Mexic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 101 :
 
=== Demografia ===
 
En [[2010]], la populacion de [[Mexic]] agantava 112,3 milions d'abitants (11{{e}} reng mondiau) amb un taus de creissença de 1,70%/an entre [[2005]] e [[2010]]. Dins lo corrent dau [[sègle XX]], la populacion a conegut una aumentacion importanta evolucionant de 13,6 milions d'abitants en [[1900]] a 97,5 milions en [[2000]], especialament entre [[1970]] e [[2000]]. La populacion èra relativament jova ambé 27,9% deis abitants qu'avián un temps entre 0 e 14 ans, 18,1% entre 15 e 24 ans, 40,4 entre 25 e 54 ans e solament 13,9% de mai de 55 ans. L'[[esperança de vida]] èra de 75,4 ans en [[2014]] e es en aumentacion regulara dempuei la fin dau [[sègle XX]] entraïnant l'envielhiment de la populacion.
 
Lo taus d'urbanizacion èra grand (78,1% en [[2011]]) e leis abitants son principalament concentrats dins de vilas gròssas. Ansin, en 2004, 53% de la populacion viviá dins 55 aglomeracions. La principala èra aquela de [[Mexico]] (20,1 milions d'abitants en 2008). Leis autrei ciutats importants èran [[Guadalajara]] (4,4 milions), [[Monterrey]], (4,1 milions), [[Puebla]] (2,7 milions), [[Toluca]] (1,9 milions), [[Tijuana]] (1,8 milions), [[León]] (1,6 milions), [[Juárez]] (1,5 milions), [[Torreón]] (1,3 milions), [[Querétaro]] (1,1 milions), [[San Luis Potosí]] (1 milion) e [[Mérida]] (0,97 milion). Lei densitats de populacion pus importantas son situadas dins lo centre dau país e lòng dei [[litorau]]s èst e oèst.
 
Leis originas [[etnia|etnicas]] de la populacion son variadas en causa dau mestissatge fòrça important entre lei pòbles indigèns, lei colons [[Euròpa|europèus]] e leis [[esclavatge|esclaus]] [[africa]]ns ò sei descendents. Dins aquò, lo recensament precís de l'apartenéncia etnica deis abitants (en 2010, 65% de mestís, 17,5% d'indigèns e 16,5% d'europèus) es malaisat car, en causa de la promoccion oficiala dei culturas indigènas e mestissas, un nombre important de Mexicans preferisson se revendicar indigèns ò mestís en despiech d'originas diferentas. De mai, certanei critèris culturaus (per exemple, lo fach de pas parlar la lenga tradicionala d'una comunautat) an tanben un ròtle important dins la definicion de l'apartenéncia etnica e complican l'establiment de critèris estables.
 
=== Lengas ===