Acièr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
m qualques correccions a la lèsta...
Linha 9 :
L''''acièr''' (var. '''acier''', '''acer''') es un [[aliatge]] de [[fèrre]] e de [[carbòni]] que aqueste darrièr element i pòt intervenir amb un percentatge variable de 0,008% a 1,76%.
 
Lo fèrre pur es un metal fòrça ductil amb pasmens una resisténcia bassa. Lo carbòni li conferís a l'encòp duretat e resistència. S'obtenon, en foncion del percentatge de carbòni s'obtenen de menas divèrsas d'acièr. Aital un acièacièr plan cargat de carbòni seràdonarà un acièrmetal plan resistent e fòrça dur, mas tanben a l'encòp plan fragil, ementre qu'un acièr amb pas gaire de carbòni serà pas tròp resistent e pas gaire dur, pasmens serà mens fragil.
 
[[Imatge:Phase diag Fe C.PNG|thumb|Diagrama de fasas Fèrre-Carbòni]]
Linha 16 :
L'acièr eutectoïde ofrís una resisténcia maximala de 823 MPa.
 
Los acièrs pòdon encabir d'autres elements d'aleacióaliatge que tanben modifican tanben sas proprietats. Per exemple los [[acièr inoxidable|acièrs inoxidables]] tenon un minimum de 11% de cròmecròm.
 
A mai dels compausants principals indicats, los acièrs intègran d'autres [[element quimic|elements quimics]]. D'unes son problematics per la qualitat futura del metal (impuretats) e provenon del [[mineral]] o del [[combustible]] utilizat pendentdel temps de la fabricacion; es lo cas per exemple del [[sofre]] e lodel [[fosfòr]]. D'unes còps que i a s'emplegan d'elements addicionals amb l'intencion de melhorar qualques caracteristicas de l'acièr ([[Aliants de l'acièr|Aliants]]); aital se'n pòt aumentar la [[resisténcia]], la [[ductibilitat]], la [[duretat]] e mai d'autras caracteristicas, o per ne facilitar la fabricacion mecanizada. Aquestes elements son lo [[niquèl]], lo [[cròmecròm]], lo [[molibdèn]] e d'autres.
 
Es l'aliatge mai important actualament l'acièr, que s'utiliza de forma intensiva dins maitas aplicacions, encara que son emplec siá condicionat a de circonstàncias particularas en foncion de sos avantatges tecnics o economics especifics que ofrisson d'autres materials: l'[[alumini]] quand se demanda mai de leugieretat e resisténcia a la corrosion, lo [[formigó armat]] per sa resisténcia màger al fuòc, los [[ceramica|materials ceramics]] dins d'aplicacions a las [[temperatura]]s nautas, etc. Malgrat aquò contunhan d'èsser emplegats fòrça vist que:
Linha 34 :
 
== Impuretats de l'acièr ==
Son sonats '''impuretats''' totes los elements indesirables dins la composicion dels acièrs. EsSe trobentròban dins los acièrs e tanben dins las [[Fundició|fundicions]] en consequéncia que son presents dins los minerals o los combustibles.
S'ensaja de las eliminar o de ne reduïre sa preséncia vist que son daumatjosas per las proprietats de l'[[aliatge]]. Se per cas son eliminacion foguèsse impossibla o alara tròp costosa, s'admet sa preséncia en quantitats minimalas.
 
=== Sofre ===
Linha 42 :
 
=== Fosfòr ===
Limit maximal aproximatiu: 0,04%. Lo [[fosfòr]] resulta perjudicial ja sigui al dissoldre's dins la [[ferrita]], doncs disminueix la [[ductilitat]], al formar ''PFe3'' ([[Fosfur de ferro]]). Lo fosfur de fèrre forma amassa amb l'[[austenita]] e la [[cimentita]] un [[eutectic]] ternari denominat [[esteadita]] que qu'es extrèmament fragil e possedís un ponch de fusion relativament bas.
 
{{Commons|Steel|l'acièr}}