Caçaire-culheire : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Occitanialibera (discussion | contribucions)
amelhorament5
Occitanialibera (discussion | contribucions)
amelhorament6
Linha 61 :
Er egalitarisme tipic des umans caçaires-culheires non a sigut jamès perfecte més ei revolucionari en eth contexte dera evolucion. Un des cosins primats més proches ara umanitat, er [[chimpanzé]], son tot mens egalitaris e bastissen jerarquies dominades soent per un mascle alfa. Era disparietat ei tan grana damb es umans caçaires-culheires qu'es paleoantropològs soent díden qu'era arresistencia tà éster dominat siguec ua clau entàra eth neishement dera consciencia umana, era lengua, es relacions socials e era organizacion (11)(12)(13).
 
Quauques arqueològs díden qu'era violencia enes societats de caçaires-culheires ère totjorn present. Díden que demest un 25% e un 30% des mòrts des adults en aguestes societats èren per omicidis. En eth sègle XXau sonque son demest eth 2% o 3%. Díden qu'era arrasonèrearrason ère era guerra tribal constant: "Es !kung deth [[Kalahari]], es Inuit der Artic, es aborigens d'[[Austràlia]], dus tresaus des caçaires-culheires d'aué son en un estat de guerra constant e gaireben un 90% an de hèr era guerra un còp cada an" (14). Totun, plan d'antropològs, includint quauqu'ns qu'an demorat damb ca´çairescaçaires-culheires son pas d'acòrd damb açò e díden qu'es societats de caçaires-culheires nomàdes an plan pauca violencia (15).
[[Fichièr:African Pygmies (labeled).png|thumb|Es caçaires-culheires d'aué, coma es pigmeus, an un egalitarisme social que, de còps, enquia arriba ar egalitarisme sexual.]]
Quauques antropològs confermen qu'es caçaires-culheires an pas de caps permanents; en lòc d'açò era persona que pren era inicitaiva cada còp depen deth trabalh a hèr (16)(17)(18). Tà hèr crèisher er egalitarisme social e economic que i a tamben soent, mès pas tostemps, egalitarisme sexual (16). Es caçaires-culheires son soent amassats sus es valors d'amistat e papertenençaapertenença ara tribú (19).
 
Eth lòc tà víuer es matrimonis demest es caçaires-culheires qu'ei matrilocal, sustot pendent sòn inici (20). Açò vò díder qu'es mairs joenes poden auer era ajuda des sues propies mairs que contunhen de víuer en er madeish camp (21). Es sistemes d'amistat e descendencia demest es caçaires-culheires èren relatiuaments flexibles. Totun, tamben i a evidencies qu'aguesta union per amistat pòt éster matrilineal (22).
Linha 69 :
Diuersi paucs grops coma es Haida der Columbia Britanica d'aué demoraven en un environament tant ric que podián de morrar sedentaris o semi-nomàdes coma plan d'autes natius americans dera costa deth nòrd deth Pacific.
 
Qu'ei pasfacil tàs escolaires occidentals de càder ena trapa de vèder es unions sexuals e socials des caçaires-culheires coma era lutz des valors occidentals. Un pont comun ena desseparacion sexual qu'ei era madeisha desseparacion deth trabalh, damb es hemnes que sustot culehencuelhen mentres qu'es òmes caçen. Se poderiá pensar qu'aguest hèt comporta era opression des hemnes e que las manten laguens dera esfera domestica. Totun, diuersi espiaires i son pas d'acòrd. Coma encuedar-se des petits ei un trabalh collectiu, aguesti an diuerses mairs e pairs e era esfera domestica pr'açò, qu'es hè pas mès petita se son mès poderosa.
 
En totes es societats de cçairescaçaires-culheires es hemnes shauten plan dera carn que porten es òmes ath camp. Un esemple illustratiu ei eth der estudi de Biesela Megan des Ju/'hoan sud-africans, " Women like Meat" (23) (Es hemnes shauten era carn). Recerques arqueologiques recents suggereishen qu'era desseparacion sexual deth trabalh siguec era innovacion organizativa fonamental qu'amiéc [[Homo sapiens]] a guanhar era batalha damb es Neanderthal pr'amor que permetèc qu'es nosti ancessors migrassen d'[[Africa]] e s'espandissen per tota era planeta (24).