Catalonha (comunautat autonòma) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
GemmaM (discussion | contribucions)
m Los simbols nacionals
GemmaM (discussion | contribucions)
Linha 121 :
La fèsta nacionala de Catalonha foguèt la primièra lei aprovada pel Parlament de Catalonha en [[1980]]. La Jornada Nacionala (cat. ''Diada Nacional'') o fèsta de Catalonha se celèbra l'[[11 de setembre]] e commemòra la pèrda de las libertats de Catalonha lo meteis jorn de [[1714]], après lo [[Siètge de Barcelona]], mas tanben l'actitud de resisténcia activa contra l'opression e l'espèr d'una totala recuperacion nacionala[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/simbols.htm].
 
==DivisióDivision territorialterritoriala ie administrativa ==
:''Article principal [[DivisióDivision territorialterritoriala de CatalunyaCatalonha]].''
[[Image:Catalunya+Prov+Català.jpg|thumb|ProvínciesProvíncias de CatalunyaCatalonha]]
[[Imatge:Catalunya+Comarques+Català.jpg|thumb|ComarquesComarcas de Catalunya]]
Catalunya s'organitza territorialment en províncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organització administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries. Catalonha s'organiza territorialament en províncias. L'Estatut d'Autonomia de 2006 establís l'organizacion administrativa de Catalonha en tres entitats localas: los municipis, las comarcas e las vigariás.
 
===Províncias===
Catalonha se dividís administrativament en quatre [[províncias espanhòlas|províncies]], que lor organisme de govèrn es la [[deputacions espanhòlas|deputacion]]
* [[Província de Barcelona]]
* [[Província de Girona]]
* [[Província de Lhèida]]
* [[Província de Tarragona]]
 
Las capitalas de las províncias son las vilas del meteis nom: [[Barcelona]], [[Girona]], [[Lhèida]] i [[Tarragona]].
 
===D'autres entitats localas===
Lo territòri catalan s'organiza territorialamente, segon l'Estatut d'Autonomia de [[2006]] en municipis, vigariás e comarcas, definidas dins lo Títol II e Capitol V del document.
 
====Los municipis====
L'Estatut definís lo municipi coma l'organisme basic e lo mejan essencial de participacion de la comunautat locala dins los afars publics. De mai, l'Estatut garantís als municipis d'autonomia per l'exercici de lors competéncias e per l'administracion de lors interesses. En Catalonha existisson a l'ora d'ara [[lista dels municipis de Catalonha|946 municipis]]. Jos d'aqueles organismes i a las ''entitats municipalas descentralizadas'', que gausisson tanben de cèrta autonomia, malgrat que depenon de lors municipis respectius. Actualament en Catalonha i a 58 [[Entitat municipal descentralitzada (Catalonha)|entitats municipals descentralitzades]].
 
====Las vigariás====
La [[vigariá]] (cat. ''vegueria'') se definís coma un encastre territorial especific per l'exercici del govèrn intermunicipal e de cooperacion locala amb de personalitat juridica pròpria. Es la division territoriala utilizada per la Generalitat, dempuèi l'Estatut de 2006, per l'organizacion territoriala de sos servicis. Gausís tanben d'autonomia per la gestion de sos interesses. L'administracion de las vigariás correspon al Conselh de Vigariá, que remplaçarà las Deputacions.
 
====Les comarques====
Las [[comarcas de Catalunya|comarcas]] son d'entitats compausadas per de municipis e administran los servicis locals dins sas competéncias. La division comarcala actuala a sa origina en un decret de la Generalitat de Catalonha de [[1936]], que foguèt suprimit en [[1939]] pel [[franquisme]]. En [[1987]] la Generalitat tornèt a aplicar aquela division territoriala e en [[1988]] s'i ajustèron tres comarcas nòvas. A l'ora d'ara n'i a 41.
 
===L'Aran===
La comarca de [[l'Aran]] disposa d'un règim jurídic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La seva institució de govern és el ''[[Consell General d'Aran|Conselh Generau]]'', format pel ''Síndic'', el ''Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus'' i la ''Comission d'Auditors de Comdes''. El síndic hi és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. La llengua pròpia de l'Aran és l'[[aranès]] o occità, la qual també és oficial a Catalunya.
 
==Veire tanben==