus importants, coma la catedrala Santa Sofia, foguèron utilizats coma modèls per mai que d'una [[mosqueta]] ([[Mosqueta Vèrda]], [[Mosqueta Blava]]...). Ai sègles XVIII e XIX, l'influéncia europèa venguèt pus importanta ambé lo desvolopament d' estiles barròc, rococò e neoclassic que gardèron de trachs [[islam]]ics importants a l'origina de monuments majors coma la [[Mosqueta Nusretiye]] ò lo [[Palais Dolmabahçe]]. Puei, a partir de [[1876]] fins a l'afondrament de l'[[Empèri Otoman]], un movement de renaissença nacionala dominèt l'arquitectura en reaccion ais inspiracions estrangieras dei sègles precedents. Aquel estile s'inspirèt de l'arquitectura otomana anciana — e a l'origina de l'arquitectura ancian d'autrei pòbles de l'Empèri — mai adoptèt de materiaus modèrnes e bastiguèt subretot d'infrastructuras modèrnas coma de [[pòrt]]s e de bastiments utilizats per lo govèrn. De mai, a cha pauc, Turquia integrèt tornarmai de corrents estrangiers coma l'Art Novèu. A partir deis annadas 1920, uneismai estilesd'un modèrnesestile foguèronmodèrne adoptatsfoguèt adoptat dins la Republica Turca ambé de modificacions localas basadas sus lei corrents pus ancians de l'arquitectura otomana.
 
<gallery>
Linha 311 :
=== Pintura ===
 
La pintura es apareguda tre l'[[Antiquitat]] sus lo territòri de la Turquia actuala au sen d'uneide plusors [[civilizacion]]s ancianas coma lo reiaume d'[[Urartu]] que generalizèt probablament son utilizacion per la decoracion dei bastiments oficiaus. Pasmens, en causa de fragilitat pus importanta que d'autrei formas d'art, lei vestigis de pintura antica son rars levat de la civilizacion romana e dei terralhas pintadas. Dins aquò, de pinturas realizadas per ornar de muralhas foguèron descubèrts mostrant lo mestritge vièlh de l'utilizacion de [[pigment]]s variats ([[roge]], [[blau]], [[blanc]], [[negre]]...) e l'existéncia de diferentei tematicas (religion, representacion d'animaus...) en despiech de la dificultat d'interpretar de decòrs quasi totalament dispareguts. En revènge, lei terralhas pintadas son mielhs conservadas e pus frequentas. A cha pauc, se difusèt leis estiles grècs e romans après lei conquistas successivas d'[[Anatolia]] per lei dos pòbles.
 
La [[pintura]] romana es ben coneguda gràcias a divèrsei vestigis situats dins lo sud d'[[Itàlia]]. Inspirada per lei pinturas muralas de [[Grècia]], èra caracterizada per de [[color]]s e de tematicas figurativas variadas (païsatge, engana-l’uèlh, vida quotidiana, retrach...). Influenciat per lo [[cristianisme]], aquel art evolucionèt vèrs la pintura [[Empèri Bizantin|bizantina]] que conoguèt dins lo corrent de son istòria lònga d'influéncias [[Bulgaria|bulgaras]], [[Serbia|sèrba]]s, [[Russia|russa]]s, [[Republica de Venècia|venecianas]] e [[Reiaume de Sicília|siciliana]]s. Ai sègles VII e VIII, conoguèt una crisi en causa dau declin de l'Empèri e de la crisi de l'iconoclasme. Pasmens, a partir dau sègle IX, la restauracion de la poissança deis emperaires e lo desvolopament dei monastèris favorizèt divèrsei movements de renaissença que veguèron en particular lo desvolopament de l'[[enluminura]]. Lei tematicas bizantinas principalas foguèron religiosas mai d'òbras istoricas ò illustrant solament la vida quotidiana foguèron tanben de còps realizadas. Pereu, lei tecnicas d'ornamentacion, d'illusion e de representacion se melhorèron ambé, per exemple, l'aparicion d'un ''manierisme'' bizantin au sègle X concentrat sus lei sentiments e leis expressions dei personatges.
Linha 344 :
=== Musica ===
 
La [[musica]] de la Turquia modèrna es l'eiretiera dei tradicions musicalas aràbias, [[Empèri Bizantin|bizantina]], [[Grècia|grèga]], [[Seldjokides|seldjokida]], [[Empèri Otoman|otomana]], [[Balcans|balcanica]], [[Euròpa|europèa]] e [[America|americana]] en causa de sa posicion de crosiera entre [[Euròpa]], [[Mediterranèa]], [[Orient Mejan]] e [[Asia]] Centrala e de l'assimilacion de migrants nombrós d'aquelei regions per la societat turca. Apareguèt au sègle XI ambé la conquista d'[[Anatolia]] e de [[Pèrsia]] per de pòbles turcs mai foguèt fòrça influenciat per lei corrents musicaus locaus pus ancians. Au sen de la societat [[Empèri Otoman|otomana]], lei [[musica]]s classicas bizantina, armenia, aràbia e pèrsa venguèron una partida importanta de l'educacion deis elèits. A cha pauc, musicas classicas occidentalas e otomanas se raprochèron. A partir deis annadas 1930, se formèt la musica populara turca modèrna que seguís lei corrents internacionaus principaus dempuei leis annadas 1970 e 1980. Dins aquò, gardèt de trachs turcs coma la lenga, certaneis intruments ò certanei melodias. UneiDe musicians turcs coma [[Tarkan]] son ansin venguts de vedetas internacionalas.
 
=== Literatura ===
 
La literatura turca es un art ancian que se formèt tre l'[[Edat Mejana]] a partir dei tradicions oralas turcas. La [[poesia]] es sa forma dominanta car foguèt l'eiretiera dirècta dei racòntas oraus ancians e car venguèt una partida quasi obligatòri de l'educacion de la Cort e deis elèits otomanas. Dins lo corrent de son istòria, desvolopèt uneisplusors estiles diferents. Pasmens, existís tanben una [[pròsa]] turca de remarca. Sa lenga principala es lo [[turc]] que conoguèt una tièra de reformas majoras entre [[1839]] e [[1876]] ambé l'introduccion massiva de mòts novèus generalament originaris d'[[Euròpa]] Occidentala.
 
==== Poesia ====
Linha 354 :
La poesia turca apareguèt tre lo periòde [[Edat Mejana|medievau]] vèrs lo sègle XIII e foguèt alora influenciada per la [[poesia]] tant [[sunisme|sunita]] que [[chiisme|chiista]]. Èra alora basada sus una tradicion de poesia cantada importanta au sen dei tribüs turcas que li permetèt de se formar fòrça rapidament ambé l'emergéncia dei premiereis estructuras [[estat|estatalas]] turcas gràcias a de poètas coma [[Yunus Emre]] ò [[Sultan Veled]]. Lo principat de [[Karaman]], qu'adoptèt d'ora lo [[turc]] coma [[lenga oficiala]], i aguèt un ròtle important.
 
Doas tendàncias diferentas apareguèron influenciada per l'[[islam]]. La premiera dicha (''aşık'' ò ''ozan'') foguèt majoritària e subretot practicada dins lei mitans seculars. La segonda foguèt principalament adoptada per lei mitans religiós [[sofisme|sofis]] e [[chiisme|chiista]]s. L'aspèct orau demorèt important. UneisPlusors òbras son donc perdudas e la màger part dei poètas turcas son anonims. Pasmens, certaneis òbras ò noms son totjorn coneguts coma [[Koroglu]] (sègle XVI), [[Karacaoglan]] (vèrs [[1606]]-[[1689]]) e [[Dadaloglu]] (vèrs [[1785]]-[[1868]]). Aquelei corrents declinèron a partir dau sègle XIX mai conoguèron un movement de renaissença, especialament la tradicion ''aşık'', dins lo corrent dau sègle XX ambé d'artistas coma [[Asik Veysel Satıroglu]] ([[1894]]–[[1973]]), [[Asik Mahzuni Serif]] ([[1938]]–[[2002]]) ò [[Neset Ertas]] ([[1938]]–[[2012]]).
 
En parallèl d'aquelei dos corrents, apareguèt la [[poesia]] dau Divan otoman fòrça ritualizada e simbolica. S'inspirèt de la poesia persana. Puei, a partir dau sègle XIX, lei movements occidentaus foguèron introduchs dins l'[[Empèri Otoman]] e lei premiereis annadas de la Republica de Turquia veguèron l'emergéncia de mai d'uneiun correntscorrent inspiratsinspirat per lei tradicions turcas ò occidentalas. Lei tematicas [[patriotisme|patrioticas]] i foguèron alora importantas. A partir deis annadas 1940, lei poètas turcs participèron ai controvèrsias sus l'evolucion deis estiles de [[poesia]] ambé d'autors coma [[Orhan Veli Kanik]] ([[1914]]–[[1950]]), [[Melih Cevdet Anday]] ([[1915]]–[[2002]]) e [[Oktay Rifat]] ([[1914]]–[[1988]]). Aquò foguèt a l'origina de l'emergéncia de corrents modèrnes explorant lei tendàncias modèrnas de la [[poesia]] internacionala, la vida quotidiana de la populacion turca ò la [[religion]] ambé de poètas coma [[Turgut Uyar]] ([[1927]]–[[1985]]), [[Edip Cansever]] ([[1928]]–[[1986]]), [[Cemal Süreya]] ([[1931]]–[[1990]]), [[Ece Ayhan]] ([[1931]]–[[2002]]), [[Ilhan Berk]] ([[1918]]–[[2008]]), [[Fazil Husnu Daglarca]] ([[1914]]–[[2008]]) ò [[Behcet Necatigil]] ([[1916]]–[[1979]]).
 
==== Pròsa ====
Linha 364 :
=== Cinèma ===
 
Lo cinèma turc apareguèt tre lo començament dau sègle XX durant lo periòde [[Empèri Otoman|otoman]] e lo premier film (un documentari) foguèt realizat en [[1911]] per lei [[Fraires Manakis]]. Lo premier film vertadier foguèt realizat dins leis annadas 1910 per [[Fuat Uzkınay]]. Fins ais annadas 1950, lo nombre de cineastas turcs foguèt limitat. La creacion e lo desvolopament deis estudiòs de Yeşilçam a [[Istambol]] cambièt aquela situacion e la produccion aumentèt rapidament. Dins leis annadas 1970 e 1980, Turquia èra lo cinquen productor mondiau de films. Aqueleis òbras èran caracterizadas per de budgets febles e un aspèct popular important. Dins lo corrent deis annadas 1970, s'orientèt vèrs la produccion de films erotics que representèron de còps la mitat dei filmatges anuaus. Lo còp d'estat militar de 1980 e l'adopcion d'una politica nacionalista-islamista entraïnèron l'aplant d'aquela tendància. La produccion demeniguèt mai uneiplusors realisators acomencèron d'obtenir una fama internacionala e lo cinèma turc de la fin dau sègle XX e dau començament dau sègle XXI averèt unei prèmis prestigiós.
 
== Liames intèrnes ==