Reïncarnacion : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m Jfblanc a deplaçat la pagina Reencarnacion cap a Reïncarnacion |
Cap resum de modificació |
||
Linha 4 :
}}
[[Imatge:Reincarnation AS.jpg|thumb|Representacion de la
La '''
La
== Originas ==
Se trapa aquela cresença dins la
=== Origina en Índia ===
Linha 18 :
Los indoarians (mestisses de las tribús iranianas e dels autoctòns indians) empruntèron la teoria de las renaissenças successivas al contacte dels aborigèns d'[[Índia]], non originaris de las tribús de l'actual [[Iran]], tribús iranianas qui s'installèron dins lo [[soscontinent indian]] vèrs 2500 AbC. (le [[jaïnisme]] es une religion aborigèna d'Índia, dravidiana, d'abans aquela invasion o installacion d'aquelas tribús nomadas). Lo [[bodisme]] tanben faguèt tanben la seuna aquela doctrina coma article de fe<ref>{{en}}''A comparative study of religions'' par Y. Masih, page 37 éditions Motilal Banarsidass</ref>.
L'idèa de la
Mas amb lo temps, las nocions aborigèns penetrèron la societat dels conquerents d'origina iraniana, e los bramans daissèron pauc a pauc de considerar coma superiors los dieus coma [[Indra]], [[Varuna]], eca, al profièch de [[Shiva]], [[Vishnó]], eca. (sol [[Agni]] conservèt una plaça onorabla)<ref> name=iel</ref>, e amplifiquèron lor teoria sus la
Un teorician de la
::{{Cita|Yajnavalkya, percseguèt Artabhaga, quand l'organ de la paraula del morissent se fond dins lo fuòc, lo seu buf dins l'aire, la seuna vista dins la lutz solara, lo seu mental dins la lutz lunara, la seuna ausida dins las direccions de l'espaci, lo seu còrs fisic dins la tèrra, l'Akasha del seu còr dins l'Akasha de l'espaca extèrne, los pèls del seu còrs dins lo tapís vegetal de la tèrra e los seus cabels dins los arbres, la seuna sang e la seuna semença dins l'aiga, onte doncas se tròba alara aque òme? » « Para la meuna man, car Artabhaga, repliquèt Yajnavalkya, e anarem decidir d'aquò entre nos, çò qu'es impossible al mitan d'una tala molonada. » S'escartèton e debatèron longament la question; çò que parlèron èra subretot del karman, lo domeni de l'accion, e çò que determinèron tanben cossí es lausable lo karma. PErque es per l'accion justa que venèm bons, e per l'accion erronèa que venèm marrits. Fin finala, Artabhaga, de la linhada de Jaratkaru, demorèt silenciós.}} ''Brihad-âranyaka-Upanishad'', III.2.13<ref>{{fr}}[http://www.les-108-upanishads.ch/brihadaranyaka.html]</ref>}}.
Aquò daissa entendre qualques idèas:
Linha 30 :
# La nocion del ''karman'' coma "acte moral e resultat de l'acte" entre aicí en jòc.
# Puèi la nocion de [[retribucion de las armas]] interven. Segon lo ''Shatapatha Brahmana'', aqueles que complisson pas corrèctament los rites renaisson aprèp la mòrt e venon "totjorn de nòu la noirritura de la mòrt" ; l'imortalitat aquerida pels rites es de durada limitada ; la cremacion produís una novèla naissença.
# Puèi arriba la nocion de renaissença.
Atal, l'òme se dissòlv a la mòrt, mas son ''karman'' es causa d'una naissença novèla qu'eretan dels actes bons o marrits de l'existéncia anteriora<ref>{{fr}}Louis Renou et Jean Filliozat, ''L'Inde classique'', t. I, {{p.}}342, 334.</ref>.
Linha 37 :
[[Imatge:Kapitolinischer Pythagoras.jpg|thumb|Pitagòras.]]
=== Pels Grecs ===
Es subretot dins lo mond grèc que florís la doctrina de la
Es vèrs lo sègle VI AbC qu'aquela cresença apareis dins lo mond grèc. Son origina es pas coneguda de sugur. Se trapa de traças dins [[Omèr]] o [[Esiòde]], es doncas pau probable que venon del passat mitic grèc. Per l'istorian grèc [[Erodòt]], la cresença en la metempsicosi seriá d'origina egipciana<ref>« Encara foguèron los Egpcians que, los primièrs, de dire que l'arma umana es imortala e qu'al moment que lo còrs perís, ven se lotjar dins un autre èsser vivent que naís alara; que, quand demorèt torn a torn totas las espècias terrèstras, aquaticas e aerianas, alara penètra de nòu dins lo còrs d'un òme al moment que naís, aprèp una migracion de tres mila ans.» - Erodòt, ''Enquèsta'', II, 123.</ref>. Mas Erodòt s'engana<ref>{{de}}H. Bonnet, in ''Reallexikon der ägyptischen Religionsgeschichte'', Berlin, 1952, {{p.}}76 ss.</ref>: los Egipcians parlan de transformacions dels mòrts (subretot en aucèls) o de peregrinacion de las armas (que vogan, abans lo Jutjament dels mòrts), afirmisson pas la
* L'[[orfisme (religion)|orfisme]], attestat dempuèi 560 AbC., sostenguèron que "las armas passan d'una vida en l'autre segon qualques revolucions e sovent dintran dins de còrs umans"<ref>{{fr}}''Orphée, poèmes magiques et cosmologiques'', Les Belles Lettres, 1993, {{p.}}145.</ref>. Poèma: "Quand l'arma de las bèstias e dels aucèls alats gisclèt fòra del còrs e que lor durada de vida los quitèt, aquela arma... volteja... fins a qu'un autre animal la raube, mesclada al buf de l'aire." S'agís doncas de [[palingenèsi]], d'un retorn diversificada a la vida, mai que de
* [[Ferecid de Siros]], qu'èran actiu vèrs 540 AbC, es lo primièr de sostenir que l'arma es immortala e que torna successivament s'incarnar sus tèrra.
* [[Pitagòras]] (vèrs 530 AbC) se remenbra d'aquelas existéncias anterioras (Diogèn Laèrce, VIII, 4-5). Xenofan conta qu'arrestará lo bras d'un òme que de bastonar un can li disant: "Es l'arma d'un dels amics meus. Entendent sa vòtz, ai reconegut aquela arma." L'arma transmigra perque es imortala e qu'es movement; d'autre costat, totes los essères vivents son fraires, congenèrs (çò que provòca lo vegetarisme). Qina que siá arma, semblabla a de posca en suspension dans l'aire, pòt dintrar dins quin que siá còrs (Aristòtel, ''De l'arma'', 404a, 407 b). Pitagòras dona pas d'explicacion morala.
* La doctrina de la
* Per [[Platon]], se trapa de discussions sus la
* D"entre los neoplatonicians, la transmigracion es acceptada par Plotin (admèt quitament la metempsicòsi, ''Enneadas'', III.4.2), Porfir, mas pas per Jamblic<ref>{{en}}Richard Sorabji (dir.), ''Animals Minds and Human Morals'', Ithaca, 1993, {{p.}}188-194.</ref>.
Linha 56 :
=== Dins lo judaïsme ===
La doctrina de la
Pasmens, l'idèa de la
Qualquess comentaris dins los trabalhs de l'istorian josieu roman [[Flavi Josèf]] son a vegadas interpretadas coma una cresença en la
Es en fach dins la [[Cabala]], la tradicion mistica e esoterica josieva, que la nocion de
La
Los ensenhaments del Ari e sa vision del mond s'espandiguèron aprèp sa mòrt coma una traïnada de polvera d'entre las comunautats josievas d’Euròpa e de l'Orient Mejan. De per abans, la
Aquela tendéncia continua encara. Quitament los mai erudits que son pas coneguts per lor predisposicion al misticisme considèran la
Un deks tèxtes que los adèptes del misticisme agradan citar es l’allusion al principi de la
En d’autres tèrmes, Dieu autoriza los umains a sortir de “l’abisme” (una de las expressions biblicas designant lo Guehinnom o “Purgatòri”) e a tornar dins lo mond “dels vivents” un segond còp e tanben un tresen s'es pas una multitud de còps. D’un biais general, los mistics veson dins aquel vers e dins d'autres une allusion pro clara al concèpte de
== Dins lo cristianisme ==
=== Argument d'una "censura de la
Existís un movement de grops esoterics e "esperitalists" (per exemple lo [[espiritisme|movement espirit]] o la [[teosofia]]), sovent nascut al [[sègle XIX]] amb lo novèl d'interés per l'[[ocultisme]], que creson en la
Los tenents d'aquela tèsi se basan subretot sus de passatges dels [[Evangilis]], que comportarián segon eles drallusions veladas a la
{{cita|Ditz me, Senhor... ditz me, succedèt mon enfença a una edat qu'aguèri viscut, interromput per una mòrt precedenta? Èra aquel que passèt dins lo sen de la meuna maire?... E abans aquela vida, Ò Dieu de ma joia, me trobèt endacòm, o dins un autre còrs? Per respondre, tròbi degun, ni paire, ni maire, ni l'experiéncia d'altrú, ni la meuna memòria.}}
Linha 87 :
{{cita|Lo messatge de Platon, mai pur e mai luminós de tota la filosofia, fin finala dispersèt l'ombre de l'error e brilha ara subreot a çò de Plotin, lo platonician, que sembla tan a son mèstre que poirièm pensar que visquèron al meteis temps, ou pusleu - perque un tan long periòda los separa - que Platon nasquèt de nòu en Plotin.}}
Segon eles, existís efectivament un fais d'elements tendent a mòstrar que la cresença en la
=== Refutacion ===
[[Imatge:Augustinus 1.jpg|thumb|Sant Augustin]]
Pasmens, aquela vista es vigorosament contestada gaireben totes los teologians, subreot catolic.
Aqueles sostenon qu'aquela vision es sovent eissida d'un novèl anticlericalisme (per exemple, en França, a l'entorn del filosòf [[Michel Onfray]]), que negan lo [[dògma]] de l’istòria de la Glèisa per retenir sonque lo domèni politic.
Afirman que lo fach que los primièrs crestians èran d'en primièr "cresents", e que la doctrina de la metempsicòsi, quand existissiá, èra aquela de grops eterodòxes e minoritaris. Per eles, lo dògma de la Glèisa sus aquela question totjorn foguèt aquel de la [[resurreccion]] de la carn. Cap de [[Paires de la Glèisa]] ensenhèron la
{{cita|Es pas fòrça mai onorable, çò disi, de creire que las armas tornan un còp per totes dins lo lor còrs al moment de la resurreccion puslèu que de tornar mants còs dins diferents còrs?}}
Quand los Paires de la Glèisa mencionan la
L'[[origenisme]] es a vegada evocat per sostenir l'idèa d'una cresença crestiana antica en la
De fach, dempuèi lo [[primièr concili de Constantinòple]] en 380-381, que donèt lo resumit dogmatic dels concilis precedents, lo ''credo'' crestian es definit. Es lo [[simbòl de Nicèu Constantinòple]], qui se conclutz per : "esperam la resurreccion dels mòrts e la vida del mond a venir".
La cresença en la
Es la singularitat de l'encarnation (una arma dins un còrs) qu'exclutz la
Pendent son pontificat, lo papa [[Joan Pau II]] repetèt l'ostilitat de la Glèisa a la doctrina de la
=== Dins la Bíblia ===
Qualques grops « espiritualistas » fan referéncia a de passatges dels [[Evangilis]] que, segon eles, indicarián una cresença del cristianisme original dins la
Un exemple retengut dins l'Evangili segon Joan Ch.3 (Jèsus e Nicodèma) : « Jèsus li respondèt: “ Òc, te lo declari, es la vertat: degun pòt veire le Reialme de Dieu se torna pas a nàisser de nòu. ” [...] Siatz pas espantat perque te diguèri: “ Vos cal totes nàisser de nòu. ” »
Citan tanben aquel passatge que los prèstres e los [[Tribú de Levi|Levits]] demandon a [[Joan Batista]] « Sès [[Elia]] ? ». Existís en efècte un corent de la tradicion josièva que pensa que lo jutjament darrièr será precedit per un retorn sus tèrra del profèta Elia<ref>"Vaquí, vos enviarai Elia, lo profèta, abans que lo jorn de l'Eternal arribe." - Malaquia (IV:5)</ref>. Joan Batista respondèt : « Lo sois pas » (Joan 1:21), mas la simple existéncia de la question es considerat per qualques coma un signe de la cresença en la
La confusion aquí es entre
E mai, 2Reis 2:15<ref>« Los fraires profètas lo vegèron a distança e diguèron: 'l'esprit d'Elia se repausèt sud Elisèu!' ; venguèron a son encontra e se prosternèron a tèrra dabans el. » - 2Reis 2:15</ref> e Luc 1:17<ref>(parlant de Joan) « Caminará dabans el amb l'esperit e la poténcia d'Elia, per tornar lo còr dels paires cap als enfants e dels rebèls a la prudéncia dels justes, preparant al Senhor un pòble paln dispausat. » - Luc 1:17</ref> permeton de precisar aquela question: es possible que Joan Batista siá acompanhat per « l'esperit e la poténcia » d'Elia, sens qu'aquò significa per tant que ne siá la
Sul meteis subjècte, dins la [[pericòpa]] de la [[Transfiguracion (cristianisme)|Transfiguracion]], se pòt legir:
« E los discipòls li pausèron aquela question: "Que dison doncas los escribas, qu'Elia deu venir d'en primièr?" <br />
Respondèt : "Òc, Elia deu venir e tot tornar en derch; <br />
mas, vos lo disi, Elia ja venguèt, e l'an pas reconegut, mas lo tractèron coma lor calguèt. Quitament lo Filh de l'òme aurá el tanben a patir d'aqueles". <br />
Alara los discipòls comprenguèron qu'aquelas paraulas visavan Joan Batista. » <br />
(Matieu 17:12,13)
D'uns d'aquò encara concluèron que Joan Batista èra la
I a tanben aquela question ambigüa que posèron los discipòls, dins l'Evangili de Joan (9:2) a Jèsus, al subjècte d'un cèc de naissença: « Rabbi, quin pequèt? Aquel òme o los seus paires, per que siá nascut atal cèc? ». Çò que poirriá èsser interpretat coma suggerissent l'existéncia d'una autra vida (e doncas de pecats) abans aquela. En fach, s'agiriá aquí d'una question retorica. En efècte, dins la tradicion biblica, es de cotuma de creire qu'una malautiá pòt èsser una malediccion venent d'un pecat comes per se meteis o un membre de la seuna familha.
Al contrari, dins l'[[Lètra als Ebrieus]], atribuit a [[Pau de Tars|sant Pau]], es escrich: « Coma es reservat als òmes de morir pas qu'un còp, aprèp que ven lo jutjament, de meteis Crist, que s'ofriguèt per portar las pècas de mai d'uns, apareiserá sens pecar un segond còp a aqueles que l'atendon per lor salvament. » (Ebrieus 9:27-28) S'agís d'un dementit clar de la nocion de
Al final, apareis doncas que lo dogma de las Glèisas crestians es de segur aquel de la ''resurreccion'' de la carn. Pasmens, demòra possible per de grops eterodòxes, d'inspiracion crestiana o non, de veire dins qualques passatges de la Bíbla, e subretot del Novèl Testament, d'allusions mai o mens metaforicas a la
=== Los gnostics ===
Dins lo movement crestian, es plan segur que pels [[gnosticisme|gnostics]] que lo tèma de la
Lo tèrme "gnostics" designa un ensems de "sèctas" (dins lo sens de grops minoritaris) dels primièrs sègles aprèp Jèsus Crist, d'inspiracion crestiana mas tanben pro sincretica, incorporant dins lor doctrina de mithes orientals coma d'lements venent de la filosofia grèga, subretot del [[platonisme]]. Se trapan dins lo [[Jordan]] en [[Asia Menora]], e subretot en [[Egipte]]. Las doctrinas gnosticas èran variadas, mas aviá en general per punt comun de considerar que l'encarnacion dins la matèria èra una trapadèla tenduda per un esperit malfasent, e que sola una coneissença initiatica (la gnosa, del grèc "gnôsis", coneissença) pòt permetre a l'arma de se liberar d'aquela trpadèla e tornar a la seuna puretat. Dins aquel contèxte, la
===Catarisme===
{{article detalhat|Catarisme}}
A l'Edat Mejana, los [[bogomilisme|bogomils]] e los [[catarisme|catars]] foguèron influenciats pel gnosticisme - e del meteis considerats coma erètges e combatuts per la [[catolicisme|Glèisa catolica]] per una [[crosada]] e l'[[Inquisicion]].
Los [[catars]] cresián en la
Atal se trapa d'indicacions explicitas: Doas femnas de [[Montalhon]], vèrs 1300, discutavan de religion: « ma comaire, seriá un grand pecat de tuar aquela [[galina]]! – Es un tan grand pecat de tuar una galina coma se ditz? – Òc, perque dins la nòtra religion, las armas umanas, al sortir dels còrs dels òmes e de las femnas, se meton o s'introduson dins de galinas<ref> name=lvqdc</ref>. »
Linha 157 :
=== L'engendrament esperital ===
Sens croire a la
== Dins l'islam ==
La
De verses de l'[[Alcoran]] son a vegada interpretats coma anant dins lo sens de la
Mas una traduccion diferenta contradich aquela idèa: " Cossí poirètz reniar Dieu que vos donèt la vida en vos tirant del neient, que vos fara enseguida morir, puèi vos ressuscitara, per vos tornar a El? "
Linha 173 :
== Dans l'indoïsme ==
La
Pels indós, al moment de la mòrt, l'arma, lo principi vital, se separa del còrs e de l'esperit (mental o intellect, ''budi'') que se desagregan en tornant als elements primordials »<ref> name=lhmb</ref> : cal pas confondre l'arma e l'esperit dins l'indoïsme (o tanben dins lo [[jaïnisme]]) : son doas causas diferentas<ref name=lhmb/> : l'arma es eternala, sens començament ni fin, es la [[vida]] ilimitada, alara que l'esperit naís puèi morrís, e es somis a l'''ego'' o ''ahamkara'', e a la destruccions e creacions ciclicas<ref> name=lhmb</ref>. Encara, ''budi'' (mental, intellècte, esperit) pòt se traduire per « còrs subtil », alara que lo còrs comunament admes es nomenat « còrs grossièr » : i a doncas pas de distincion de ''natura'' dins l'indoïsme entre còrs e esperit, mas de ''gras'' : èsser mèstre del seu còrs significant èsser mètre de la racina qui dirigís lo còrs : l' ''esperit'', o ''còrs subtil''<ref> name=lhmb</ref>.
Segon lo mèstre ''Yagnyavalkya'' (630-583 AbC.), totas las creaturas, que l'òme, subisson a la los mòrt una [[dissolucion]]: le [[sang]] torna a l'[[aiga]], lo [[còrs]] torna a la [[tèrra]], lo [[buf]] al [[vent]], la [[vision]] al [[solelh]] e l'[[intellèct]] (o [[esperit]]) torna a la [[luna]] ; mas las « accions non remuneradas » se reünissent per s'incarnar se nòu dins un crs, jos una forma o una autra (vegetala, animala...)<ref>{{fr}}''Encyclopédie des religions'', Gerhard J. Bellinger, ed:le livre de poche.</ref>.
Segon la tradicion indoa, mancar sa liberacion (''moksha'') del cicle de las
::{{Cita|Corta ma consciénça, corta mon [[intelligéncia]],/ corta la vida que lisa entre los meus [[det]]s : / soi pasta de [[pecat]] ! Ò ! escota me, Tu (Vitthal/[[Krishna]]) qu'es pastat lo ''[[Veda]]''./ Cossí desrabarai las meunas pècas?/ sès fibras del meu èssen son de fibras de pècas:/ foguèt, soi, deu èsser,/ pas de fin dins lo cicle de las meunas vidas./ Lor pesantor me faguèt renàisser {{unitat|8400000|còps}} :/ mon còrs actual, un teissit de tres gausiments./ La [[gàbia]] del meu [[destin]], un [[granièr]]/ que s'amassanr las naissenças, las creissenças e las mòrts./ Quand mon arma vivente (''jivatman'') daissa sa [[casèla]] transitòria,/ los elements qu'aquèla bastiguèt s'esparpilhan :/ son reünits, son esparpilhats, son amassats/ coma de granas craucas e vuèitas./ Lo meu [[paire]], la meuna [[maire]], lo meu [[fraire]],/ la neuna [[femna]], los meis [[enfant]]s, tota la meuna familha:/ de fustats flautantas que l'[[aigada]] d'un [[flum]] semblant,/ que ròtla un temps,/ e que los remolins dispèrsan leu./ Agís, ò [[Krishna|Donaire de gràcia]],/ suprimís la meuna ignorança :/ sès, ò Janardana, tota pitiat :/ als teus [[pè]]s qu'agafa, Toka te ne suplica.|[[Tokaram]]<ref> name=pdp</ref>.}}
La font dels pecats es atal l'[[ignorança]] (''agyan'') de la vertadièra natura de las distincions illusòrias, que la vertadièra natura es d'èsser pas<ref> name=pdp</ref>. Dins l'[[indoïsme]], al contrari del [[jaïnisme]] e al [[bodïsme]], es [[Dieu]] (o l'[[Absolut]]), qu'accòrda ''en darrièr luòc'' la liberacion del cicle de las
Segon lo [[Bhagavad Gita]], « ''L'arma encarnada rebuta los vièlhs còrs e torna se vestir, coma un òme cambi un vestit per un nòu'' »<ref>Bhagavad Gita 11, 22</ref>. L'arma transmigra doncas de vida en vida: « ''Perque certana la mòrt per aquel que nasquèt, e certana la naissença per aquel qu'es mòrt'' »<ref>Bhagavad Gita 11, 27</ref>.
La
La
=== Lo procediment de la
Pels indós, lo còrs e l'esperit (mental, intellècte, ''budi'') son pas que d'envolopas temporàrias. Quand arriba lo moment de daissar l'incarnacion fisica temporària, l'arma encarnada o [[Jivatman]], s'atribuís una novèla naissença o pòt esperar enfin la liberacion o [[moksha]] (existéncia vertadièra, eternala,) se defa los ligams que l'estacava a l'existéncia ''temporala'', ''transitòria''. Se lo [[karma]]n accumulat pòrta lo fruch de trop d'actes negatius (las accions marridas), l'''atman'' s'encarna dins un novèl còrs sus una planèta coma la Tèrra (o inferiora que compausa l'infèrn), per i patir lo pes e la retribucion de las seunas marridas accions. Se lo seu ''karman'' es positiu, anará viure coma un dieu o ''[[Deva (dieu)|deva]]'', sus una de las planètas celèstas (superioras a la tèrra, o paradís). Un còp desanar lo seu ''karman'', l'arma tornará sus tèrra dins un autre còrs al sen dels essères vivents de la Tèrra (aquela concepcion de las causas es a l'origina de la [[Lo sistèma de las castas en Índia|casta]]). Aquel cicle es nomenat ''[[samsara]]''. Per trencar aquel cicle perpetual, se deu viure de biais que lo seu ''karman'' siá ni negatiu, ni positiu, mas desinteressat, segon aquel vers de la [[Bhagavad Gita]] :
Linha 203 :
Segon [[Alain Daniélou]] (dins {{fr}}''le destin du monde d'après la tradition shivaïque'') aquela teoria fa pas partit ni de l'ancian [[shivaïsme]], ni del [[vedisme]]. Seriá estat incorporada a l'indoïsme tardièr e vendriá del [[jaïnisme]] que la transmetèt al [[bdisme]] puèi a l'indoisme modèrne, que comencèt vèrs 500 ApC. (los indós ne creson pas en aqulas distincions cronologicas e istoricas).
Segon l'indoïsme, totas las creaturas son compausadas de l' ''atman'' (lo Se, l'arma, lo principi vital) dons l'absolut, del ''jivatman'' (lo Se, l'arma encarnada) dins l'existéncia, e de l' ''ahamkara'' (l'''ego'', lo « ièu que ditz ièu per s'opausar als autres »)<ref> name=lhmb {{fr}}''L'hindouisme, anthropologie d'une civilisation'', Madeleine Biardeau, Ed: Flammarion</ref>. De ces deux parties (''atmân'' et ''ahamkara'') l'una es permanenta, non nascuda, universal : lo ''Se'' ; l'autre es impermanenta, creada e individuala : lo ''ièu''. Per l'indoïsme, i a pas
Quelques tèxtes sus l'universalitat del ''Se'' :
Linha 213 :
"Es pas nascut e morrís pas" Katha Upanishad
Segon [[Ananda Coomaraswamy]] (dins ''La significacion de la mòrt''), la
== Dins le bodisme ==
[[Imatge:PanchenLama.jpg|thumb|X{{n}} e XI{{n}} Panchen Lama, goacha del pintre [[Claude-Max Lochu]], [[Gendhun Choekyi Nyima]], es considerat per de [[bodisme tibetan|bodistas tibetans]] coma la
La
La pensada del mai grand nombre - que s'agisca d'Occidentals o d'Orientals - consistís de creire que la personalitat, lo ièu e sos agregats se reencarnan. Atal, es possible de dire o de creire que siam dins una vida passada, un faraon o une prostituida, eca. Atal s'explica qualques impressions de "ja vist", qualques eproas de la vda o... amor subte!
Linha 224 :
Mas lo bodisme prepausa, a la plaça d'una arma e d'un còrs, la distincion de cinc agregats d'estacament, [[skandha]]. ''Agregat'' descriu l'individu coma un ensems de fenomèns diferents ; ''estacament'' insista sul fach qu'aqueles constituents son pres per un èsser, per un ièu, e conduson a s'estacar a aquela idèa d'''ego'', aquí qu'i a que de [[fenomèn]]s efemèrs, impersonals e insatisfasents : son las [[tres caracteristicas]] de tot fenomèn condicionat.
Alara que l'expression «
S'i a doncas continuïtat, aquela darrièra es interpretada diferentament per las diferentas escòlas bodicas. S'i a pas d'arma, ont'es la continuïtat? Aquela question de l'interpretacion se manifèsta clarament dins l'estudi qu'es facha de la [[coproduccion condicionada]]. Aquel ensenhament prepausa de detalhar los diferents fenomèns que son dependents los uns dels autres e que fan que la sofrença se perpetua de vida en vida. Lo [[karma]] es responsable d'aquela perpetuacion. Segon [[Ajahn Brahm]]<ref>"Reincarnation - Here We Go Again" {{en}}[http://www.youtube.com/watch?v=htQ12Z2MV0Q Reincarnation - Here We Go Again]</ref>, l'analogia que permet mai d'explicar que pòsca i aver renaissença sens qu'aja per tant una arma que perdura es aquela, classica, de la manga: un clòsc de manga donará naissença a un nò manguièr que manifestará de nòu los caractèrs de la manga d'origina, sens que per tant un sol atòm d'aquela manga foguèt transmes. Lo karma es doncas comparable al còde genetic: es una informacion qu'es transmesa, es pas une entitat duradièra que transmigra de còrs en còrs.
Segon qualques escòlas, la renaissença es imediata: al moment del decès correspond la [[viññana kicca|consciença de morir]] e succèda alara una consciença de renàiser. Pel [[bodisme tibetan]], la mòrt implica d'estadis intermediaris, los [[Bardo Thödol|bardo]].
Pel bodisme chinés, tal que descriu dins lo roman esoteric, legendari e istoric "[[Lo Viatge en Occident]]" (Peregrinacions vèrs l'Oèst) de [[Wu Cheng'en]], '''l'aicí bas''' coma '''l'al delà''' constituisson doas formas d'illusion, d'irrealitat, e quitament s'aquela vision de la realitat demòra irreala, ela tanben, es la sola basa d'experiença qu'avèm. <br />
Aquela question de doas realitats es exemplar de las diferentas apròchas filosoficas dins lo bodisme ; se totas aquelas brancas distinguisson una realitat purament convencionala e una realitat darrièra, [[paramartha]], l'analisi que se ne fa varia singularament.
[[Serge-Christophe Kolm]] dins son libre {{fr}}''Le Bonheur-liberté'' (PUF, 1982) distinguís lo nivèl de cresença populara que la
Per aquel que crea pas en la
Quina que siá l'interpretacion de la « renaissença », lo bodisme l'ensenha pas que dins una tòca, e l'ensenhament a de sens que dins l'objectiu de metre un tèrme a la sofrença. [[Siddharta Gautama|Gautama Boda]] analisèt pas solament l'insatisfaccion, mas ensenhèt las [[quatre nòblas vertats]], presentant l'origina de l'insatisfaccion, sa cessacion e la via qu'i mena.
La renaissença coma èsser uman (« preciosa » segon los tèxtes, perque a l'encòp pauc probabla e sola capabla de menar a l'Incondicionat) se presenta alara coma una bèla occasion de sortir del cicle de las existéncias, aquí que las bassas existéncias lo permeton pas e que los dieus son pas conscients de la sofrença.
Aquelas darrièras remarcas devon pas amagar la divergéncia de punts de vista entre escòlas bodistas: se metre un tèrme a la sofrença es opinion consensuala, quina via se deu privilegiar?
Lo corent del [[Bodisme hinayana]] privilègi lo despertament personal, l'èsser venent atal un [[Arhat]] e daissa lo [[samsara]] per capitar lo [[Nirvana]], alara que las escòlas [[Mahayana]] favorisan lo despertament altruista de [[Bodisattva]], aquel darrièr demorant volontàriament dins lo Samsara per ajudar los demai a se despertar.
Lo disciple renòncia doncas d'esperel a l'estat de [[Boda]], perque sap qu'en penetrant dins lo Nirvana daisa lo cicle de las renaissenças dins lo Samsara per gausir de la justa retribucion que li val son ascèsi e sos actes<ref>{{fr}} ''La Voix du Silence - Traité mystique tibétain'', ed: Adhyar.</ref>.
Linha 250 :
=== Originas ===
Es cap a la fin del [[sègle XIX]] que la
Qualques grops "esoterics" plaçan la
E mai, la [[doctrina esperita]], codificada per [[Allan Kardec]] dins [[Lo libre dels Esperits]] en 1857, es en partida fondada sus la cresença en la
A l'ora d'ara, la continuacion d'aquela tradicion se tròba dins lo movement ditz [[New Age]].
Linha 260 :
=== Consideracions generalas ===
La concepcion occidentala de la
Las leis de la destinada e del [[karma]] governan lo procediment de la
En tèrme de "justificacion" de la misèria, cal plan precizar que se, per exemple, un ven a decedar pendent una catastròfa naturala, es ben "en rason" d'aquelas accions passadas qu'aquela persona se trobava aquí a aquel instant, sens que siá necessàriament obligat de qualificar aquò de ben o de marrit. S'objècta alara a vegada que qualques personas sofrisson "a causa de lor naissença". E es entre autres un argument que ven ajudar la cresença en la reencarnadion: tala naissença es, ela tanben, l'efècte d'actes passats, accomplits dins una existéncia anteriora.
En consequéncia, s'interessar a la
=== Augmentacion radicala de l'esperança de vida e
Foguèt suggerit qu'una forma de
Los sovenirs d'un èsser vivent poirian èsser totalament ou en partida escafat. Poiriá alara descobrir de nòu çò qu'oblièt volontàriament, benleu quitament dempuèi l'estadi de la naissença. Poiriá alara viure una novèla "vida".
Linha 279 :
=== Ian Stevenson ===
Une reflexion « scientifica » sus la
== Bibliografia ==
* {{en}}[[Helena Blavatsky]], ''The voice of silence'', 1889, ''La Voix du Silence'', Ed: Adyar.
* {{fr}}[[Paul Carus]], ''L'Évangile du Bouddha raconté d'après les anciens document'', 1894, traduction Milloué, 1902, Ed: Aquarius.
* {{fr}}[[Jean-Marie Détré]], ''La Réincarnation et l'Occident'', tome 1 et 2, éditions Triades.
* Bahram Elahi, ''La voie de la perfection'', ed: Albin Michel
*{{fr}}[[Narada Thera]], ''La doctrine bouddhique de la Re-naissance'', 1979, ed: Librairie d'Amérique et d'Orient-Adrien Maisonneuve.
* {{fr}}[[Sogyal Rinpoché]], ''Le Livre tibétain de la vie et de la mort'' - Ed: Table Ronde (livre tiré du [[Bardo Thödol]]).
* {{fr}}[[Jan van Rijckenborgh]], ''Le Mystère de la Vie et de la Mort'' - Ed: du Septénaire. Rose-Croix.
* {{fr}}[[Rudolf Steiner]], ''La Science de l'Occulte'' (1911), ed: Triades, 1993. Anthroposophie.
* {{fr}}Ian Stevenson, ''Vingt cas suggérant la réincarnation'' (1966, 1973), trad., J'ai lu, 2007, 667 p. Enquèsta scientifica sens concluson trancada.
* {{fr}}Didier Treutenaere, ''Bouddhisme et re-naissances dans la tradition Theravāda'', Asia, ed: Librairie d'Amérique et d'Orient-Adrien Maisonneuve, París, mai de 2009, ISBN:9782953405606. Un obratge de referéncia sus la question de las renaissenças du punt de vista del bodisme mai ancian : 600 p.
Linha 316 :
* {{fr}}[http://www.sagesse-primordiale.com/Reincarnation.htm Saviessa Primordiala]
* {{en}} [http://www.accesstoinsight.org/lib/authors/bodhi/bps-essay_46.html Does rebirth make sense ?] Critica d'une interpretation imatjada de la re naissénça pel monge bodiste [[Bhikkhu Bodhi]].
* {{fr}}[http://stehly.chez-alice.fr/origene1.htm/ Origèn e la
* {{fr}}[http://www.vipassana.fr/Textes/PaulCarusIdentiteEtNonIdentite.htm/ Carus : Identitat z non identitat]
* {{fr}}[http://www.ergonia.fr/Conf.-de-Jacques-Breyer/Voir-tous-les-produits.html Jacques Breyer]
* {{fr}[http://www.top-philo.fr/index.php?option=com_content&view=article&id=56:reincarnation-hypothese-qui-derange-partie-1&catid=36:philosophie/ Reencarnacion l'ipotèsi que destorba. Philippe Lassire]
[[ko:환생]]
|