Tarraconensa : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 44 :
 
[[Fichièr:Ducat de Gotia.jpg|250px|thumb|Lo [[Ducat de Gotia]] compreniá la partida nòrd de l'anciana Tarraconensa visigòta e l'anciana [[Septimània visigotica]].]]
En 732 al-Ghafiqí tornèt atacar lo reialme dels francs prenent la rota de [[Pampalona (Navarra)|Pampalona]] e [[Roncesvals]] per penetrar en [[Gàllia Aquitània]]. Aprèp la [[Batalha de BordèusBordèu]] conqueriguèt la ciutat e la saquetjèt amb viruléncia. Lo duc d'Aquitània Odon lo Grand anèt al davant dels envasidors que passavan la Dordonha mas foguèt derrotat a la [[batalha de la Garona de 732|batalha de la Garona]], çò que lo faguèt obligat a tornar en relacion amb [[Carles Martèl]] li oferissent sosmission e ajuda per tener targa als musulmans. Carles Martel enviguèt aviadament una armada alara qu'Al-Ghafiqí avançava irresistibla. Aprèp aver sacatjar la region de Peitieus al-Ghafiqí contunhèt l'avençada cap al nòrd en direccion a l'abadia de [[Sant Martin de Tors]], mas pel camin entre Peitieus e Tors se trapèron contra las fòrças del duc Odon e los prodèls enviats per Carles Martel, donèt la decisiva [[batalha de Tors]] l'[[octubre]] del [[732]].
 
Las tropas arabas voguèron vencidas e al-Ghafiqí moriguèt. Los subrevivents se retirèron en desòrdre cap a Narbona. Aprèp de la [[batalha de Tors]] las nòvas agressions dels musulmans dins la zòna d'[[Arle]]<ref>{{es}} Francisco Codera y Zaidín, ''[http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 Estudios Criticos de Historia Arabe Española]'', p. 324-5</ref> e l'aliança de [[Maurontus]] amb [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] contra los francs<ref>{{en}} Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988</ref> obliguèron Carles Martel a lançar una nòva expedicion amb una granda armada de [[francs]] e los de [[Borgonha]] que prenguèron d'Avinhon. Aprèp la presa de la ciutat Carles Martel travessèt lo [[Ròse]] e dintrèt en Gàllia Narbonesa e comencèt lo [[Sètge d'Arbuna (737)|Sètge d'Arbuna (Narbona)]] en 737, ciutat que fin finala capitèt pas a prendre. En 742 la [[Revòlta berber del Valiat de l'Andalus]], e aprèp la [[Revòlta iemenita del Valiat de l'Andalus]] en 745 comencèt la reconquista omeia de 756. En 759, aprèp un sètge de sèt ans, los francs capitèron la [[Sètge d'Arbuna (759)|conquista d'Arbuna]]. En [[785]] las meteissas elitas localas qu'avián capitulat davant los musulmans liurèron la ciutat de [[Girona|Djarunda]], qu'èra governada pel [[vali]] de [[Madinat Barshiluna]] [[Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí|Matruh ibn Sulayman]],<ref>Segons Antoni Rovira i Virgili, lo governaire Mohamet es un personatge legendari</ref> a las tropas de [[Carlesmanhe]]. A l'automne de [[800]] comencèt lo sètge de Barcelona amb las tropas d'[[Aquitània]], [[Bascoat]], [[Borgonha]], [[Septimània]]<ref>[[Cronicon de Moissac]]</ref> e divèrsas [[maquinària de sètge]]. Lo cap musulman [[Harun]], aparentat amb de nòbles gòts de la ciutat, assegurèt lo govèrn interim, mas aprèp un sètge long la fam obliguèt los abitants de [[Barcelona|Barshiluna]] a dubrir las pòrtas a las tropas de l’armada cristiana de [[Loís lo Pietós]] comandat pel duc [[Guilhèm de Gellona]] lo [[3 d'abril]] de [[801]].