Turquia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 147 :
Après sa desfacha, lo [[tractat de Sèvres]] ambé leis Aliats marquèt un reculament fòrça important de l'[[Empèri Otoman]] que perdiguèt unei regions e foguèt devesit entre de zònas d'influéncia [[Itàlia|italiana]], [[França|francesa]] e [[Reailme Unit|britanica]]. D'efèct, leis Aliats impausèron la pèrda de totei lei territòris poblats d'Arabis, la cession d'una partida importanta d'[[Anatolia]] Orientala a l'[[Armenia]] novèla e la cession de [[Tràcia]] Orientala (levat de [[Constantinòple]]) e de la region d'Esmirna a [[Grècia]]. Lo sud-oèst d'[[Anatolia]] formava la zòna d'influéncia [[Itàlia|italiana]], lo sud aquela de [[França]] e lo sud-oèst aquela dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. La signatura d'aqueu tractat desastrós roïnèt lo prestigi dau [[sultan]] e favorizèt lei movements [[nacionalisme|nacionalistas]] e [[Republica|republicans]] turcs qu'èran intrats en revòuta. Aquò entraïnèt un ensems de conflictes que son dichs [[Guèrra d'Independéncia Turca]]. Lo generau [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] ne'n foguèt la figura principala que venguèt pauc a pauc lo campion dau nacionalisme republican turc e lo fondator de la Republica Turca.
 
D'efèct, aqueu generau, cargat de la desmobilizacion en Anatolia Orientala, venguèt lo cap d'un movement nacionalista que son ponch principau èra l'integritat dau territòri turc. Aprofichèt lo descrèdit dau sultan après lo [[tractat de Sèvres]] e la victòria electorala dei nacionalistas per venir lo cap principau dau país. En abriu de [[1920]], capitèt de reconstituir un parlament a [[Ankara]] après la dissolucion de l'Assemblada de Constantinòple en causa d'una intervencion aliada entraïnada per lei chaples d'Armènis en Anatolia. Aquò li permetèt de legitimar son poder e de reglar lei diferentei questions territòrialas.
 
Tre abriu de [[1920]], de negociacions acomencèron ambé lei [[URSS|Sovietics]] que permetèron la signatura dau [[tractat de Kars]] en octòbre de [[1921]]. Turquia recuperèt [[Kars]] e [[Ardahan]] mai laissèt [[Batom]] e lo districte dau [[mont d'Igdir]]. [[Armenia]] perdèt la mitat de son territòri e lo rèsta foguèt integrat au sen de l'[[URSS]]. A partir d'octòbre de [[1921]], de negociacions acomencèron ambé [[França]] gaire desirosa de mantenir sa [[zòna d'influéncia]] après sa rompedura ambé l'Entenduda. Aquò permetèt de definir lo traçat de la [[frontiera]] ambé [[Siria]]. Puei, en [[1922]], leis [[Itàlia|Italians]] abandonèron tanben lo sud-oèst d'[[Anatolia]] en causa de la resisténcia dei populacions localas. Enfin, [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] poguèt dirigir sei fòrças còntra lei [[Grècia|Grècs]] que son ocupacion de la region d'[[Esmirna]] èra contestada e aviá entraïnat una guèrra vertadiera. Une premiera ofensiva dei [nacionalisme|nacionalistas]] turc foguèt blocada en junh de [[1920]] mai lei temptativas grègas per rompre l'armada turca mau capitèron en març e en julhet de [[1921]]. La campanha decisiva acomencèt a partir d'aost de [[1922]] e lo frònt grèc s'afondrèt rapidament. En octòbre, [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]] poguèt negociar un tractat novèu ([[Tractat de Laussana]], [[1923]]) ambé leis Aliats e [[Grècia]] perdèt [[Esmirna]] e la [[Tràcia]] Orientala. Franc de [[Mossol]], la màger dei revendicacions turcs èran estadas contentadas.
 
=== La Republica Turca ===