Sistèma immunitari : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 :
Lei microrganismes ò lei [[toxina]]s que capitan d'intrar dins l'[[organisme]] son premier tractats per lei mecanismes e lei [[cellula (biologia)|cellulas]] dau sistèma immunitari non especific (ò sistèma immunitari innat). Aqueu sistèma es lo sistèma immunitari principau dins la màger part deis [[espècia (biologia)|espècias]] conegudas<ref>'''[[anglés|(en)]]''' GW. Litman, JP. Cannon, LJ. Dishaw, ''Reconstructing immune phylogeny: new perspectives'' (2005), Nature Reviews Immunology '''5''' (11): 866–79.</ref>. Aquelei defensas son dichas non especificas car luchan còntra totei leis agents patogèns detectats dins l'[[organisme]]. Son generalament entraïnadas quand de còrs estrangiers son identificats per de receptors de reconoissença que pòdon destriar de compausats caracteristics espandits au sen de la màger part dei microrganismes<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Medzhitov, ''Recognition of microorganisms and activation of the immune response'' (2007), Nature '''449''' (7164): 819–26.</ref> ò que pòdon detectar lei sinhaus d'alarma emes per lei [[cellula (biologia)|cellulas]] endomatjadas, bleçadas ò menaçadas. Lei receptors utilizats per lei dos mòdes d'entraïnament son sovent lei meteis mai i a d'excepcions<ref>'''[[anglés|(en)]]''' P. Matzinger, ''The danger model: a renewed sense of self'' (2002), Science '''296''' (5566): 301–5.</ref>.
 
=== Barriera de superficiafisica ===
 
Lei barrieras de superficiafisicas permeton d'empachar l'intrada d'agents patogèns dins l'[[organisme]]. Ne'n existís unei tipes diferents per luchar còntra leis infeccions d'origina mecanica, [[quimia|quimica]] ò [[biologia|biologica]]. Lei barrieras mecanimas permeton de blocar e de còps d'eliminar leis agents patogèns susceptibles d'intrar dins l'organisme. Per exemple, dins l'òme, la premiera barriera fisica es la [[exoesquelètapèu]] deisque permet de separar l'organisme dau mitan exterior. Dins aquò, coma l'[[insècteorganisme]]s, [[Homo sapiens|uman]] es obligit d'aver certaneis interaccions ambé lo cruvèumitan deisexterior uòus([[respiracion]], ò[[alimentacion]]...), la [[pèu]] es completada per d'autrei barrieras fisicas coma aquelei dei mucosas ([[Homointestin]], sapiens[[palmon|umanapaumon]]s...). sonLei [[cellula (biologia)|cellulas]] i forman un jaç impermeable per empachar lo passatge de barrierala màger part dei microrganismes. A la superficia de proteccioncertanei còntramucosas, se troba tanben de secrecions de mucus permetent d'envelopar leis agressionsagents patogèns e de celhas vibratòrias permetent de lei desgatjar mecanicasau exteriorasluench.
 
Lei barrieras quimicas son basadas sus de secrecions de compausats permetent de destrurre certaneis agents patogèns. Per exemple, dins l'espècia umana, i a unei barrieras d'aqueu tipe dins la [[pèu]] ò dins lei [[mucosa]]s. Ansin, la pèu e lo paret de l'aparelh respiratòri secretan de peptides anti-microbianas coma la defensina-β. La saliva, lei lagremas ò lo [[lach]] mairau an tanben divèrseis [[enzim]]s ([[lisozim]], PLA2) ambé de proprietats anti-bacterianas.
 
=== Inflamacion ===