Chartrosa de Granada : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 6 :
La '''[[Chartrosa]] de [[Granada]]''' (lo nom oficiau de la quau estó '''[[Monastèri]] de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]] de l'Assompcion'''), en [[Andalosia]], qu'ei un edifici [[barròc]] bastit au sègle XVI{{au}} qui arcuelhó monges dinc a [[1835]].
 
L'[[Òrdi deus Chartrós]] qu'estó fondat en [[1084]] dens lo [[Massís]] de la Chartrosa (lo nom deu quau e prengó) au ras de [[Grenòble]], en [[Daufinat de Vianés]], per Sant Brunon e 6 companhons (4 clergues e 2 laïcs). Qu'ei hèra austèr, observant lo june e lo silenci dab hèra de rigor. Los monges que viven dens cèlas individuaus e que consacran lo lor [[temps]] a la pregària, a l'estudi e au tribalh [[man]]uau. Aqueth òrdi qu'avó 24 [[monastèri]]s en [[Espanha]], la grana majoritat deus quaus estón avalits en [[1836]] peu desamortiment de Mendizábal e per la secularizacion generau. Uei que demòran 4 chartrosas en activitat en Espanha: Miraflores a [[Burgos]], Montealegre a [[Tiana]], Aula Dei a [[Saragossa]] e Porta Cœli a [[Serra (Camp de Túria)|Serra]]. La soa construccion que comencè en [[1516]] gràcias a ua donacion de tèrras per Gonzalo Fernández de Córdoba, lo {{Cita|Gran Capitani}}. Uei l'ensemble n'ei pas sancèr per'mor lo gran [[claustre]], las cèlas e autas pèças que's perdón mes òm que'n consèrva ua grana partida.
 
Òm qu'arriba au portic per un portau d'estil plateresc. Lo bèth peiron qui'ns mia a la pòrta de la [[glèisa (edifici)|glèisa]], òbra deu maçon Cristóbal de Vílchez, qu'ei precedit d'un camin empeirat d'estil granadin, de [[pèira]]s [[negre|negras]] e [[blanc]]as, hèit en [[1679]]. Lo devant de la glèisa qu'a en haut un [[blason]] d'Espanha, dilhèu per'mor aqueste [[monastèri]] que dependèva de la Chartrosa de Nosta Dauna deu Paular, a [[Rascafría]], fondacion reiau. Lo portau deu Neoclassicisme en [[marme]] [[gris]] qu'estó dessenhat per Joaquín Hermoso en [[1794]]. L'imatge de Sant Brunon en [[marme]] [[blanc]] qu'ei devut a Pedro Hermoso, hrair deu precedent. Un vestibul austèr que'ns mia a un polit claustre d'òrdi doric, comunament aperat lo {{Cita|claustron}} tà destrià'u deu gran claustre ara desapareishut. Qu'ei au dia d'uei lo center deu [[monastèri]] e las pòrtas de totas las pèças que dan sus las soas galerias. D'un deus sons [[angle]]s que's pòt observar la [[tor]] de la glèisa.
La soa construccion que comencè en [[1516]] gràcias a ua donacion de tèrras per Gonzalo Fernández de Córdoba, lo {{Cita|Gran Capitani}}. Uei l'ensemble n'ei pas sancèr per'mor lo gran [[claustre]], las cèlas e autas pèças que's perdón mes òm que'n consèrva ua grana partida.
 
Lo refectòri (sala de minjar) qu'ei ua pèça grana dab vòuta de [[sonsaina]]s ogivaus e arcs. Que s'i tròba ua catedra tà la lectura durant l'arrepèish. Lo [[cauhapança|contracòr]] qu'a ua crotz pintrada peu hrair laïc Juan Sánchez Cotán, qui ei tanben l'autor de la {{Cita|Santa Cena}} e deus tablèus qui ondran las parets arrepresentant diferents episòdis de la fondacion de l'Òrdi e scènas deu martiri patit peus [[Òrdi deus Chartrós|chartrós]] en [[Anglatèrra]] pendent lo [[règne]] d'[[Enric VIII d'Anglatèrra|Enric VIII]], e de tres telas de la Passion de [[Jèsus]]. A costat deu refectòri deus monastèris que's tròba ua petita pèça, aperada ''lavatorium'', dab ua [[hont]] on los monges e's lavan las [[man]]s abans d'entrar au refectòri, en tot recitar lo psalm 130, los purmèrs versets deu quau son ''De profundis clamavi ad Te, Domine'' ({{Cita|De las pregondors que clamèi de cap a Tu, ò Sénher!}}). La sala d'aqueste monastèri (ara shens hont) qu'ei ondrada d'un arretaule suus {{Cita|Apòstols [[Sant Pèir|Pèir]] e [[Pau de Tars|Pau]]}} pintrat au [[clarescur]] per Sánchez Cotán (atau la pèça que s'apèra la sala deus sants Pèir e Pau), e d'autes tablèus deu medish autor sus sequéncias de la construccion de la purmèra chartrosa, la {{Cita|Santa Fàcia}}, {{Cita|Dus avesques de l'Òrdi}} e la {{Cita|Verge dab l'[[Enfant]]}}. Aquesta pèça [[gotic]]a qu'estó la [[capèra]] deu [[monastèri]] dinc a la construccion de la glèisa; apuish, qu'estore emplegada com capítol de hrairs laïcs. Los [[arc (arquitectura)|arcs]] en heishèus de colomnetas que s'i arredusen a ua sola acabant a bona hautor deu sòu. Dens l'autar que's tròba un tablèu d'autor desconeishut. Aus costats, la {{Cita|Verge balhant la popa au son nenè}} e la {{Cita|Verge e lo Crist Mort}}. Los autes que son de Vincenzo Carducci arrepresentant sequéncias estacadas a la vita e a la mort deus sants Brunon e Uc.
Òm qu'arriba au portic per un portau d'estil plateresc. Lo bèth peiron qui'ns mia a la pòrta de la [[glèisa (edifici)|glèisa]], òbra deu maçon Cristóbal de Vílchez, qu'ei precedit d'un camin empeirat d'estil granadin, de [[pèira]]s [[negre|negras]] e [[blanc]]as, hèit en [[1679]]. Lo devant de la glèisa qu'a en haut un [[blason]] d'Espanha, dilhèu per'mor aqueste [[monastèri]] que dependèva de la Chartrosa de Nosta Dauna deu Paular, a [[Rascafría]], fondacion reiau. Lo portau deu Neoclassicisme en [[marme]] [[gris]] qu'estó dessenhat per Joaquín Hermoso en [[1794]]. L'imatge de Sant Brunon en [[marme]] [[blanc]] qu'ei devut a Pedro Hermoso, hrair deu precedent.
 
La [[sala capitulara]] qu'ei la pèça on los monges e s'amassavan tà deliberar suus ahars de la comunautat. La pòrta d'entrada, qui e's distingueish peus sons ornaments e peus sons claus de [[bronze]], qu'ei l'òbra deu hrair convers Juan Martín, atau las deu [[claustre]]. La vòuta qu'a influéncias [[gotic]]as. Los tablèus qui ara ondran las parets que son de Carducho: l'{{Cita|Aparicion de la Verge a Sant Brunon dens lo lièit de mort}}, l'{{Cita|Aparicion de la Verge a hrair [[Joan Fort]]}} e mantun martiri de monges a las mans de turcs e d'uganauds. Au costat seguent deu claustre que i a 3 capèras: l'ua qu'embarra ua [[escultura]] de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}}; l'auta, ua [[taula]] e 2 [[cadièra]]s de marqueteria en mei d'un ancian petit pabalhon tà l'exposicion de l'Eucaristia a l'adoracion deus fidèus; e la tresau, un {{Cita|''Ecce Homo''}}, òbra deus hrairs García.
Un vestibul austèr que'ns mia a un polit claustre d'òrdi doric, comunament aperat lo {{Cita|claustron}} tà destrià'u deu gran claustre ara desapareishut. Qu'ei au dia d'uei lo center deu [[monastèri]] e las pòrtas de totas las pèças que dan sus las soas galerias. D'un deus sons [[angle]]s que's pòt observar la [[tor]] de la glèisa.
 
Lo plan de la glèisa qu'ei d'ua sola nau, divisada en 3 partidas: la purmèra, entau pòble; la dusau, entaus hrais convers; e la tresau, mei estenuda, entaus monges. Enter la deus hrairs convers e la deus monges que's tròba l'arrèrcòr dab 2 arretaules d'estil [[barròc]] churrigueresc portant 2 tablèus de Sánchez Cotán, sensibles per la loa delicadesa e peu lor misticisme: lo {{Cita|Repaus pendent la huèita en [[Egipte]]}} e lo {{Cita|[[Baptisme]] deu [[Jèsus|Crist]]}}. La pòrta de [[veire]] qu'a incrustacions de coscolhas, d'evòri, d'[[argent (metal)|argent]], d'ebèn, e de [[husta]] de ''Guaiacum sanctum''. Las parets qu'an un sarròt d'ornaments de plastre. Enter los bujaus dab [[escultura]]s, tanben de plastre, que i a grans quadres portant 6 telas arrepresentant scènas de la vita de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]]. Que son devudas a Bocanegra, autor tanben de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}} situada suber la pòrta d'entrada e de la bèra tela de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}} qui's tròba suber un petit arretaule a esquèrra. Lo santuari, on e's tròba l'autar, qu'ei coronat d'ua [[copola]] [[ellipsa|elliptica]]. Que's distingueish per la riquessa de la policromia e de l'ornamentacion. Que i a 4 [[escultura]]s de plastre ({{Cita|Avesque cartusian}}, {{Cita|Sant [[Joan Batista]]}}, {{Cita|Sant Brunon}}, {{Cita|Sant Uc}}), 4 tablèus de Sánchez Cotán sus scènas de la Passion e, au center, l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de Bocanegra. L'autar màger qu'ei ondrat d'un baldaquin de [[husta]] dab [[miralh]]s, a l'interior deu quau e's tròba l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de José de Mora. Arron de l'autar màger, separat de la glèisa per ua pòrta de veire de [[Venècia]], que's tròba la capèra deu tabernacle, on [[pintrura]], [[escultura]] e [[arquitectura]] e's honen tà crear ua de las òbras mei bèras e sensiblas deu [[Barròc]] espanhòu. L'ensemble qu'estó bastit per Francisco Hurtado Izquierdo enter [[1704]] e [[1720]]. L'austeritat cartusiana que vad aquí grandor en aunor deu sacrament de l'Eucaristia. A cada [[angle]], suber hauts pedestaus, 2 colomnas d'òrdi corintian que sostienen arcs suus quaus e's quilha la [[copola]]. Dens las travadas, ondradas d'estendards sostienguts per nenès, que i a consòlas dab estatuas de {{Cita|Sant Josèp}} (José de Mora), {{Cita|Sant Joan Batista}} (Risueño), {{Cita|Sant Brunon}} (José de Mora) e {{Cita|Santa Maria Magdalena}} (Duque Cornejo), qui ei tanben l'autor de las estatuas de las Vertuts apujadas suus ''oculus'', 2 deus quaus e dan sus capèras aus costats, çò qui ei caracteristic de las glèisas cartusianas. Las parets, hèra decoradas, qu'enquadran telas d'Antonio Palomino sus tèmas de l'Ancian Testament. Suus 4 triangles curvilinèus qui forman l'anèth de la [[copola]] dab los arcs suus quaus aqueth e s'apueja, que son arrepresentadas las figuras deus 4 evangelistas e, dens la [[copola]], pintrada a la [[fresca]] per Palomino, que figura Sant Brunon com un [[Ercules]] sostienent l'ostensòri suu [[Tèrra|món]], la Trinitat dab Nosta Dauna e Sant Joan Batista e, autorn, diferents còrs d'anjos e de sants. Au center que's quilha lo tabernacle de [[marme]]. Un pedestau que sostien 4 estatuetas [[aur|dauradas]] dab simbèus eucaristics e 8 colomnas negras salomonicas suber las quaus e's tròba ua rica arquitectura a la cima de la quau està l'imatge de la fe. A l'interior que i a ua estructura dab la forma de temple on e's tròba lo tabernacle (lo cròfe on e's guarda l'Eucaristia) qui èra adorada peus monges deus ''oculus'' deus costats.
Lo refectòri (sala de minjar) qu'ei ua pèça grana dab vòuta de [[sonsaina]]s ogivaus e arcs. Que s'i tròba ua catedra tà la lectura durant l'arrepèish. Lo [[cauhapança|contracòr]] qu'a ua crotz pintrada peu hrair laïc Juan Sánchez Cotán, qui ei tanben l'autor de la {{Cita|Santa Cena}} e deus tablèus qui ondran las parets arrepresentant diferents episòdis de la fondacion de l'Òrdi e scènas deu martiri patit peus [[Òrdi deus Chartrós|chartrós]] en [[Anglatèrra]] pendent lo [[règne]] d'[[Enric VIII d'Anglatèrra|Enric VIII]], e de tres telas de la Passion de [[Jèsus]].
 
A costat deu refectòri deus monastèris que's tròba ua petita pèça, aperada ''lavatorium'', dab ua [[hont]] on los monges e's lavan las [[man]]s abans d'entrar au refectòri, en tot recitar lo psalm 130, los purmèrs versets deu quau son ''De profundis clamavi ad Te, Domine'' ({{Cita|De las pregondors que clamèi de cap a Tu, ò Sénher!}}). La sala d'aqueste monastèri (ara shens hont) qu'ei ondrada d'un arretaule suus {{Cita|Apòstols [[Sant Pèir|Pèir]] e [[Pau de Tars|Pau]]}} pintrat au [[clarescur]] per Sánchez Cotán (atau la pèça que s'apèra la sala deus sants Pèir e Pau), e d'autes tablèus deu medish autor sus sequéncias de la construccion de la purmèra chartrosa, la {{Cita|Santa Fàcia}}, {{Cita|Dus avesques de l'Òrdi}} e la {{Cita|Verge dab l'[[Enfant]]}}. Aquesta pèça [[gotic]]a qu'estó la [[capèra]] deu [[monastèri]] dinc a la construccion de la glèisa; apuish, qu'estore emplegada com capítol de hrairs laïcs. Los [[arc (arquitectura)|arcs]] en heishèus de colomnetas que s'i arredusen a ua sola acabant a bona hautor deu sòu. Dens l'autar que's tròba un tablèu d'autor desconeishut. Aus costats, la {{Cita|Verge balhant la popa au son nenè}} e la {{Cita|Verge e lo Crist Mort}}. Los autes que son de Vincenzo Carducci arrepresentant sequéncias estacadas a la vita e a la mort deus sants Brunon e Uc.
 
La [[sala capitulara]] qu'ei la pèça on los monges e s'amassavan tà deliberar suus ahars de la comunautat. La pòrta d'entrada, qui e's distingueish peus sons ornaments e peus sons claus de [[bronze]], qu'ei l'òbra deu hrair convers Juan Martín, atau las deu [[claustre]]. La vòuta qu'a influéncias [[gotic]]as. Los tablèus qui ara ondran las parets que son de Carducho: l'{{Cita|Aparicion de la Verge a Sant Brunon dens lo lièit de mort}}, l'{{Cita|Aparicion de la Verge a hrair [[Joan Fort]]}} e mantun martiri de monges a las mans de turcs e d'uganauds.
 
Au costat seguent deu claustre que i a 3 capèras: l'ua qu'embarra ua [[escultura]] de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}}; l'auta, ua [[taula]] e 2 [[cadièra]]s de marqueteria en mei d'un ancian petit pabalhon tà l'exposicion de l'Eucaristia a l'adoracion deus fidèus; e la tresau, un {{Cita|''Ecce Homo''}}, òbra deus hrairs García.
 
Lo plan de la glèisa qu'ei d'ua sola nau, divisada en 3 partidas: la purmèra, entau pòble; la dusau, entaus hrais convers; e la tresau, mei estenuda, entaus monges. Enter la deus hrairs convers e la deus monges que's tròba l'arrèrcòr dab 2 arretaules d'estil [[barròc]] churrigueresc portant 2 tablèus de Sánchez Cotán, sensibles per la loa delicadesa e peu lor misticisme: lo {{Cita|Repaus pendent la huèita en [[Egipte]]}} e lo {{Cita|[[Baptisme]] deu [[Jèsus|Crist]]}}. La pòrta de [[veire]] qu'a incrustacions de coscolhas, d'evòri, d'[[argent (metal)|argent]], d'ebèn, e de [[husta]] de ''Guaiacum sanctum''. Las parets qu'an un sarròt d'ornaments de plastre. Enter los bujaus dab [[escultura]]s, tanben de plastre, que i a grans quadres portant 6 telas arrepresentant scènas de la vita de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]]. Que son devudas a Bocanegra, autor tanben de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}} situada suber la pòrta d'entrada e de la bèra tela de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}} qui's tròba suber un petit arretaule a esquèrra.
 
Lo santuari, on e's tròba l'autar, qu'ei coronat d'ua [[copola]] [[ellipsa|elliptica]]. Que's distingueish per la riquessa de la policromia e de l'ornamentacion. Que i a 4 [[escultura]]s de plastre ({{Cita|Avesque cartusian}}, {{Cita|Sant [[Joan Batista]]}}, {{Cita|Sant Brunon}}, {{Cita|Sant Uc}}), 4 tablèus de Sánchez Cotán sus scènas de la Passion e, au center, l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de Bocanegra.
 
L'autar màger qu'ei ondrat d'un baldaquin de [[husta]] dab [[miralh]]s, a l'interior deu quau e's tròba l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de José de Mora.
 
Arron de l'autar màger, separat de la glèisa per ua pòrta de veire de [[Venècia]], que's tròba la capèra deu tabernacle, on [[pintrura]], [[escultura]] e [[arquitectura]] e's honen tà crear ua de las òbras mei bèras e sensiblas deu [[Barròc]] espanhòu. L'ensemble qu'estó bastit per Francisco Hurtado Izquierdo enter [[1704]] e [[1720]]. L'austeritat cartusiana que vad aquí grandor en aunor deu sacrament de l'Eucaristia. A cada [[angle]], suber hauts pedestaus, 2 colomnas d'òrdi corintian que sostienen arcs suus quaus e's quilha la [[copola]]. Dens las travadas, ondradas d'estendards sostienguts per nenès, que i a consòlas dab estatuas de {{Cita|Sant Josèp}} (José de Mora), {{Cita|Sant Joan Batista}} (Risueño), {{Cita|Sant Brunon}} (José de Mora) e {{Cita|Santa Maria Magdalena}} (Duque Cornejo), qui ei tanben l'autor de las estatuas de las Vertuts apujadas suus ''oculus'', 2 deus quaus e dan sus capèras aus costats, çò qui ei caracteristic de las glèisas cartusianas. Las parets, hèra decoradas, qu'enquadran telas d'Antonio Palomino sus tèmas de l'Ancian Testament. Suus 4 triangles curvilinèus qui forman l'anèth de la [[copola]] dab los arcs suus quaus aqueth e s'apueja, que son arrepresentadas las figuras deus 4 evangelistas e, dens la [[copola]], pintrada a la [[fresca]] per Palomino, que figura Sant Brunon com un [[Ercules]] sostienent l'ostensòri suu [[Tèrra|món]], la Trinitat dab Nosta Dauna e Sant Joan Batista e, autorn, diferents còrs d'anjos e de sants. Au center que's quilha lo tabernacle de [[marme]]. Un pedestau que sostien 4 estatuetas [[aur|dauradas]] dab simbèus eucaristics e 8 colomnas negras salomonicas suber las quaus e's tròba ua rica arquitectura a la cima de la quau està l'imatge de la fe. A l'interior que i a ua estructura dab la forma de temple on e's tròba lo tabernacle (lo cròfe on e's guarda l'Eucaristia) qui èra adorada peus monges deus ''oculus'' deus costats.
 
La sacristia, dessenhada per Hurtado Izquierdo, qu'estó realizada per diferents mèstes enter [[1727]] e [[1764]]. Que pareish, per la soa talha e per la soa estructura, ua gleiseta. Forma, [[lutz]], [[color]] e un sarròt d'ornaments [[barròc]]s que s'i honen tà dar ua sensacion de grandor, de mobilitat e d'inconsisténcia. Lo sòcle qu'ei de [[marme]] de [[Lanjarón]]. Qu'ei egaument de marme un arretaule de {{Cita|Sant Brunon}}, de Ferrer, e de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}}, d'Alonso Cano. La [[copola]] escura que destona: qu'ei ua [[fresca]] de Tomás Ferrer. Dens un bujau a esquèrra, au ras de l'arretaule, que's tròba un imatge de {{Cita|Sant Brunon}}, òbra de José de Mora, de beror unica. La decoracion qu'ei completada per òbras deu hrair laïc Francisco Morales arrepresentant scènas de [[Jèsus Crist]] (lo {{Cita|Crist de l'Expiracion}}, l'{{Cita|Immaculada Concepcion arrecebuda peu Crist de l'Expiracion}} e l'{{Cita|Immaculada Concepcion arrecebuda peu Pair Eternau}}) e de santas cartusianas. Las pòrtas e comòdas, arrecobèrtas d'acajó, de ''[[Guaiacum sanctum]]'', d'ebèn, de coscolhas, d'evòri e d'[[argent (metal)|argent]], que son l'òbra deu hrair laïc Manuel Vázquez, qui metó 34 ans.