Esclavatge : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
CommonsDelinker (discussion | contribucions)
m Lo fichièr Slaves_in_chains_(grayscale).png es estat escafat coma o es estat sus Commons per INeverCry (Copyright violation, see commons:Commons:Licensing)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 17 :
A l'entorn del [[sègle XVII]] se produsiguèt un granda aumentacion del nombre d'esclaus per encausa de sa importància coma man d'òbra dins las explotacions agricòlas d'extension considerabla (sistèma de plantacions) en [[America del Nòrd]], [[America del Sud|del Sud]] e, d'un biais mai pesuc encara, dins la [[Cariba]]. Segon l'istorian britanic [[Eric Hobsbawm]] lo nombre d'esclaus africans transportats en America seriá d'un milion durant lo [[sègle XVI]], de tres milions durant lo [[XVII]] e arribariá als sèt milions durant lo sègle [[XVIII]], permetent-ne una enòrma [[acumulacion de capital]] de cara al desvolopament del [[capitalisme]] europèu durant la [[Revolucion industriala]].<ref> [[Eric Hobsbawm]] 'Indústria i Imperi' Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>
[[Fichièr:Slavezanzibar2.JPG|thumb|Fotografia d'un enfant esclau a [[Zanzibar]]. 'Lo castig d'un mèstre arab per una leugièra ofensa.' cap a 1890.]]
Aquesta aumentacion del ''comèrci negrièr'' foguèt acompanhada, dins la màger part dels cases, per una ideologia [[racisme|racista]] plan fòrta: los negres èran considerats coma d'èssers inferiors, èran assimilats frequentament a d'animals, sens si més no poder ser considerats subjèctes de drech e doncas considerats, juridicament, com a coses. Encara que especialment, lo debat era inicialment en se los individús de raça negra an una [[arma]] umana, ja que en cas afirmatiu aquesta activitat seria considerada illegal per la Glèisa, la qual cosa va portar a un fort moviment per afirmar que las gents de pèl negra an pas d'arma. Dins lo cas dels indigènas d'America s'havia decidit qu'avián una arma e alara podián pas venir esclaus. De fet era costum a moltes plantacions explotar l'esclau jos de condicions sevèras que podián portar a la mòrt, ja que costava mens car de cromprar d'esclaus novèls que de melhorar sas condicions de vida. La font d'esclaus foguèt [[Africa]], e l'[[Isla de Gorée]], colonia francesa, foguèt lo lloc precís on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut coma lo llocluòc sens retorn e ont se disseparavandesseparavan d'un biais definitiu las familhas qu'èran desintegradas per l'esclavatge.
 
De forma similara los [[Pòble arab|arabs]] van mantenir un trafic important d'esclaus africans, tant a travéstravèrs de rotas que traversavatraversavan lo [[Sahara]] coma a travèrs de la còsta orientala de d'[[ÀfricaAfrica]], fonamentalmenten particular l'Isla de [[Zanzibar]]. Aqueste comèrci s'espandiguèt dempuèi lo [[sègle VII]] fins al [[sègle XX]] e arribèt a de proporcions similaras o superioras al comèrci negrièr de l'Atlantic.
 
Lo nombre de persones esclavagizadas desrabadas d'Africa fluctua, en foncion de las diferentas estimacions entre 10 e 28 milions de personas,<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Xifres de la esclavitud]</ref> encara que n'i a que parlan de 60 milions. Fins a 1850, almens 13 milions van anar a parar a las colonias d'America, especialment America del Nòrd e la Cariba. A mai l'investigador Enrique Peregalli, calcula que caldria afegir un 25% de morts durant les captures i un altre 25% durant lo viatge per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.pdf La esclavitud: Amèrica conquerida, Àfrica esclavitzada]</ref> A mai se calcula que 17 milions foguèron venduts dins l'Índic, Orient Mejan e lo nòrd d'Africa.