Lola Anglada : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 24 :
 
== Biografia ==
== Enfància e formacion ===
Maria Dolors Anglada nasquèt en 1892 a Barcelona, dins una familha avodada tradicionalament a l'industria del [[coton]]. Èra lo segond enfant de parents amb una fòrta tradicion [[Catalanisme|catalanista]], Andreu Anglada e Elisa Sarriera, qu'aguèron tres autres enfants: l'ainada èra Àngels e aprèp Lola, i aviá un fraire Josep Miquel e finalament una sòrre Conxita. Se ditz que quand èra pichona, dins l'escòla ont èra dintrada refusèt de cantar en onor de l'"unitat espanhòla". Pasmens demorèt pas gaire de temps a l'escòla qu'aviá una santat fòrça fragila, e foguèt doncas educada a l'ostal amb de professors particulars.
 
Estudièt lo dessenh a l'[[Escola de la Llotja]] de la capitala catalana al costat dels futurs dessenhaires [[Antoni Utrillo]] e [[Joan Llaverias]]. Foguèt aquest darrièr que li donèt l'escasença de realizar sa primièra exposicion a la Sala Parés de Barcelona e que lo setmanari ''[[¡Cu-Cut!]]'' publiquèsse un dessenh de la jove artista.

=== L'engatjament catalanista ==
Quand s'acabèt la [[Primièra Guèrra Mondiala]] viatgèt en [[França]], e s'installèt dins la capitala del país gràcias a una borsa del govèrn francés. A [[París]] trabalhèt amb mantun ostal d'edicion e coneguèt mantuna figura del [[catalanisme]] coma [[Francesc Macià]] e [[Josep Clarà]]. Ferventa defensora dels ideals [[democracia|democratics]] e de la causa catalanista, organizèt una peticion d'[[amnistia]] per las personas acusadas d'aver participat al [[Complòt de Garraf]] contra lo [[rei d'Espanha|rei]] d'aquel temps [[Anfós XIII d'Espanha]].
 
Del temps de la [[Guèrra Civila Espanhòla]] aderiguèt a l'[[Union Generala dels Trabalhadors]], un sindicat d'orientacion socialista, e collaborèt al [[Comissariat de propaganda]]. Quand s'acabèt la guèrra, s'installèt definitivament a [[Tiana]], un vilatge de la [[comarca]] del [[Maresme]], e i demorèt fins a sa mòrt lo [[12 de setembre]] de [[1984]].