Pèire Bèc : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
{{Infobox
|tematica=lingüista occitan
|carta=oc
}}
{{esbòs}}
'''Pèire Bèc''' (en [[francés]]: ''Pierre Bec''; [[París]], [[11 de decembre]] de [[1921]] - [[30 de junh]] de [[2014]]) foguèt un [[lingüista]], escrivan, poèta e erudit occitan. Foguèt un dels mai eminents especialistas de la literatura e de la [[lenga d'òc]]. Publiquèt sa tèsi ''Les Interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans'' en 1968 e puèi un libre de divulgacion important per la filologia e dialectologia occitana: ''Manuel pratique d'occitan moderne'' en 1973.
 
'''Pèire Bèc''' (en [[francés]]: ''Pierre Bec''; [[París]], [[11 de decembre]] de [[1921]] - [[30 de junh]] de [[2014]]) foguèt un [[lingüista]], escrivan, poèta e erudit occitan. FoguètProfessor a l'[[Universitat de Peitieus]], foguèt un dels mai eminents especialistas de la literatura e de la [[lenga d'òc]]. PubliquètSon prètzfach de lingüista comencèt en 1968 amb la publicacion de sa tèsi ''Les Interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans'' en 1968. eEditèt puèi un libre de divulgacion important per la filologia e dialectologia occitana: ''Manuel pratique d'occitan moderne'' en 1973.
EsFoguèt lo primièr lingüista qu'aque fachrealizèt un trabalh scientific per estandardizar l'occitan sus de basas racionalas, al començament dels ans 1970 (vejatz [[occitan larg]]).
 
Foguèt professor a l'Universitat de [[Peitieus]].
Demest sas autras òbras mai importantas, cal citar ''Manuel pratique de philologie romane'' e sa ''Langue occitane'' (colleccion Que sais-je ?).
 
== Biografia ==
Pèire Bèc nasquèt a París en 1921 d'un paire gascon exiliat dins la capitala francesa e d'una maire creòla. La familha tornèt al país quand l'enfant aviá 10 ans e s'installèt a [[Casèras]]. Aital descobriguèt l'occitan. Faguèt pas d'estudis segondaris e quand arribèt la [[Segonda Guèrra Mondiala]], se vegèt mandat en [[Alemanha]] per i far lo [[Servici de Trabalh Obligatòri]]. Son temps ailà li permetèt d'aprendre l'alemand. Aprèp sa liberacion, passèt lo bac e mai tard una licéncia d'alemand e d'italian. Sos diplòmas li permetèron d'ensenhar las lengas a París ont s'inscriguèt coma estudiant a la Sorbona per s'i especializar en lingüistica romanica. Presentèt sas doas tèsis en 1959 e venguèt posteriorament mèstre de conferéncias. Faguèt de professor d'alemand fins a 1963 abans d'integrar l'Universitat de Peitieus coma professor de lengas e literaturas de l'Edat Mejana.
 
==Òbras==
 
Publicacions en===En occitan [[gascon]]:===
 
===Poesia ===
Linha 32 :
*''Entà créser au món'' (Reclams, 2004)
 
Publicacions=== enEn [[francés]]: ===
 
*''La joute poétique'' (Les Belles Lettres, 1999): De la tenson médiévale aux débats chantés traditionnels