Chartrosa de Granada : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 4 :
}}
<!--Article redigit en gascon-->
LoLa '''[[MonastèriChartrosa]] de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta DaunaGranada]] de l'Assompcion''', tanben coneishut devath (lo nom oficiau de la quau estó '''[[ChartrosaMonastèri]] de [[GranadaMaria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]] de l'Assompcion'''), en [[Andalosia]], qu'ei un edifici [[barròc]] bastit au sègle XVI{{au}} qui arcuelhó monges dinc a [[1835]].
 
L'[[Òrdi deus Chartrós]] qu'estó fondat en [[1084]] dens lo [[Massís]] de la Chartrosa (lo nom deu quau e prengó) au ras de [[Grenòble]], en [[Daufinat de Vianés]], per Sant Brunon e 6 companhons (4 clergues e 2 laïcs). Qu'ei hèra austèr, observant lo june e lo silenci dab hèra de rigor. Los monges que viven dens cèlas individuaus e que consacran lo lor [[temps]] a la pregària, a l'estudi e au tribalh [[man]]uau. Aqueth òrdi qu'avó 24 [[monastèri]]s en [[Espanha]], la grana majoritat deus quaus estón avalits en [[1836]] peu desamortiment de Mendizábal e per la secularizacion generau. Uei que demòran 4 chartrosas en activitat en Espanha: Miraflores a [[Burgos]], Montealegre a [[Tiana]], Aula Dei a [[Saragossa]] e Porta Cœli a [[Serra (Camp de Túria)|Serra]].
Linha 14 :
Un vestibul austèr que'ns mia a un polit claustre d'òrdi doric, comunament aperat lo {{Cita|claustron}} tà destrià'u deu gran claustre ara desapareishut. Qu'ei au dia d'uei lo center deu [[monastèri]] e las pòrtas de totas las pèças que dan sus las soas galerias. D'un deus sons [[angle]]s que's pòt observar la [[tor]] de la glèisa.
 
Lo refectòri (sala de minjar) qu'ei ua pèça grana dab vòuta de [[sonsaina]]s ogivaus e arcs. Que s'i tròba ua catedra tà la lectura durant l'arrepèish. Lo [[cauhapança|contracòr]] qu'a ua crotz pintrada peu hrair laïc Juan Sánchez Cotán, qui ei tanben l'autor de la {{Cita|Santa Cena}} e deus tablèus qui ondran las parets arrepresentant diferents episòdis de la fondacion de l'Òrdi e scènas dedeu lamartiri persecucion sofridapatit peus [[Òrdi deus Chartrós|chartrós]] en [[Anglatèrra]] pendent lo [[règne]] d'[[Enric VIII d'Anglatèrra|Enric VIII]], e de tres telas de la Passion de [[Jèsus]].
 
A costat deu refectòri deus monastèris que's tròba ua petita pèça, aperada ''lavatorium'', dab ua [[hont]] on los monges e's lavan las [[man]]s abans ded'entrar minjarau enrefectòri, tanten quitot recitanrecitar lo psalm 130, los purmèrs motsversets deu quau son ''De profundis clamavi ad Te, Domine'' ({{Cita|De las pregondors que clamèi de cap a Tu, ò Sénher!}}). La sala d'aqueste monastèri (ara shens hont) qu'ei ondrada d'un arretaule suus {{Cita|Apòstols [[Sant Pèir|Pèir]] e [[Pau de Tars|Pau]]}} pintrat au [[clarescur]] per Sánchez Cotán (atau la pèça que s'apèra la sala deus sants Pèir e Pau), e d'autes tablèus deu medish autor sus sequéncias de la construccion de la purmèra chartrosa, la {{Cita|Santa Fàcia}}, {{Cita|Dus avesques de l'Òrdi}} e la {{Cita|Verge dab l'[[Enfant]]}}. Aquesta pèça [[gotic]]a qu'estó la [[capèra]] deu [[monastèri]] dinc a la construccion de la glèisa; apuish, qu'estore emplegada com capítol de hrairs laïcs. Los [[arc (arquitectura)|arcs]] en heishèus de colomnetas que s'i arredusen a ua sola acabant a bona hautor deu sòu. Dens l'autar que's tròba un tablèu d'autor desconeishut. Aus costats, la {{Cita|Verge balhant la popa au son nenè}} e la {{Cita|Verge e lo Crist Mort}}. Los autes que son de Vincenzo Carducci arrepresentant sequéncias estacadas a la vita e a la mort deus sants Brunon e Uc.
 
La [[sala capitulara]] qu'ei la pèça on los monges e s'amassavan tà deliberar suus ahars de la comunautat. La pòrta d'entrada, qui e's distingueish peus sons ornaments e peus sons claus de [[bronze]], qu'ei l'òbra deu hrair laïcconvers Juan Martín, atau las deu [[claustre]]. La vòuta qu'a influéncias [[gotic]]as. Los tablèus qui ara ondran las parets que son de Carducho: l'{{Cita|Aparicion de la Verge a Sant Brunon dens lo lièit de mort}}, l'{{Cita|Aparicion de la Verge a hrair [[Joan Fort]]}} e mantun martiri de monges a las mans de turcs e d'uganauds.
 
Au costat seguent deu claustre que i a 3 capèras: l'ua qu'embarra ua [[escultura]] de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}}; l'auta, ua [[taula]] e 2 [[cadièra]]s de marqueteria en mei d'un ancian petit pabalhon tà l'exposicion de l'Eucaristia a l'adoracion deus fidèus; e la tresau, un {{Cita|''Ecce Homo''}}, òbra deus hrairs García.
 
Lo plan deude templela glèisa qu'ei d'ua sola nau, divisada en 3 partidas: la purmèra, entau pòble; la dusau, entaus hrais laïcsconvers; e la tresau, mei estenuda, entaus monges. Enter la deus hrairs laïcsconvers e la deus monges que's tròba l'arrèrcòr dab 2 arretaules d'estil [[barròc]] churrigueresc portant 2 tablèus de Sánchez Cotán, sensibles per la loa delicadesa e peu lor misticisme: lo {{Cita|Repaus pendent la huèita en [[Egipte]]}} e lo {{Cita|[[Baptisme]] deu [[Jèsus|Crist]]}}. La pòrta de [[veire]] qu'a incrustacions de coscolhas, d'evòri, d'[[argent (metal)|argent]], d'ebèn, e de [[husta]] de ''Guaiacum sanctum''. Las parets qu'an un sarròt d'ornaments de plastre. Enter los bujaus dab [[escultura]]s, tanben de plastre, que i a grans quadres portant 6 telas arrepresentant scènas de la vita de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]]. Que son devudas a Bocanegra, autor tanben de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}} situada suber la pòrta d'entrada e de la bèra tela de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}} qui's tròba suber un petit arretaule a esquèrra.
 
Lo presbitèrisantuari, valenton ae's dísertròba lo lòc reservat au clergatl'autar, qu'ei coronat d'ua [[copola]] [[ellipsa|elliptica]]. Que's distingueish per la riquessa de la policromia e de l'ornamentacion. Que i a 4 [[escultura]]s de plastre ({{Cita|Avesque cartusian}}, {{Cita|Sant [[Joan Batista]]}}, {{Cita|Sant Brunon}}, {{Cita|Sant Uc}}), 4 tablèus de Sánchez Cotán sus scènas de la Passion e, au center, l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de Bocanegra.
 
L'autar màger qu'ei ondrat d'un baldaquin de [[husta]] dab [[miralh]]s, a l'interior deu quau e's tròba l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de José de Mora.