Reïncarnacion : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 60 :
Pasmens, l'idèa de la reïncarnacion sembla aver estat presenta dins las cresenças popularas josievas. Sembla per exemple que fòrça josieus creguèsson l'arma d'[[Adam]] tornada en [[Sèt (Genèsi)|Sèt]], puèi en [[Noè]], [[Abraam]] e [[Moïses]]<ref>{{en}}Rabbin Moïse Gaster, ''Encyclopaedia of Religion and Ethics'', article "Transmigration".</ref>. Pasmens, fòrça d'aqueles personatges essent pas mòrts mas foguèon "levats al cèl", cal distriar aquí entre [[assompcion]] e reïncarnacion. Lo judaïsme fa tanben mai d'una referéncias (per exemple : 2Reis 2:15) al fach per un profèta d'èsser "inspirat" per l'esperit d'un autre profèta, çò qui se diferencia tanbensus aquel punt de la reïncarnacion.
Qualquess comentaris dins los trabalhs de l'istorian josieu roman
Es en fach dins la [[Cabala]], la tradicion mistica e esoterica josieva, que la nocion de reïncarnacion es mai presenta. L'obratge que ne tracta mai dirèctament es le [[Shaar Ha Gilgulim]] (''La pòrta de las reïncarnacions''). Es inspirat del [[Sefer Ha Zohar]], lo ''Libre de l'Esplendor'', l'un dels obratges mai importants de la Cabala. Lo concèpte utilizat en ebrieu es aquel de ''Gilgulei Ha Neshamot'', o mai simplament ''gilgul'', significant "cicle", ''neshamot'' essent le plural d' "armas". L'obratge descrich le "cicle" de las armas mejans diferentas vidas o encarnacions, las rasons d'aquel cicle, atal que los mejans permetent d'accelerar son evolucion esperituala.
|