Caçaire-culheire : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Occitanialibera (discussion | contribucions)
amelhorament10
Linha 76 :
 
Pendent es annades 80 ua petita part mès significatiua des antropològs e arqueològs sajaren de demostrar qu'es grops contemporanèus aperats caçaires-culheires an pas, ena majoritat des còps, ua istòria contunhada de caça e cerca e que an plan de còps es sòns ancessors qu'èren agricultors o pastors butats entàra airaus marginals coma resultat de migracions, explotacion economica i/o conflictes violents. Eth resultats d'açò ei que i a ua interaccion complessa demest caçaires-culheires e non caçaires pendent milenats.
 
Quauqu'ns que confermen aguesta teoria ''revisionista ''díden tamben qu'es caçaires-culheires purs s'escandiren pauc dempús d'auer contactes colonials e que's pòt pas apréner arren d'aguesti grops de caçaires-culheires preïstorics des deth pont de vista des estudis moderns (33)(34).
 
Lee e Guenther an dit non as arguments que Wilmsen (35)(36)(37), Doran Shultziner e d'autes qu'espliquen que encara podem apréner plan des estils de vida des caçaires-culheires prïstorics se estudiem es caçaires-culheires contemporanèus - sustot es sues societats egalitaires (38).
 
Força caçaires-culheires cambien eth paisatge copant e cremant es plantes qu'an pas de besonh e quququ'ns enquiath pont que modifiquen es abitats animals. Aguestes activitats son en ua escala totauments disparièra des hètes pes agricultors mès tamben son ua domesticacion des hònts de minjar produsides temporauments o cambiades per productes que da era natura.
 
Diuersi agriculturalistes tamben caçen e cuélhen adara e adés (p.e. que planten pendent era sason liure de heired e caçen pendent er ivern). D'autes encara caçen sustot per plaser en paises desvolopats. Ena selva brasilera aguesti grops que caçaven e cuelhien enquia hè pauc an tornat a ac hèr dempús d'auer adoptat era agricultura pr'amor que volen hugir deth control colonial o es malauties europees que arredusiren es sòns populacions enquia nivèus on era agricultura ei malaisida de practicar.
 
Damb tot, encara i a un nombre de caçaires -culheires contemporanèus qu'an auut contacte damb d'autes societats e contunhen damb es sòns estils de vida damb ua influencia esterna plan arredusida. Un d'aguesti ei eth des Pila Nguru der oèst australian, que demoren en eth Grand Desert de Victoria on es europeu poden pas plantar arren ( o auer de bueus). D'autes son es Sentinelesians des Isles Andaman, en er Ocean Indian, que demoren ena isla deth Nòrd de Sentinel e qu'an encara vides independents e volen pas auer contacte damb gent de dehòra.
[[File:Bathurst Island men.jpg|thumb|Es caçaires-culheires coma aguesti dera isla de Bathurst son segontes es scientifcs ua gent qu'a arren a véder damb es sòns ancessors paleolitics.]]
==Ameriques==
Se pensa qu'es caçaires-culheires crotzaren er [[Estrech de Bering]] des d'[[Asia]] entàra [[America del Nòrd]] per un pont de tèrra aperat [[Beringia]] que i auia hè demest 47000-14000 annades (40). Hè 18.500-15.500 annadas aguesti caçaires-culheires seguien era megafauna deth Pleistocèn adara escandida a trauers de dralhes liures de gèu que i auia demest es montanhes de gèy dera Laurentida e era capa de gèu dera Cordilhera (41).
 
Ua aute ruta prepausada ei a pè o damb gabarròts migrant per tot eth Pacific enquia [[America del Sud]] (42)(43).
 
Es caçaires-culheires aurien auut escaduda enes Ameriques sustot enes Granes Planures des [[Estats Units]] e [[Canada]] e arribat enquia era Peninsula de Gaspé ena costa atlantica o tan luenh coma [[Monte Verde]], en [[Chile]]. S'espandiren per un plan gran airau geografic e pr'amor d'açò aueren diuersi estils de vida. Totun, toti eri auien en comun gaireben eth madeish estil tà produsir utís de pèira. aguestes adaptacions regionals se trapen en totes es Ameriques e les hèien grops de demest 25 a 50 membres d'ua familha espandida (44).
 
Eth periode arcaic american vedèc un cambi environamental per causa d'un clima mès sec e er escandiemnt dera megafauna (45). Plan d'aguesti grops qu'èren ena epoca grops de caçaires-culheires qu'es movien plan, mès adar grops individuals començaren a cercar hònts de minjar locauments. damb eth temps i a ua generalizacion d'un creishement d'estils regionals coma es deth sud-èst, Artic, Poverty, dalton o Plano, tradicions pro conegudes. Aguestes adaptacions regionals demorarien era norma damb ua dependencia cada còp mès petita sus caçar o cuélher e ua economia barrejada de petita caça, peish e ,segontes era sason, verdura salvatge e tamben plantes amassades pendent tot er an (46)(47).
==Tà véder tamben==
==Referències==
===Grops e societats===
===Movements socials===
==Referències==
==Tà léger més==
==Pàgines web==