Caçaire-culheire : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Occitanialibera (discussion | contribucions)
amelhorament6
Occitanialibera (discussion | contribucions)
amelhorament8
Linha 72 :
 
En totes es societats de caçaires-culheires es hemnes shauten plan dera carn que porten es òmes ath camp. Un esemple illustratiu ei eth der estudi de Biesela Megan des Ju/'hoan sud-africans, " Women like Meat" (23) (Es hemnes shauten era carn). Recerques arqueologiques recents suggereishen qu'era desseparacion sexual deth trabalh siguec era innovacion organizativa fonamental qu'amiéc [[Homo sapiens]] a guanhar era batalha damb es Neanderthal pr'amor que permetèc qu'es nosti ancessors migrassen d'[[Africa]] e s'espandissen per tota era planeta (24).
 
Encara aué plan de caçaires-culheires an ua desseparacion sexual deth trabalh estructurada simbolicaments e tamben conceptuauments a trauers dera ideologia dera sang (25). Totun, ei vertadièr que en minoritats es hemnes caçen tamben coma es òmes e de còps ath sòn costat. Es melhors esemples son es Aeta des [[Filipinas|Filipines]]. Segontes un estudi "prèp deth 85% des hemnes Aeta filipins caçen coma es òmes en grops o damb cans e an ua escaduda d'un 31% comparat damb eth 17% des òmes. Es sòns percentatges son encara melhor amassat damb òmes: grops mixtes an ua escaduda d'un 41% demest es Aeta (17). Tamben se trapèc qu'enter es Ju'/hoansi de [[Namibia]] es hemnes ajudaven a dur eth minjar pendent era caçera (26).
 
Ena conferencia de 1966 "Er òme caçaire" es antropològs Richard Borshay Lee e Irven DeVore confermaren qu'er egalitarisme ère ua des principals caracteristiques des caçaires nomàdes pr'amor qu'era mobilitat sonque a besonh de pauques posessions materials.
 
Ath delà i a pas de surplus tà éster amassat per un solet individú. D'autes caracteristiques confermades per Lee e DeVore son es termières territorials e era composicion demografica. Ena madeisha conferencia, Marshall Sahling parlèc sus "Notes sus era societat original que flueish" e diguèc que era vision sus es caçaires-culheires coma ésters solets, praubes, lords, bestiudals e cuerts coma [[Thoma Hobbes]] auia descrit en 1651 ère pas vertadièra. Segontes Sahlins, es dades etnografiques arremerquen qu'es caçaires-culheires trabalhaven mens ores e auien mès d'oci qu'es membres d'ua societat industrial e qu'aguesti encara minjen ben.
[[File:Indig1.jpg|thumb|Es caçaires-culheires trabalhen cercant minjar sonque 6,5 ores per dia mentres qu'aué , enes societats industrials, er òme trabalha ues 8,8 ores per dia.]]
Siguec vaduda era idia que son urosi damb plan pauc en eth sentit material. Açò, se diguèc, qu'ère ua economia Zen (27). Aguesta gent auia es madeishi besònhs que sòns vesins sedentaris mès trapaven era vida pas tan malaisida. Dempús, en 1996, Ross Sackell hèc dus metanalisis desparièrs tà esprovar empiricauments eth pont de vista de Sahlin. Eth prumèr qu'es basava sus 102 lòcs d'estudi e eth dusau analizèc 207 estudis sus era energia des caçaires-culheires. Sackett trapèc qu'es adults quan cerquen e hèn trabalhs socials d'orticultura i son sonque 6.5 ores per dia mentres qu'era gent que trabalha en societats agricultores o industrials i son 8,8 ores per dia. (28).
 
Ua recerca hèta recentaments arremerca qu'era sua esperança de vida ei, susprenentments plan alta (29). Er intercambi mutu de hònts (p.e. carn caçada) ei important en eth sistema economic des societats de caçaires-culheires (19). Ath delà, aguestes societats poden éster descrites coma ues que víuen dera economia des ''regals''.
 
'''Variabilitat'''
 
Es societats de caçaires-culheires an ua grana variabiliat segontes era zona climatica e son accés as estructures socials e tecnologiques.
 
Ua manèra de desseparar es grops de caçaires-culheires ei per sòn sistema de ''retornar es causes''. James Woodburn utiliza era categoria ''retorn immediat'' des caçaires-culheires tà mostrar es grops egalitaris eun ''retorn endarrerit en eth temps'' pes non egalitaris. Es cercaires que retornen immediataments menjen en un dia o dus dempús d'auer-lo auut. Es que an un retorn posterior amassen eth surplus de minjar (30).
 
Éster caçaire-culheire siguec eth mode de vida uman de suberviuencia mès comun pendent eth Paleolitic mès quan s'espien es caçaires-culheires d'aué se trapa pas qu'aguestes sejan parières as societats paleolitiques. Es cultures caçaires-culheires d'aué an auut plan de contacte damb era civilizacion moderna e mostren pas ues condicions parières as trapades en societats qu'an pas auut encara contacte damb eth mond modern (31).
 
Era transicion