Pèire Bèc : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 1 :
{{Infobox
|tematica=lingüista occitan
|carta=oc
}}
'''Pèire Bèc''' (en [[francés]]: ''Pierre Bec''; [[París]], [[11 de decembre]] de [[1921]] - [[30 de junh]] de [[2014]]) foguèt un [[lingüista]], escrivan, poèta e erudit occitan. Foguèt un dels mai eminents especialistas de la literatura e de la [[lenga d'òc]]. Publiquèt sa tèsi ''Les Interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans'' en 1968 e puèi un libre de divulgacion important per la filologia e dialectologia occitana: ''Manuel pratique d'occitan moderne'' en 1973.▼
▲'''Pèire Bèc''' (en [[francés]]: ''Pierre Bec''; [[París]], [[11 de decembre]] de [[1921]] - [[30 de junh]] de [[2014]]) foguèt un [[lingüista]], escrivan, poèta e erudit occitan.
Demest sas autras òbras mai importantas, cal citar ''Manuel pratique de philologie romane'' e sa ''Langue occitane'' (colleccion Que sais-je ?).
== Biografia ==
Pèire Bèc nasquèt a París en 1921 d'un paire gascon exiliat dins la capitala francesa e d'una maire creòla. La familha tornèt al país quand l'enfant aviá 10 ans e s'installèt a [[Casèras]]. Aital descobriguèt l'occitan. Faguèt pas d'estudis segondaris e quand arribèt la [[Segonda Guèrra Mondiala]], se vegèt mandat en [[Alemanha]] per i far lo [[Servici de Trabalh Obligatòri]]. Son temps ailà li permetèt d'aprendre l'alemand. Aprèp sa liberacion, passèt lo bac e mai tard una licéncia d'alemand e d'italian. Sos diplòmas li permetèron d'ensenhar las lengas a París ont s'inscriguèt coma estudiant a la Sorbona per s'i especializar en lingüistica romanica. Presentèt sas doas tèsis en 1959 e venguèt posteriorament mèstre de conferéncias. Faguèt de professor d'alemand fins a 1963 abans d'integrar l'Universitat de Peitieus coma professor de lengas e literaturas de l'Edat Mejana.
==Òbras==
===Poesia ===
Linha 32 :
*''Entà créser au món'' (Reclams, 2004)
*''La joute poétique'' (Les Belles Lettres, 1999): De la tenson médiévale aux débats chantés traditionnels
|