Castèth de Bidaishe : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
<!--Article redigit en gascon-->
{{omon|Castèth de Gramont (omonimia)}}
Lo '''[[Castèth]] de [[Bidaishe]]Gramont''', tanben aperato '''Castèth de Gramont[[Bidaishe]]''', que's tròba en [[Baisha Navarra]], dens lo [[Departament francés|departament]] deus [[Pirenèus Atlantics]]. Que s'i arremarcan los estables voutats, lasque façadastestimònia ede losl'evoluciona teitsarquitecturau deus pabalhons.castèths despuish Qul'eiEdat classificatMejana comdinc au sègle XVIII{{Cita|Monument Istoricau}} desempuish lo [[6 de mai]] de [[1942]]. Qu'ei uei lo dia en cors de restauracion. Los sons estables voutats, las façadas, los teits deus pabalhons, los elements defensius, las dependéncias e los parcs e jardins que son monument istoric.
 
==Presentacion==
La purmèra mencion deu castèth ducau de [[Bidaishe]], pertanhent a la [[Familha (parentala)|familha]] deus [[Ducat de Gramont|senhors de Gramont]], que data de [[1329]]. Autanlèu que conegó nombrósun sarròt d'eveniments abans de brular en [[1796]].
 
Sonque tres gròssas [[tor]]s arredonas au nòrd-oèst e au sud que hèn pròva deu castèth [[Edat Mejana|medievau]] destruitdestrusit en [[1523]] per las tropas de [[Carles Quint]] en represalhas a l'escac encontrat a la [[vila]] de [[Baiona]], lo [[maire]] de la quau èra Joan II, [[Ducat de Gramont|senhor de Gramont]]. Que ho tornat bastir dab rapiditat segon l'estil de la [[Reneishença]] en conservant lo principi deus elements defensius medievaus.
 
Au [[sègle XVII]]{{au}}, òbras importantas devath l'influéncia de l'estil d'[[arquitectura]] {{Cita|Loís XIII}} alavetz en vòga dens la region parisenca, que hon hidadas a l'[[arquitècte]] Loís de Mihet, qui projectè tanben las òbras deus [[barri]]s de Baiona. Los jardins e las terrassas que datan d'aquera epòca.
 
Las darrèras òbras que hon realizadas au començament deu [[sègle XVIII]]{{au}} dab lo plaçament de la monumentau pòrta d'entrada dab fronton triangular.
 
En [[1793]], qu'ordenèn la requisicion deu castèth e de las soas dependéncias au prohèit de la Nacion e durant quauques [[mes]] que i ho installat un espitau militar. L'edifici qu'èra vueit quan, dens la [[nueit]] deu 22 au 23 de heurèr de 1796, un incendi e'u devastè.
 
==Istòria==
La familha Gramont que vien deus [[Vescomtat de Dacs|vescomtes de Dacs]], puish que's fusionè dab la familha de [[Guishe]]. CapDe cap a [[1190]], Brun de Gramont que parescó aver acceptada en particion la tèrra de Bidaishe on, shens dobte, e bastí lo purmèr castèth. Jogant com los lors vesins, aumenatges contradictoris e fidelitats successivas aus [[Lista dels reis de Navarra|reis de [[Navarra]] e aus reis d'[[Anglatèrra]], princes d'[[Aquitània]], en tot alià's plan, [[Guèrra|guerrejant]] bravament, los senhors de Gramont qu'èran ja ua grana familha quan mei tard e entrèn devath l'influéncia deus [[Lista dels reis de França|reis de França]].
 
==Galeria==