Umor : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 7 :
L' '''umor''' es una particularitat de l'èsser [[uman]] pron dificil de definir, que siá dins un concèpte unic coma dins qualques de la seunas varietats. [[Joseph Klatzmann]], dins la seuna òbra ''L'humour juif'' ("L'umor jusieu"), o definís segon la seuna necessitat: «Rire per pas plorar». Mai pessimista, se pòt citar tanben [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]]: «L'òme patís tan profondament que deguèt inventar lo rire», concepcion que l'apròcha de la filosofia [[Cinisme|cinica]] e que constata que l'umor es, al fons, un tipe de [[catarsis]] o antidòte esperital.
 
Somariament, l'umor es una mena de [[distraccion]] e de [[comunicacion]] umana, qu'a la tòca de far que las gents que son infeliç rigan. Lo [[rire]] es, en mai, una de las rares causas que distria l'èsser uman e qualques espècias d'ominids dels autres animals; los etològs senhalan que l'umor es avant tot, un rictus qu'apareísapareis sus los labras dels primats e que mostran quand aqueles son confontats a de situacions absurdas o incomprensibles per eles: mòstar las dents es un biais d'evitar una impulsion agressiva o de passar a l'acte per la mimica, un tipus de [[sublimacion]]. Atal mostrar las dents o rire, entre los umans es plan sovent ligat a una dissociacion d'eveniments que provarián normalament una prigonda inquietud e que a vegades s'associa amb lo malaür (umor negre). Encara, a vegadas se parla del [[rire nerviós]] coma un [[acte mancat]] del [[subconscient]]. D'aquel punt de vista, l'umor seriá un acte de purificacion que permetriá d'evacuar aquela violéncia, nascuda de la [[frustracion]] e del patiment.
 
L'umor, doncas, realizariá una foncion [[catartica]] coma aquela de las larmas, mas diferenta perque l'umor supausa una separacion e non una identificacion amb l'objècte qu'es lo supòrt d'aquel, un mesprètz e non una compassion. D'aquel deriva tanben la curiosa relacion sadomasoquista entre l'umorista e l'auditòri, que s'exprima dins lo rire; l'umorista se presenta fòrça frequentament davant lo seu auditòri coma rancunièr e umiliat. L'origina del tèrme ''umor'' ven de la teoria de las [[quatre umors]] del còrs de la medicina grèga, que regulavan l'estat d'arma: la [[bila]], la [[flègma]], la [[sang]] e la [[bila negra]] o ''atra bila''. Lo caractèr umoristic correspond a l'umor sanguina.
Linha 25 :
Faguèron d'estudis mas o mens seriosos sus l'umor [[Aristòtel]], [[Sigmund Freud]], [[Arthur Schopenhauer]] o [[Henri Bergson]].
 
En mai d'èsser utilizat dins la vida correnta, coma processus per evitar e curar las circonstàncias traumatizantas de la vida, tanben emplegat dins los espectacles e dins la literatura plan sovent e forma una part fòrça importanta de corrents literaris coma lo [[teatre de l'absurd]]. Los genres literaris comics son la [[comèdia]], la [[craca]] e l'[[epigrama]]. Lo genre comic teatral de la comèdia provòca la [[catarsis]] o purificacion de l'espectator mejans lo rire e la distància. Al contrari del genre tragic qu'o fa per mejans de la compassion e las larmas. [[Platon]] afirmava que la tragèdia èra lo genre literari pòche de la veritat, alara que lo genre comic èra çò que pareíspareis lo mens, e aquela foguèt la postura que mantenguèt [[Socrates]] a la fin del dialòg del ''[[Lo Banquet|Banquet]]''.
 
== Sens de l'umor e santat ==