Caçaire-culheire : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
(amelhorament9)
'''Contenguts'''
 
1. ==Evidències arqueologiques==
 
2. Caracteristiques comunes
2.1 Abitat e poblason
2.2 Estructures socials e economiques
3. Variabilitat
 
4. Perspectives modernes e revisionistes
 
5. Ameriques
 
6. Tà véder tamben
6.1 Grops e societats
6.2 Movements socials
7. Referències
 
8. Tà léger més
 
9. Pàgines web
 
'''1. Evidències arqueologiques'''
 
Pendent es annadas de 1950, Louis Binford suggeriguèc qu'es umans ancians auien eth sòn minjar hènt de carronhièrs e pas caçant (4). Es umans ancians deth Baish [[Paleolitic]] demoraven en bòsqui e tèrres damb força arbes e açò'ls permetiá cuélher crustacis, ueus, notzes e fruta ath delà de carronhejar. Mès que tuar animals grani tà auer minjar utilizaven es uassades des animals mòrts per predators o es qu'auien mòrt per causes naturals. (5)
Fin finau, era umanitat cambiéc pera agricultura e es pauques cultures de caçaires-culheires contemporanèus demoren en airaus pas utils tàra agricultura. Es arqueològs an evidencies coma es utís de pèira tà compréner es activitats des caçaires-culheires includint era mobilitat (9).
 
'''2. ==Caracteristiques comunes'''==
 
'''2.1 ===Abitat e poblason'''===
 
Es assetades de caçaires-culheires poden éster permanents, temporals o ambdús, segontes era mobilitat dera comunautat. Es comunautats mobils tipiques bastissen refugis utilizant materials tà bastir temporals o utilizen refugis d'arroca naturals on se pòt.
 
'''2.2 ===Estructures socials e economiques'''===
 
Es caçaires-culheires an un ''ethos ''social egalitaire. Totun, es colonies de caçaires-culheires (per esemple aqueri que demoren ena costa deth nòrd-oèst d'[[America del Nòrd]]) son ua excepcion. Gaireben toti es caçaires-culheires africans son egalitaires e es hemnes an tant de poder coma es òmes (10).
Ua recerca hèta recentaments arremerca qu'era sua esperança de vida ei, susprenentments plan alta (29). Er intercambi mutu de hònts (p.e. carn caçada) ei important en eth sistema economic des societats de caçaires-culheires (19). Ath delà, aguestes societats poden éster descrites coma ues que víuen dera economia des ''regals''.
 
'''==Variabilitat'''==
 
Es societats de caçaires-culheires an ua grana variabiliat segontes era zona climatica e son accés as estructures socials e tecnologiques.
Era transicion deth mond des caçaires-culheires entàra ua societat agricultora se pòt hèr per mès d'ua dralha. S'a confermat qu'es caçaires-culheires an ua estrategia d'adaptacion que pòt tornar a éster utilizada se n'an de besònh quan es cambis environamentals causen un stress tà auer minjar sus es agricultors (32). De hèt, qu'ei encara malaisit de diboishar ua linha clara demest es societats agricultores e es de caçaires-culheires, especiauments des der espandiment dera agricultura que amiéc a ua difusion cultural viuída pendent es darrèrs 10.000 annadas. aguest pont de vista antropològic a pas cambiat des des annadas de 1960.
 
'''==Perspectives modernes e revisionistes'''==
 
Pendent es annades 80 ua petita part mès significatiua des antropològs e arqueològs sajaren de demostrar qu'es grops contemporanèus aperats caçaires-culheires an pas, ena majoritat des còps, ua istòria contunhada de caça e cerca e que an plan de còps es sòns ancessors qu'èren agricultors o pastors butats entàra airaus marginals coma resultat de migracions, explotacion economica i/o conflictes violents. Eth resultats d'açò ei que i a ua interaccion complessa demest caçaires-culheires e non caçaires pendent milenats.
5. ==Ameriques==
 
6. ==Tà véder tamben==
6.1 ===Grops e societats===
6.2 ===Movements socials===
7. ==Referències==
8. ==Tà léger més==
9. ==Pàgines web==
67 273

cambiaments