Sistèma immunitari : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 66 :
 
=== Sistèma immunitari especific cellular ===
 
L'activacion de la defensa immunitària especifica cellulara per lei [[linfocit T|linfocits T]] es un mecanisme lent que necessita la presentacion deis antigèns ai [[linfocit T|linfocits T]] ninòis de passatge per lei [[cellula (biologia)|cellulas]] presentatritz d'antigèns ([[neutrofil]]s, [[macrofag]]s ò [[cellula dendritica|cellulas dendriticas]] e pereu lei [[linfocit B|linfocits B]] dins l'òme e certaneis [[espècia (biologia)|espècias]]). Lei [[cellula dendritica|cellulas dendriticas]] migrant vèrs lei centres dau sistèma linfatics representan la màger part d'aquelei cellulas. L'antigèn es alora incorporat a un site [[molecula]]r de la cellula presentatritz permetent de lei presentar ai sites de reconoissença dau linfocit. Quand un [[linfocit T]] reconoisse son antigèn especific, la liason entre l'antigèn e lo linfocit es estabilizada entraïnant son activacion e son expansion [[clòne|clonala]].
 
Dins l'òme, n'i a dos tipes de sites de presentacion que son dichs HLA (''Human leucocyte antigen'' en [[anglés]]) de classa I e II. Lei receptors dau linfocit son dichs CD4 per lei linfocits T citoxics ò CD8 per lei linfocits T auxiliars. L'activacion necessita tanben una liason entre la [[proteïna d'adesion cellulara]] de la cellula presentatritz d'antigèn e un receptor especific dich LFA-1 (''Lymphocyte function-associated antigen 1'' en [[anglés]]). Sensa aqueu sinhau doble, lo linfocit demora inactiu. Au contrari, sa manifestacion entraïna la secrecion d'una [[citosina]] dicha [[interleucina 2]] que va venir se fixar sus un receptor dedicat per entraïnar l'expansion clonala.
 
Après activacion, lei [[linfocit T|linfocits T]] ninòis se diferencian entre unei tipes diferents que son lei [[linfocit T citoxic|linfocits T citoxics]] (ò T tuaires), [[linfocit T auxiliar|auxiliars]], [[linfocit T regulator|regulators]] e [[linfocit NKT|NKT]]. Lei doas premierei classas forman la màger part dei linfocits T. Lei [[linfocit citoxic|linfocits citoxics]] son caracterizats per un marcaire CD4 e son cargats de l'eliminacion dirècta dei cellulas infectadas ò tumoralas gràcias a de secrecions de moleculas que pòdon passar la membrana cellulara per entraïnar l'[[apoptòsi]] ò la [[necròsi]].
 
Lei [[linfocit auxiliar|linfocits auxiliars]] son caracterizats per un marcaire CD8 permeton la secrecion de substàncias permetent d'entraïnar lo mecanisme d'inflamacion e l'activacion dei [[linfocit B|linfocits B]]. Dins l'òme, lo ròtle regardant la reaccion inflamatòria es assegurat per lei linfocits T<sub>H1</sub> (H per l'[[anglés]] ''Helper''). En particular, aumentan la mobilizacion dei [[macrofag]]s sus lo luòc de l'infeccion. La segonda carga pertocant l'activacion dei cellulas B es tengut per lei linfocits T<sub>H2</sub>. De mai, existís un mecanisme d'inibicion entre lei dos tipes de linfocits T<sub>H</sub> permetent d'orientar la respònsa immunitària siá vèrs la mobilizacion massiva dei cellulas de la [[fagocitosi]] siá vèrs la secrecion d'[[anticòrs]] en foncion dei besonhs.
 
Lei [[linfocit T regulator|linfocits T regulators]] son rars e permeton de limitar l'expansion deis autrei tipes de linfocits T. Aquò permet de defugir de reaccions excessivas dau sistèma immunitari. Enfin, lei [[linfocit NKT|linfocits NKT]] son un tipe fòrça rars qu'es encara mau conegut que tèn de marcaires de linfocits T e NK (''Natural Killer'' en [[anglés]]). Pòdon secretar una gama larga de substàncias coma l'[[interleucina 2]] ò de factors anti-tumoraus e semblan aver un ròtle important dins l'amplificacion ò la regulacion d'un nombre important de mecanismes immunitaris car son abséncia causan de desòrdres grèus.
 
 
 
 
 
 
 
 
=== Sistèma immunitari especific umorau ===