1598 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 14 :
[[File:Édit de Nantes. Page 24 - Archives Nationales - AE-II-763.jpg|thumb|right|[[Edicte de Nantas]].]]
 
Après la somission de [[Bretanha]] e la reconquista d'[[Amians]] l'annada precedenta, lo rèi [[Enric de Borbon|Enric IV]] decidiguèt de reglar la question [[religion|religiosa]]. Ansin, l'[[Edicte de Nantas]] (1330 d'abriu) donèt una libertat religiosa importanta ai protestants dins certaneis endrechs e unei plaças fortificadas per s'aparar còntra una represa de la guèrra. En parallèl, lo [[catolicisme]] foguèt reconeguda coma religion oficiala sus tot lo territòri francés e lo rèi prenguèt divèrsei mesuras suplementàrias en favor dei catolics coma la creacion d'una caissa dei conversions e un sostèn ai jesuitas. Aquel edicte foguèt mau acceptat per lei radicaus dei dos camps que lo consideravan coma una trèva novèla. Certanei vilas coma [[París]] refusèron de lo ratificar avans dètz annadas. Pasmens, en causa dau lassitge generau, lei combats s'arrestèron e l'edicte permetèt finalament de restablir la [[patz]] dins lo Reiaume.
 
En mai d'aquò, [[Enric de Borbon|Enric IV]] capitèt de conclure la [[patz]] amb [[Espanha]]. Dicha [[patz de Vervins]], lo tractat foguèt basat sus l'evacuacion dei territòris enemics ocupats. Pasmens, la revirada espanhòla marquèt la fin de la supremàcia d'[[Espanha]] sus lo [[continent]]. Enfin, de negociacions se debanèron ambé lo duc de Savòia regardant lo traçat de la frontiera entre lei dos país. Pasmens, venguèron l'objècte de tensions novèlas e una guèrra acomencèt en [[1600]]-[[1601]] entre [[França]] e [[Savòia]].