Caçaire-culheire : Diferéncia entre versions

amlehorament4
(amelhorament3)
(amlehorament4)
'''1. Evidències arqueologiques'''
 
Pendent es annadas de 1950, Louis Binford suggeriguèc qu'es umans ancians auien eth sòn minjar hènt de carronhièrs e pas caçant (4). Es umans ancians deth Baish [[Paleolitic]] demoraven en bòsqui e tèrres damb força arbes e açò'ls permetiá cuélher crustacis, ueus, notzes e fruta ath delà de carronhejar. Mès que tuar animals grani tà auer minjar utilizaven es uassades des animals mòrts per predators o es qu'auien mòrt per causes naturals. (5)
 
Segontes era ipotesi dera corrida de durada, córrer longues distàncies coma quan es caça ei ua metoda encara utilizada per quauques caçaires-culheires aué e siguec era força evolutiua qu'amièc ena evolucion a arténher quauques caracteristiques umanes (aguesta ipotesi contraditz pas era ipotesi des carronhièrs: ambdús estrategies poden auer sigut utilizades de còp i alternatiuaments.
Caçar e cuélher siguec, de segur, era estrategia de sosistencia utilizada pes societats umanes hè 1.8 milions d'annadas per [[Homo erectus]] e tamben des deth neishement d'[[Homo sapiens]] hè ues 200.000 annadas. Siguec era soleta manèra de subervíuer enquia era dintrada en eth Mesolitic hé 10.000 annadas e dempús siguec remplaçada sonque graduauments damb er espandiment dera [[Revolucion Neolitica]].
 
Ena transicion demest eth Miei e eth [[Paleolitic]] Superior, hè 80.000 a 70.000 annadas, diuersi grops de caçaires-culheires començaren tà especializar-se e se concentraren en caçar ua sellecionselleccion petita de cèrvis (mès que non pas auien pas caçat auans) e començaren tamben a cuélher ua petita selleccion de minjar.
 
Aguesta especializacion deth trabalh tamben amièc a crear naus utís coma es rets de pescar e es arpons d'uassi e es gafets (6). Era transicion entàra eth seguent periode neolitic ei descrit per un desvolopament sens precendents de diuerses practiques agricultores. Era agricultura s'originèsoriginèc e espandiguèc en airaus desparièrs includint eth Proche Orient, [[Asia]], [[Mesoamerica]] e tamben en es [[Andes]] en ua epoca tan anciana coma hè 12.000 annadas.
 
Plantar en es bòsqui siguec tamben un sistema de produccion de minjar en diuerses parts deth mond pendent aguest periode. Es jardins salvatges aueren eth sòn origen pendent es temps preïstorics ath cant des arrius, enes selves e en es tudons enes regions damb monsons. Pendent eth proces gradual de conquistar er environament mès proche pes familhes se descurbigueren naues espècies d'arbes e de vinha que sigueren protegides e plantades mentres que es espècies non utilas sigueren eliminades. Tamben sigueren escolhides e sellecionades diuerses espècies estrangiéres e includides en es naus jardins (7).
[[Fichièr:World 2000 BC.svg|thumb|Damb era agricultura er òme sellecionèc ues espècies e n'eliminèc d'autes. Es caçaires-culheires començaren a declinar graduauments.]]
Diuersi grops contunharen era sua vida coma caçaires-culheires. Totun, començaren a declinar pera pression des agricultors e des comunautats de pastors. Plan d'eri demorauen en regions desertiques o en bòsqui tropicals. airausAiraus qu'auans èren des caçaires-culheires adara èren - e encara son - conquistades per colonies d'agricultors. pendentPendent aguesta competicion pera utilizacion dera tèrra, es societats de caçaires-culheires s'adaptaren a naues practiques o migraren entàra naus airaus.
 
Segontes açò, Jared Diamond conferma ua arreduccion dera capacitat d'auer minjar salvatge, especiauments enes hònts animals. En [[America del Nòrd]] e [[America del Sud]], per esemple, es espècies de mamifèrs mès granes s'auien escandit ena fin deth [[Pleistocèn]] - segontes Diamond pr'amor dera susexplotacion des umans (8). Totun, aguesta ipotesi dera caça estensiva que Diamond manten qu'ei encara plan discutida.
Coma que eth tamanh e nombre des societats d'agricultors creisheren e s'espandiren entàra tèrres tradicionalments des caçaires-culheires, aguest proces amiéc ath desvolopament des prumères formes de govern en es centres agricultors, coma en eth Fertil Creishent, [[Índia]] anciana, [[China]] anciana, civilizacion olmeca, [[Africa]] sos-sahariana e Norte Chico.
 
Fin finau, era umanitat cambiéc pera agricultura e es pauques cultures de caçaires-culheires contemporanèus demoren en airaus pas utils tàra agricultura. esEs arqueològs an evidencies coma es utís de pèira tà compréner es activitats des caçaires-culheires includint era mobilitat (9).
 
'''2. Caracteristiques comunes'''
'''2.2 Estructures socials e economiques'''
 
Es caçaires-culheires an un ''ethos ''socialssocial egalitaire. Totun, es colonies de caçaires-culheires (per esemple aqueri que demoren ena costa deth nòrd-oèst d'[[America del Nòrd]]) son ua excepcion. Gaireben toti es caçaires-culheires africans son egalitaires e es hemnes an tant de poder coma es òmes (10).
 
Er egalitarisme tipic des umans caçaires-culheires non a sigut jamès perfecte més ei revolucionari en eth contexte dera evolucion. Un des cosins primats més proches ara umanitat, er [[chimpanzé]], son tot mens egalitaris e bastissen jerarquies dominades soent per un mascle alfa. Era disparietat ei tan grana damb es umans caçaires-culheires qu'es paleoantropològs soent díden qu'era arresistencia tà éster cominatdominat siguec ua clau entàra eth neishement dera consciencia umana, era lengua, es relacions socials e era organizacion (11)(12)(13).
2 992

cambiaments