Caçaire-culheire : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Aguesta especializacion deth trabalh tamben amièc a crear naus utís coma es rets de pescar e es arpons d'uassi e es gafets (6). Era transicion entàra eth seguent periode neolitic ei descrit per un desvolopament sens precedents de diuerses practiques agricultores. Era agricultura s'originèc e espandiguèc en airaus desparièrs includint eth [[Pròche Orient]], [[Asia]], [[Mesoamerica]] e tamben en es [[Andes]] en ua epoca tan anciana coma hè 12.000 annadas.
 
Plantar en es bòsqui siguec tamben un sistema de produccion de minjar en diuerses parts deth mond pendent aguest periode. Es jardins salvatges aueren eth sòn origen pendent es temps preïstorics ath cant des arrius, enes selves e en es tudons enes regions damb monsons[[monson]]s. Pendent eth proces gradual de conquistar er environament mès proche pes familhes se descurbigueren naues espècies d'arbes e de vinha que sigueren protegides e plantades mentres qu'es espècies non utilas sigueren eliminades. Tamben sigueren escolhides e sellecionades diuerses espècies estrangiéres e includides en es naus jardins (7).
[[Fichièr:World 2000 BC.svg|thumb|Damb era agricultura er òme sellecionèc ues espècies e n'eliminèc d'autes. Es caçaires-culheires començaren a declinar graduauments.]]
Diuersi grops contunharen era sua vida coma caçaires-culheires. Totun, començaren a declinar pera pression des agricultors e des comunautats de pastors. Plan d'eri demorauen en regions desertiques o en bòsqui tropicals. Airaus qu'auans èren des caçaires-culheires adara èren - e encara son - conquistades per colonies d'agricultors. Pendent aguesta competicion pera utilizacion dera tèrra, es societats de caçaires-culheires s'adaptaren a naues practiques o migraren entàra naus airaus.
67 273

cambiaments