Caçaire-culheire : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Jiròni (discussion | contribucions)
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Linha 19 :
Plantar en es bòsqui siguec tamben un sistema de produccion de minjar en diuerses parts deth mond pendent aguest periode. Es jardins salvatges aueren eth sòn origen pendent es temps preïstorics ath cant des arrius, enes selves e en es tudons enes regions damb [[monson]]s. Pendent eth proces gradual de conquistar er environament mès proche pes familhes se descurbigueren naues espècies d'arbes e de vinha que sigueren protegides e plantades mentres qu'es espècies non utilas sigueren eliminades. Tamben sigueren escolhides e sellecionades diuerses espècies estrangiéres e includides en es naus jardins (7).
[[Fichièr:World 2000 BC.svg|thumb|Damb era agricultura er òme sellecionèc ues espècies e n'eliminèc d'autes. Es caçaires-culheires començaren a declinar graduauments.]]
Diuersi grops contunharen era sua vida coma caçaires-culheires. Totun, començaren a declinar pera pression des [[agricultura|agricultors]] e des comunautats de [[pastre|pastors]]. Plan d'eri demorauen en regions desertiques o en bòsqui tropicals. Airaus qu'auans èren des caçaires-culheires adara èren - e encara son - conquistades per colonies d'agricultors. Pendent aguesta competicion pera utilizacion dera tèrra, es societats de caçaires-culheires s'adaptaren a naues practiques o migraren entàra naus airaus.
 
Segontes açò, Jared Diamond conferma ua arreduccion dera capacitat d'auer minjar salvatge, especiauments enes hònts animals. En [[America del Nòrd]] e [[America del Sud]], per esemple, es espècies de mamifèrs mès granes s'auien escandit ena fin deth [[Pleistocèn]] - segontes Diamond pr'amor dera susesplotacion des umans (8). Totun, aguesta ipotesi dera caça estensiva que Diamond manten qu'ei encara plan discutida.