John Steinbeck : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 77 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q39212 (translate me)
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 20 :
 
== Biografia ==
NaissètNasquèt lo [[27 de febrièr]] de [[1902]] dins la vila de Salinas, situada adins l'[[Estats dels Estats Units|estat nòrd-american]] de [[Califòrnia]], filh d'immigrants alemands e irlandeses. Estudièt estudisal primarisprimari e segondarissegondari adins la siá localitat natala perque sedaissèt transportarpuèi per posterioramentanar a l'[[Universitat]] de Stanford, ont estudièt la [[biologia]] marina e sefoguèt graduètdiplomat loen [[1925]]. AquelAquest an se transportètanèt a [[Nòva York (ciutat)|Nòva York]] per iniciarcomençar la siá carrièra coma d'escrivan mas retornèttornèt a laçò siá populacion natalasieu l'an seguent ont inicièt una carrièra plena de succèsses literaris.
 
Durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]] trabalhèt coma correspondent de guèrra al ''New York Herald Tribune''. RecebutRecebèt lo [[Prèmi Nobel de Literatura]] en [[1962]]. Moriguèt lo [[20 de decembre]] de [[1968]] dins la vila de Nòva York a consequéncia d'un [[infart de miocardi]].
 
== Òbra literària ==
LoEn [[1929]] escriguèt la siásieu primièraprimièr [[roman]] ''Cup of gold: A life of Sir Henry Morgan, Buccaneer, with Ocasional Reference ton History'', una ficcion istorica basada ensus la vida de [[Henry Morgan]], mas qu'aguèt pas de succès.
 
LoEn [[1935]] publiquèt ''Tortilla Flat'', que recep amb elrecebèt la medalha d'aur a ladel melhor roman escrich per un californian concedit per la ''Commonwealth Club of California''. Aquel compendi d'istòrias umoristicas sus gents joves durant la [[Granda depression]] obtenguèt cèrt succès. Aquel succès lo permitís publicar òbras mai seriosas sus la Granda depression, òbras coma ''Of Mice and Men'' ("[[1936]]) e ''In Dubious Battle'' qu'atenguèron notorietat.
 
Après ''The Long Valley'' ([[1937]]) e ''Their Blood is Strong'' ([[1938]]), un reportatge suls trabalhadors immigrants, publica en [[1939]] ''The Grapes of Wrath'', la siá òbra mai completa e pus famosa. Malgrat aiçò, en aimant qu'aquela òbra èra tròp revolucionària per aver succès acordèt amb lo sieu editor un tiratge pichon. Lo libre arriba al succès mas se li retrai lo lengatge utilizat aital coma las idèas desvolopadas, en s'arribant a s'enebir dins divèrsas vilas de [[Califòrnia]]. Per aquela òbra atenguèt l'an [[1940]] lo [[Prèmi Pulitzer]] de roman, lo meteis an en qué foguèt adapatada dins lo cinèma per [[John Ford]].