Turquia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 117 :
Gràcias ai crenhenças [[Reialme Unit|britanicas]] en fàcia de la poissança russa, leis Otomans poguèron i limitar sei pèrdas mai deguèron reconóisser l'independéncia de [[Romania]] (nascuda de la fusion de [[Valaquia]] e de [[Moldàvia]]), de [[Serbia]] e de [[Montenegro]]<ref>Lo contraròtle otoman sus lei [[montanha]]s [[Montenegro|montenegrinas]] foguèt totjorn fòrça mau segur en causa de la topografia malaisada e de l'ostilitat dei populacions localas.</ref>, l'autonòmia intèrna (''de facto'' l'independéncia) d'una [[Bulgaria]] de superficia reducha e devesida entre dos principats<ref>En [[1885]], lo [[Bulgaria|Principat de Bulgaria]] ocupèt per fòrça la Romelia Orientala que formava lo segond principat.</ref> e l'installacion d'una administracion estrangiera sus l'illa de [[Chipre]] (per lei Britanics) e sus [[Bòsnia e Ercegovina]] (per leis Austrians). En revènge, capitèt de gardar lo contraròtle dei regions poblats per de musulmans.
 
Dins aquò, lei reculaments contunièron. En [[1898]], [[Creta]] foguèt plaçada sota un estatut especiau en causa d'un conflicte entre lei proprietaris [[islam|musulmans]] e lei païsans [[Ortodoxia|ortodòxs]]. Puei, en [[1903]], [[Macedònia]] foguèt a son torn plaçat sota un estatut especiau ambé la creacion d'una policía internacionala per assaiar d'amaisar lei tensions localas entre lei diferentei populacions. Aquelei desfachas entraïnèron una reorganizacion importanta de l'Empèri a l'entorentorn de [[Romelia]] — lei regions [[Balcans|balcanicas]] poblats per de musulmanss — e d'[[Anatolia]]. D'efèct, de refugiats musulmans venguts dei zònas perdudas venguèron s'i installar permetent de'n aumentar la demografia. Au començament dau sègle XX, favorizèt tanben lo desvolopament economic d'[[Anatolia]] que venguèt lo centre de l'economia otomana.
 
=== La fin de l'Empèri Otoman e la formacion de la Republica Turca ===