2001, una odissèa de l'espaci : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 388 :
Malgrat que lo filme es, en general, scientificament corrècte, compte de pichonas errors. Qualqunas degudas a las dificultats tecnicas supausant produire l'efècte scientificament apropriat, dins d'autres cases, degudas a la licéncia artistica del director.
 
L'aparéncia de l'espaci exterior sempre es problematica tant sus l'aspècte de posicionament dels còses celèstes que sus l'aspècte de l'esclaireatge. Las estrelas dins l'espaci beluguejan pas, e la lutz apareis sens, tampauc se propaga del mèsme biais qu'o fa din l'atmosfèra terrèstra. Las estrelas se mòvon pas en relacion a la nau '''Discovery 1''' quand viatja cap a Jupitèr, levat lo cas que la nau cambia de direccion. Lo nom del '''Discovery 1''', per exemple, que es pas illuminat dirèctament per la lutz solara qu'en realitat seriá totalament fosc. En tèrmes posicion planetària, la Tèrra, la Luna e lo Solelh se tròban jamai alinhats tal qu'apareisson dins la sequéncia iniciala del filme. Un cas semblant se produsís al capítol '''Jupitèr e al delá cap a l'infinit''', quand apareisson las [[lunas galilèas]] alineadas. Kubrick èra conscient qu'aquó èra impossible<ref> Les Paul Robley (Tècnic d'efectes especials guanyador d'un Oscar) [http://www.avrev.com/blu-ray-movie-disc-reviews/sci-fi-fantasy/2001-a-space-odyssey.html |title=2001: A Space Odyssey] pub:Avrev.com Audio-Video Revolution </ref> degut a la [[ressonánciaressonància orbitala]] que se produsís entre aqueles quatre satellits. Fin finala, lo contorn de la Tèrra apareis plan definit dins lo filme alara qu'en realitat deuriá d'apareisser difusa degut a l'efècte qu'a l'atmosfèra sus la lutz solara.
 
Dins la scena que '''David Bowman''' dintra dins lo '''Discovery 1''' per la pòrta d'urgéncia, se mòstra '''Dave''' prenent d'aire e tenent la respiracion abans de far volar l'escotilha del '''Pod'''. En realitat, aquela manòbra presenta de problèmes similars a aqueles dels sosmarin que demòran sens aire. Dintrant dins lo voit de l'espaci, l'oxigèn dels palmons s'espandiriá causant una rompadura palmonara. Dins una entrevista [[Arthur C. Clarke]] afirma que se aviá trobat l'estudi lo jorn que se gravava aquela scena auriá vist l'error <ref name="Making of a Mith"/>, per que el practicava la cabussada e coneis la precaucion basica de jamai prene d'aire abans de pujar subte a la superfícia, per que aquó provocariá un expansion palmonara.