Miquèl de Montanha : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Zusasa (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Zusasa (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 8 :
Son paire, Pèir Eiquèm, primièr de la familha a naisser al castèl de Montanha, en 1495, daishèt lo comerci e faguèt carrièra dins la armas. Participèt a las campannhas d'Itàlia. En 1519, « nòble òme, Pèire Eiquèm, senhor de Montanna, escudièr », faguèt omenatge a l’arquevèsque de Bordèu, suzeiran de la baroniá de Montravel. Sa rotura definitivament atudada, en 1529, maridèt Antoinette Lopez de Villanueva, filha de mercadièrs tolosencs e d'origina judeoportuguesa convertida al protestantisme. Miquèl, l'ainat de set fraires e sòrres recebèt de son paire una educacion liberala e [[umanisme|umanista]].
Tre sa naissença, l'educacion del jove Miquèu seguiguèt un plan pedagogic dirigit per son paire e afinat pels conselhs de sos amics umanistas. Pauc après sa naissença, Montanha foguèt deishat dins un maset, ont visquèt las tres purmeras annadas de sa vita dab la sola companhia d'un familha paisana, "dins la tòca de ", segon son paire de "lo far venir pus pròche del pòble, e de sas condicions de vida, qu'a plan de besonh de la nòsta ajuda."<ref>Montagne "Essays", III, 13</ref>
[[File:Michel de Montaigne Italienreise.png|thumb|]]
 
Après aqueles purmèrs ans espartans, Montanha tornèt al castèl. L'objectiu èra de far del [[latin]] sa primièra lenga. L'educacion intelectuala de Montanha foguèt fisada a un tutor alemand nomenat Horstanus. Son paire embauchava sonque de sirvents que parlavan latin e ordonèt de sempre s'adreiçar al dròlle en latin. La meteissa règla s'aplicava per sa maire, son paire, los sirvents, qu'èran totes obligats d'emplegar sonque los mots latins qu'el utilizava, e aqueriguèt aital lo saber de la lenga que son tutor li comunicava. L'educacion latina de Montanha èra acompanhada de contunh d'una estimulacion intelectuala e espirituala. Foguèt familiarizat amb lo grèc per un metòde pedagogic qu'emplegava jòcs, convèrsa, exercicis de meditacion solitària, tant coma los libres.