Reïncarnacion : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m Jfblanc a deplaçat la pagina Reencarnacion cap a Reïncarnacion
Cap resum de modificació
Linha 4 :
}}
 
[[Imatge:Reincarnation AS.jpg|thumb|Representacion de la reencarnacionreïncarnacion dins l'indoïsme]]
 
La '''reencarnacionreïncarnacion''' (''retorn dins la carn'') es una [[doctrina]] o una [[cresença]] qu'un tal principi imaterial (« arma », « substéncia vitala », « consciença individuala », « energia », veire « esperit » dins un contèxte [[crestian]]) complís de passatges de vidas successivas dins diferents còrs (umans, animals o vegetals segon las cresenças). Segon aquela doctrina, a la mòrt del còrs fisic, l'« arma » daissa aquel darrièr per demorar, aprèp una novèla naissença, un autre còrs.
 
La reencarnacionreïncarnacion es un biais de [[transmigracion de las armas]], pròche dels concèptes de [[metempsicosi]], [[palingenesiá]], e l'[[Eternal Retorn (temps)|Eternal retorn]].
 
== Originas ==
 
Se trapa aquela cresença dins la reencarnacionreïncarnacion a diferents epòcas e en diverts luòcs, coma dins la pensada grèga e en [[Orient Extrèm]], qu'es al còr de l'[[indoïsme]], del [[jaïnisme]], del [[bodïsme]], e del [[sikhisme]]. Quitament se qualques volon veire d'allusions amagadas dins de tèxtes sacrats, es sovent rebutada pels tres [[monoteïsme|religions monoteïstas]], que preferisson la doctrina del [[Jutjament darrièr]] e de la [[resurreccion]] de la carn. A l'ora d'ara, la reencarnacionreïncarnacion es una cresença religiosa partejada per mai d'un miliard d'òmes (los indós, los bodistas, los jaïns, los sikhs, los adèptes de las [[religions tribalas africanas]] que s'apondon diferents grops espiritualistas).
 
=== Origina en Índia ===
Linha 18 :
Los indoarians (mestisses de las tribús iranianas e dels autoctòns indians) empruntèron la teoria de las renaissenças successivas al contacte dels aborigèns d'[[Índia]], non originaris de las tribús de l'actual [[Iran]], tribús iranianas qui s'installèron dins lo [[soscontinent indian]] vèrs 2500 AbC. (le [[jaïnisme]] es une religion aborigèna d'Índia, dravidiana, d'abans aquela invasion o installacion d'aquelas tribús nomadas). Lo [[bodisme]] tanben faguèt tanben la seuna aquela doctrina coma article de fe<ref>{{en}}''A comparative study of religions'' par Y. Masih, page 37 éditions Motilal Banarsidass</ref>.
 
L'idèa de la reencarnacionreïncarnacion es doncas pas eissida del periòde [[Vedisme|vedic]] (mas de la [[preïstòria]] indiana, segon la [[cronologia de l'indoïsme]]), e existissiá ja de per abans, al sen de l'Índia aborigèna, es a dire d'abans las invasions de las tribús originàrias de l'actual [[Iran]] e que se deu li [[vedisme]], e que de dieus coma [[Shiva]] e [[Vishnó]], o la [[Divessa]] ([[Durga]]) (totes originaris de l'Índia aborigèna), aguèron pauc fòrça d'importéncia ''dins le ritualisme dels [[Veda]]'', al contrari d'[[Indra]], [[Agni]], [[Varuna]], [[Vayu]] eca<ref> name=iel {{fr}}''Le yoga, immortalité et liberté'', Mircea Eliade, éditions Payot.</ref>.
 
Mas amb lo temps, las nocions aborigèns penetrèron la societat dels conquerents d'origina iraniana, e los bramans daissèron pauc a pauc de considerar coma superiors los dieus coma [[Indra]], [[Varuna]], eca, al profièch de [[Shiva]], [[Vishnó]], eca. (sol [[Agni]] conservèt una plaça onorabla)<ref> name=iel</ref>, e amplifiquèron lor teoria sus la reencarnacionreïncarnacion, cresença ja establida dins lo mond dravidian<ref> name=iel</ref>. Lo jaïnisme e las premièras [[Upanishad]]s son revelators d'aqueles desvelopaments. Aquela idèa de la reencarnacionreïncarnacion dominava doncas la vida esperitala a l'epòca dravidiana (es a dire de l'Índia aborigèna, d'abans las invasions de las tribús originàrias de l'actual [[Iran]]), puèi se dissipèt quelque temps al sen de l'aristocracia, per tornar mai tard<ref>{{en}}A History of Yoga By Vivian Worthington, page 35, 1982 Routledge</ref>.
 
Un teorician de la reencarnacionreïncarnacion, e mèstre fòrça respectat en Índia, vivent al sègle 6 AbC es Yajñavalkya, autor de la ''Brihad aranyaka Upanishad'' e del ''Shatapatha Brahmana''.
 
::{{Cita|Yajnavalkya, percseguèt Artabhaga, quand l'organ de la paraula del morissent se fond dins lo fuòc, lo seu buf dins l'aire, la seuna vista dins la lutz solara, lo seu mental dins la lutz lunara, la seuna ausida dins las direccions de l'espaci, lo seu còrs fisic dins la tèrra, l'Akasha del seu còr dins l'Akasha de l'espaca extèrne, los pèls del seu còrs dins lo tapís vegetal de la tèrra e los seus cabels dins los arbres, la seuna sang e la seuna semença dins l'aiga, onte doncas se tròba alara aque òme? » « Para la meuna man, car Artabhaga, repliquèt Yajnavalkya, e anarem decidir d'aquò entre nos, çò qu'es impossible al mitan d'una tala molonada. » S'escartèton e debatèron longament la question; çò que parlèron èra subretot del karman, lo domeni de l'accion, e çò que determinèron tanben cossí es lausable lo karma. PErque es per l'accion justa que venèm bons, e per l'accion erronèa que venèm marrits. Fin finala, Artabhaga, de la linhada de Jaratkaru, demorèt silenciós.}} ''Brihad-âranyaka-Upanishad'', III.2.13<ref>{{fr}}[http://www.les-108-upanishads.ch/brihadaranyaka.html]</ref>}}.
 
Aquò daissa entendre qualques idèas:
Linha 30 :
# La nocion del ''karman'' coma "acte moral e resultat de l'acte" entre aicí en jòc.
# Puèi la nocion de [[retribucion de las armas]] interven. Segon lo ''Shatapatha Brahmana'', aqueles que complisson pas corrèctament los rites renaisson aprèp la mòrt e venon "totjorn de nòu la noirritura de la mòrt" ; l'imortalitat aquerida pels rites es de durada limitada ; la cremacion produís una novèla naissença.
# Puèi arriba la nocion de renaissença.
 
Atal, l'òme se dissòlv a la mòrt, mas son ''karman'' es causa d'una naissença novèla qu'eretan dels actes bons o marrits de l'existéncia anteriora<ref>{{fr}}Louis Renou et Jean Filliozat, ''L'Inde classique'', t. I, {{p.}}342, 334.</ref>.
Linha 37 :
[[Imatge:Kapitolinischer Pythagoras.jpg|thumb|Pitagòras.]]
=== Pels Grecs ===
Es subretot dins lo mond grèc que florís la doctrina de la reencarnacionreïncarnacion e de la [[metempsicosi]]. En grèc, ''metempsicosi'' significa « transmigracion de las armas ». Dins aquela doctrina, l'arma contunua son evolucion d'existéncia en existéncia umana (reencarnacionreïncarnacion), e pòt eventualament s'encarnar dins un animal o un vegetal.
 
Es vèrs lo sègle VI AbC qu'aquela cresença apareis dins lo mond grèc. Son origina es pas coneguda de sugur. Se trapa de traças dins [[Omèr]] o [[Esiòde]], es doncas pau probable que venon del passat mitic grèc. Per l'istorian grèc [[Erodòt]], la cresença en la metempsicosi seriá d'origina egipciana<ref>« Encara foguèron los Egpcians que, los primièrs, de dire que l'arma umana es imortala e qu'al moment que lo còrs perís, ven se lotjar dins un autre èsser vivent que naís alara; que, quand demorèt torn a torn totas las espècias terrèstras, aquaticas e aerianas, alara penètra de nòu dins lo còrs d'un òme al moment que naís, aprèp una migracion de tres mila ans.» - Erodòt, ''Enquèsta'', II, 123.</ref>. Mas Erodòt s'engana<ref>{{de}}H. Bonnet, in ''Reallexikon der ägyptischen Religionsgeschichte'', Berlin, 1952, {{p.}}76 ss.</ref>: los Egipcians parlan de transformacions dels mòrts (subretot en aucèls) o de peregrinacion de las armas (que vogan, abans lo Jutjament dels mòrts), afirmisson pas la reencarnacionreïncarnacion, nimai la transmigracion de las armas. Es possible que la cresença en la reencarnacionreïncarnacion foguèt inspirada par l'[[indoïsme]]. Pasmens que los contactes entre [[Grècia]] e [[Índia]] foguèron longtemps complicats pel fach que [[Empèri Pèrsa|Pèrsa]], enemic ereditari dels Grècs, se trobèron entre las doas civilizacions (foguèt mai tardièramment, amb las conquèstas d'[[Alexandre lo Grand]], en 326 AbC., que lo mond grèc e lo mond indian èran en contacte de contunh).
 
* L'[[orfisme (religion)|orfisme]], attestat dempuèi 560 AbC., sostenguèron que "las armas passan d'una vida en l'autre segon qualques revolucions e sovent dintran dins de còrs umans"<ref>{{fr}}''Orphée, poèmes magiques et cosmologiques'', Les Belles Lettres, 1993, {{p.}}145.</ref>. Poèma: "Quand l'arma de las bèstias e dels aucèls alats gisclèt fòra del còrs e que lor durada de vida los quitèt, aquela arma... volteja... fins a qu'un autre animal la raube, mesclada al buf de l'aire." S'agís doncas de [[palingenèsi]], d'un retorn diversificada a la vida, mai que de reencarnacionreïncarnacion o de metempsicòsi (i a dins aqueles darrièrs cas passatge d'una arma dins un còrs).
* [[Ferecid de Siros]], qu'èran actiu vèrs 540 AbC, es lo primièr de sostenir que l'arma es immortala e que torna successivament s'incarnar sus tèrra.
* [[Pitagòras]] (vèrs 530 AbC) se remenbra d'aquelas existéncias anterioras (Diogèn Laèrce, VIII, 4-5). Xenofan conta qu'arrestará lo bras d'un òme que de bastonar un can li disant: "Es l'arma d'un dels amics meus. Entendent sa vòtz, ai reconegut aquela arma." L'arma transmigra perque es imortala e qu'es movement; d'autre costat, totes los essères vivents son fraires, congenèrs (çò que provòca lo vegetarisme). Qina que siá arma, semblabla a de posca en suspension dans l'aire, pòt dintrar dins quin que siá còrs (Aristòtel, ''De l'arma'', 404a, 407 b). Pitagòras dona pas d'explicacion morala.
* La doctrina de la reencarnacionreïncarnacion influencièt enseguida lo poèta [[Pindar]]. "E vos que las armas demorèron successivament tres còps al sejorn de la lutz e tres còp a aquel dels Infèrs sens mai coneisser l'injusticia, leu auràn percorit la dralha que traça Jupitèr, lue capitaratz al reialme de Saturne, dins aqueles illas estrads que los zefirs de l'ocean rafrèscan de lor dolç buf" (''Olimpicas'', II|2).
* Per [[Platon]], se trapa de discussions sus la reencarnacionreïncarnacion o d'allusions a aquela dins le [[Fedon]] (70c, 81b, 107d), lo ''Fedre'' (248d), lo ''Gorgias'' (525c), e subretot dins lo [[mite d'Èr]] de ''La Republica'' (X, 614 ss.). Per Platon, {{unitat|1000|ans}} se passan entre una naissença e un arenaissença: existéncia de 100 ans seguida d'una purgacion de {{unitat|900|ans}} (''Fedre'', 248-249 ; ''La Republica'', X, 615). La punicion se fa doncas pas sus Tèrra pendent l'incarnacion mas jos tèrra (''Fedon'', 111{{n}}). Segon la lei que vòl que "cada espècia d'arma aurá son luòc de destinacion determinada per similitud amb son occupacion ordinària", per aqueles dominan las envejas grossièras del còrs subissent la reencarnacionreïncarnacion o puslèu la [[metempsicosi]] en animals libidinoses, coma los ases; per eles domina la colèra, la tiraniá, se reencarnan en bèstias de presa, lops, falcons, milans; per aqueles que domina la rason se reencarnan en animals gregaires, abelhas, Vèspas, formigas (''Fedon'', 81-82). Platon liga doncas [[transmigracion de las armas]] e [[retribucion de las armas]] e [[imortalitat]].
* D"entre los neoplatonicians, la transmigracion es acceptada par Plotin (admèt quitament la metempsicòsi, ''Enneadas'', III.4.2), Porfir, mas pas per Jamblic<ref>{{en}}Richard Sorabji (dir.), ''Animals Minds and Human Morals'', Ithaca, 1993, {{p.}}188-194.</ref>.
 
Linha 56 :
=== Dins lo judaïsme ===
 
La doctrina de la reencarnacionreïncarnacion fas pas partit del [[judaïsme]] tradicional, que li preferís la nocion de [[resurreccion]] de la carn, que deu se passar aprèp l'arribada du [[Messias]] vengut liberar lp pòble josieu.
 
Pasmens, l'idèa de la reencarnacionreïncarnacion sembla aver estat presenta dins las cresenças popularas josievas. Sembla per exemple que fòrça josieus creguèsson l'arma d'[[Adam]] tornada en [[Sèt (Genèsi)|Sèt]], puèi en [[Noè]], [[Abraam]] e [[Moïses]]<ref>{{en}}Rabbin Moïse Gaster, ''Encyclopaedia of Religion and Ethics'', article "Transmigration".</ref>. Pasmens, fòrça d'aqueles personatges essent pas mòrts mas foguèon "levats al cèl", cal distriar aquí entre [[assompcion]] e reencarnacionreïncarnacion. Lo judaïsme fa tanben mai d'una referéncias (per exemple : 2Reis 2:15) al fach per un profèta d'èsser "inspirat" per l'esperit d'un autre profèta, çò qui se diferencia tanbensus aquel punt de la reencarnacionreïncarnacion.
 
Qualquess comentaris dins los trabalhs de l'istorian josieu roman [[Flavi Josèf]] son a vegadas interpretadas coma una cresença en la reencarnacionreïncarnacion<ref>Per exemple dins ''La guèrra dels Josieus'', dons l'exortacion facha als soldats josieus de se suicidar pas (per evitar d'èsser capturats pels Romans) : « Los còrses, de segur, son mortals per totes lo vivents e constituits d’una matèria corruptibla, mas l’arma es per jamai imortala e demòra dins los còrses coma una parcèla de Dieu… Savètz pas qu'aqueles que quitan la vida segon la lei de la natura… i gagnan una glòria eternala; que lor seus ostals e lor seuna familha son afermidas; que la lors seunas armas demòran puras e secorreires, qu’obtienon la plaça mai santa dins lo cèl que, mercé al cicle de las edats, tornan demorar encara dins de còrs saints? Mas aqueles qu'an la foliá de portar las mans contra eles meteisses, un Adès mai escur recep lors armas...»</ref>. E mai, dins aqueles celebres [[Antiquitats judaïcas]], Flavi Josèf explica que los [[Farisians]], una de las escòlas de la filosofia josieva, semblavan creire a la possibilitat d'una novèla vida sus tèrra per aqueles que serián estats vertuoses - es a dire la reencarnacionreïncarnacion coma recompensa. La comunautat dels [[Essenians]] que vivián jos protectorat josieu sembla tanben qu'aguèt d'afinitats amb l'idèa de reencarnacionreïncarnacion<ref>veire los libres d'{{fr}}Anne Givaudan e Daniel Meurois</ref>.
 
Es en fach dins la [[Cabala]], la tradicion mistica e esoterica josieva, que la nocion de reencarnacionreïncarnacion es mai presenta. L'obratge que ne tracta mai dirèctament es le [[Shaar Ha Gilgulim]] (''La pòrta de las reencarnacionsreïncarnacions''). Es inspirat del [[Sefer Ha Zohar]], lo ''Libre de l'Esplendor'', l'un dels obratges mai importants de la Cabala. Lo concèpte utilizat en ebrieu es aquel de ''Gilgulei Ha Neshamot'', o mai simplament ''gilgul'', significant "cicle", ''neshamot'' essent le plural d' "armas". L'obratge descrich le "cicle" de las armas mejans diferentas vidas o encarnacions, las rasons d'aquel cicle, atal que los mejans permetent d'accelerar son evolucion esperituala.
 
La reencarnacionreïncarnacion es citada per de fòrça comentators importants, coma lo Ramban (Nahmanide), Menahem Recanti e Rabbenou Bahya. Dins fòrça libres de Rabbi Itshak Louria (Ari), redigits e transmeses per son principal discipòl, Rabbi Haïm Vital, d'idèas fòrt prigondas foguèron donadas al subjècte de la reencarnacionreïncarnacion. En mai, son obratge Chaar HaGilgoulim, “Las pòrtas de la reencarnacion”reïncarnacion”, es consacrat exclusivament al subjècte; de detalhs i son donats subretot sus l’origina de las armas de fòça personatges biblics e en quin se son reencarnèron dempuèi aquel periòde fins al Ari.
 
Los ensenhaments del Ari e sa vision del mond s'espandiguèron aprèp sa mòrt coma una traïnada de polvera d'entre las comunautats josievas d’Euròpa e de l'Orient Mejan. De per abans, la reencarnacionreïncarnacion èra ja generalament una nocion plan acceptada pels Josieus, tan dins lo pòble que d'entre los elitas. Aprèp l'Ari, venguèt partida entièra de l’expression e del saber josieus e moiriguèt la pensada e los escrichs dels grands erudits e des dirigents, en començant pels comentators classics del Talmud (per exemple, lo Maharsha, Rabbi Moshé Eidels), fins al fondator del movement hassidic, lo Baal Chem Tov, atal que fins al líder del mond non hassidic, lo Gaon de Vilna.
 
Aquela tendéncia continua encara. Quitament los mai erudits que son pas coneguts per lor predisposicion al misticisme considèran la reencarnacionreïncarnacion coma un principi aquerit.
 
Un deks tèxtes que los adèptes del misticisme agradan citar es l’allusion al principi de la reencarnacionreïncarnacion dins lo vers seguent tirat del libre de Job: « Vesètz, tot aquò, Dieu lo fa dos o tres còp en favor de l’òme, per tornar la seuna arma de las broas de l’abisme e l’esclairar de la lutz dels vivents ». (Job, 33, 29-30)
 
En d’autres tèrmes, Dieu autoriza los umains a sortir de “l’abisme” (una de las expressions biblicas designant lo Guehinnom o “Purgatòri”) e a tornar dins lo mond “dels vivents” un segond còp e tanben un tresen s'es pas una multitud de còps. D’un biais general, los mistics veson dins aquel vers e dins d'autres une allusion pro clara al concèpte de reencarnacionreïncarnacion. Sa font vertadièra se tròba doncas enracinada prigondament dins la tradicion.
 
== Dins lo cristianisme ==
=== Argument d'una "censura de la reencarnacionreïncarnacion" per de rasons politicas ===
 
Existís un movement de grops esoterics e "esperitalists" (per exemple lo [[espiritisme|movement espirit]] o la [[teosofia]]), sovent nascut al [[sègle XIX]] amb lo novèl d'interés per l'[[ocultisme]], que creson en la reencarnacionreïncarnacion, e la presenton coma una cresença partejada per fòrça nombrosas religions e espiritualitats mejans las edats e los luòcs. Incluson dins aquela lista lo cristianisme de las originas. Per els, los primièrs crestians (o al mens una partida d'aqueles) cresián en la reencarnacionreïncarnacion, mas aquela cresença seria estat censurada e declarada [[eretgia|eretja]] al [[segond concilo de Constantinòple]], per de rasons politicas. Aquelas rasons politicas èran de prigonds conflites de poders entre l'Empèri roman d'Orient e l'Empèri d'Occident (Roma e Bizanci), entre las diferentas glèisas e patriarcats de la cretientat dels primièrs sègles, e subretot de conflites teologics importants entre las diferentas obedienças dels primièrs crestians, a una epòca que la doctrina crestiana faisiá encara l'objècte de vius debats: [[Origèn|origenisme]], [[monofisisme]], [[nestorianisme]], [[ortodoxia|ortodoxes]], eca.
 
Los tenents d'aquela tèsi se basan subretot sus de passatges dels [[Evangilis]], que comportarián segon eles drallusions veladas a la reencarnacionreïncarnacion (vejatz en dejos, ''Dins la Bíblia''). Insistan sul fach que, se los [[Paires de la Glèisa]] condamnèron la doctrina de la metempsicòsi, se tròba mai d'una allusions ambigüas, que mòstran qu'èra al mens evocada. Atal per exemple per [[Agustin d'Ipòna|sant Augustin]], sens dobte lo mai influent de totes los Pairs de la Glèisa, dins sas ''Confessions'' :
 
{{cita|Ditz me, Senhor... ditz me, succedèt mon enfença a una edat qu'aguèri viscut, interromput per una mòrt precedenta? Èra aquel que passèt dins lo sen de la meuna maire?... E abans aquela vida, Ò Dieu de ma joia, me trobèt endacòm, o dins un autre còrs? Per respondre, tròbi degun, ni paire, ni maire, ni l'experiéncia d'altrú, ni la meuna memòria.}}
Linha 87 :
{{cita|Lo messatge de Platon, mai pur e mai luminós de tota la filosofia, fin finala dispersèt l'ombre de l'error e brilha ara subreot a çò de Plotin, lo platonician, que sembla tan a son mèstre que poirièm pensar que visquèron al meteis temps, ou pusleu - perque un tan long periòda los separa - que Platon nasquèt de nòu en Plotin.}}
 
Segon eles, existís efectivament un fais d'elements tendent a mòstrar que la cresença en la reencarnacionreïncarnacion - qu'atribuisson als primièrs crestians - seriá estat censurada per de rasons politicas.
 
=== Refutacion ===
[[Imatge:Augustinus 1.jpg|thumb|Sant Augustin]]
 
Pasmens, aquela vista es vigorosament contestada gaireben totes los teologians, subreot catolic.
 
Aqueles sostenon qu'aquela vision es sovent eissida d'un novèl anticlericalisme (per exemple, en França, a l'entorn del filosòf [[Michel Onfray]]), que negan lo [[dògma]] de l’istòria de la Glèisa per retenir sonque lo domèni politic.
 
Afirman que lo fach que los primièrs crestians èran d'en primièr "cresents", e que la doctrina de la metempsicòsi, quand existissiá, èra aquela de grops eterodòxes e minoritaris. Per eles, lo dògma de la Glèisa sus aquela question totjorn foguèt aquel de la [[resurreccion]] de la carn. Cap de [[Paires de la Glèisa]] ensenhèron la reencarnacionreïncarnacion, çò dison. Dempuèi [[Irenèu de Lion]] (vèrs 130-208), foguèt rebutada sens ambigüitat. Foguèt tanben lo cas per [[Tertullian]], [[Ipolít]] o [[Joan Crisostòma]]. E per [[Agustin d'Ipòna|Augustin]], afirma dins ''[[La Ciutat de Dieu]]'' :
 
{{cita|Es pas fòrça mai onorable, çò disi, de creire que las armas tornan un còp per totes dins lo lor còrs al moment de la resurreccion puslèu que de tornar mants còs dins diferents còrs?}}
 
Quand los Paires de la Glèisa mencionan la reencarnacionreïncarnacion, es totjorn en passant dins un discors, e gaireben totjorn per la rebutar.
 
L'[[origenisme]] es a vegada evocat per sostenir l'idèa d'una cresença crestiana antica en la reencarnacionreïncarnacion. En efècte, al [[segond concili de Constantinòple]] en 553, evocat mai naut, l'origenisme e [[Origèna]] d'esperel (mòrt dempuèi tres sègles, mas que conservava granda influéncia), fogèron declaras [[anatèma]]s. Mas, l'origenisme constituís una doctrina vasta, e son rapòrt amb la reencarnacionreïncarnacion es pas clar. Çò vol dire l'origenisme, es la preexisténcia de las armas dal sen de Dieu, mas los exegètas divergisson sul punt de saber se Origèna ensenhèt la metempsicòsi o non. La frasa es pas clara: « S'es de saber perque l'arma umana obeís un còp al mal, un còp al ben, cal ne cercar la causa dins una naissença anteriora a la naissença corporala actuala. » Foguèt interpretat coma una validacion de la reencarnation, mas poiriá far referéncia a la preexisténcia de las armas. L'abotiment de la teologia d'Origèna es l'[[apocatastasi]], es a dire lo pardon integral de totas las creaturas moralas - los umans, los àngels, mas tanben los demònis - e lor reconciliacion finala dins lo Reialme de Dieu.
 
De fach, dempuèi lo [[primièr concili de Constantinòple]] en 380-381, que donèt lo resumit dogmatic dels concilis precedents, lo ''credo'' crestian es definit. Es lo [[simbòl de Nicèu Constantinòple]], qui se conclutz per : "esperam la resurreccion dels mòrts e la vida del mond a venir".
 
La cresença en la reencarnacionreïncarnacion s'opausa, doncas, al dògma de la "resurreccion dels mòrts" a la fin dels temps e à l'encarnation du Vèrbe devin en Jèsus Crist per salvar lo monde visible e invisible per una sela e unica encarnacion. Dins l'[[Apocalipsi]], las armas dels sants gemegan jos l'altar de Dieu esperant que lo lor còrs lor sia rendut. Perque pel cristianisme, tanben l'arma que le còrs son unics, e constituisson la persona tota entièra. I a una unitat prigonda dels essères vivents, que fa que l'arma e lo còrs son indissociables - argument qu'[[Aristòtel]] tanben partaja.
 
Es la singularitat de l'encarnation (una arma dins un còrs) qu'exclutz la reencarnacionreïncarnacion dins lo cristianisme. Aqui es lo punt dicotomic entre la reencarnacionreïncarnacion e la fei crestiana "dogmatica" : alara que dins la reencarnacionreïncarnacion, lo còrs es pas qu'un "veïcul" o un "vestit" que l'arma cambia a cada nòva incarnacion, ''dins lo cristianisme la carn es nomenada tanben a ressuscitar''.
 
Pendent son pontificat, lo papa [[Joan Pau II]] repetèt l'ostilitat de la Glèisa a la doctrina de la reencarnacionreïncarnacion.
 
=== Dins la Bíblia ===
 
Qualques grops « espiritualistas » fan referéncia a de passatges dels [[Evangilis]] que, segon eles, indicarián una cresença del cristianisme original dins la reencarnacionreïncarnacion. Pasmens, una interpretacion alternativa « non reencarnacionistareïncarnacionista » pòt sovent èsser donat d'aqueles passatges.
 
Un exemple retengut dins l'Evangili segon Joan Ch.3 (Jèsus e Nicodèma) : « Jèsus li respondèt: “ Òc, te lo declari, es la vertat: degun pòt veire le Reialme de Dieu se torna pas a nàisser de nòu. ” [...] Siatz pas espantat perque te diguèri: “ Vos cal totes nàisser de nòu. ” »
 
Citan tanben aquel passatge que los prèstres e los [[Tribú de Levi|Levits]] demandon a [[Joan Batista]] « Sès [[Elia]] ? ». Existís en efècte un corent de la tradicion josièva que pensa que lo jutjament darrièr será precedit per un retorn sus tèrra del profèta Elia<ref>"Vaquí, vos enviarai Elia, lo profèta, abans que lo jorn de l'Eternal arribe." - Malaquia (IV:5)</ref>. Joan Batista respondèt : « Lo sois pas » (Joan 1:21), mas la simple existéncia de la question es considerat per qualques coma un signe de la cresença en la reencarnacionreïncarnacion.
 
La confusion aquí es entre reencarnacionreïncarnacion e [[assompcion]]. En mai de la [[Maria (maire de Jèsus)|Verge Maria]] (segon lo dògma catolic), qualques personatges, istorics o miticss, coneguèron l'assompcion, doncas, coneguèron pas la mòrt: Enòc, Moïses, Elia. Ainsi, ges dins la Bíbla permet pas de dire que lo profèta Elia moriguèt efectivament. Lo tèxte evòca un « levament » cap al cèl sus un cari de fuòc (2 Reis 2:11). Los prèstres e los Levitas parlavan (benleu) d'un retorn d'Elia mas coma una entitat viventa e avent jamai conegut la mòrt.
 
E mai, 2Reis 2:15<ref>« Los fraires profètas lo vegèron a distança e diguèron: 'l'esprit d'Elia se repausèt sud Elisèu!' ; venguèron a son encontra e se prosternèron a tèrra dabans el. » - 2Reis 2:15</ref> e Luc 1:17<ref>(parlant de Joan) « Caminará dabans el amb l'esperit e la poténcia d'Elia, per tornar lo còr dels paires cap als enfants e dels rebèls a la prudéncia dels justes, preparant al Senhor un pòble paln dispausat. » - Luc 1:17</ref> permeton de precisar aquela question: es possible que Joan Batista siá acompanhat per « l'esperit e la poténcia » d'Elia, sens qu'aquò significa per tant que ne siá la reencarnacionreïncarnacion (cf mai naut la nocion ''d'engendrament esperital'').
 
Sul meteis subjècte, dins la [[pericòpa]] de la [[Transfiguracion (cristianisme)|Transfiguracion]], se pòt legir:
 
« E los discipòls li pausèron aquela question: "Que dison doncas los escribas, qu'Elia deu venir d'en primièr?" <br />
Respondèt : "Òc, Elia deu venir e tot tornar en derch; <br />
mas, vos lo disi, Elia ja venguèt, e l'an pas reconegut, mas lo tractèron coma lor calguèt. Quitament lo Filh de l'òme aurá el tanben a patir d'aqueles". <br />
Alara los discipòls comprenguèron qu'aquelas paraulas visavan Joan Batista. » <br />
(Matieu 17:12,13)
 
D'uns d'aquò encara concluèron que Joan Batista èra la reencarnacionreïncarnacion d’Elia. Mas la literatura josièva antica refusava l’idèa de reencarnacionreïncarnacion. Cal doncas mai probablament comprendre que Joan Batista es un autre Elia: çò qu’Elia èra per son temps, Joan Batista l’es pel seu (e aquò mai, coma l'avèm vist mai naut, que l'esperit d'Elia auriá inspirat Joan Batista).
 
I a tanben aquela question ambigüa que posèron los discipòls, dins l'Evangili de Joan (9:2) a Jèsus, al subjècte d'un cèc de naissença: « Rabbi, quin pequèt? Aquel òme o los seus paires, per que siá nascut atal cèc? ». Çò que poirriá èsser interpretat coma suggerissent l'existéncia d'una autra vida (e doncas de pecats) abans aquela. En fach, s'agiriá aquí d'una question retorica. En efècte, dins la tradicion biblica, es de cotuma de creire qu'una malautiá pòt èsser una malediccion venent d'un pecat comes per se meteis o un membre de la seuna familha.
 
Al contrari, dins l'[[Lètra als Ebrieus]], atribuit a [[Pau de Tars|sant Pau]], es escrich: « Coma es reservat als òmes de morir pas qu'un còp, aprèp que ven lo jutjament, de meteis Crist, que s'ofriguèt per portar las pècas de mai d'uns, apareiserá sens pecar un segond còp a aqueles que l'atendon per lor salvament. » (Ebrieus 9:27-28) S'agís d'un dementit clar de la nocion de reencarnacionreïncarnacion. Pasmens, los tenents de la tèsi « reencarnacionistareïncarnacionista » fan valer que lo mòt grèc ''hapax'', tradusit per "un sol còp", pòt tanben significar « entièrament ». E mai, meton en dobte l'atribucion de la Lètra als Ebrieus a Paul, afirmant qu'aquel, dins sa [[Lètra als Galats]] (2:7-8), sa [[Segoda letra als Corintians]] (10:13-16) e subretot dins sa [[Lètra als Romans]] (15:20) totjorn nrguèt aver voler evangelizar los Josieus.
 
Al final, apareis doncas que lo dogma de las Glèisas crestians es de segur aquel de la ''resurreccion'' de la carn. Pasmens, demòra possible per de grops eterodòxes, d'inspiracion crestiana o non, de veire dins qualques passatges de la Bíbla, e subretot del Novèl Testament, d'allusions mai o mens metaforicas a la reencarnacionreïncarnacion, mas amb una libertat d'interpretacion dels tèxtes.
 
=== Los gnostics ===
 
Dins lo movement crestian, es plan segur que pels [[gnosticisme|gnostics]] que lo tèma de la reencarnacionreïncarnacion es mai explicitament present.
 
Lo tèrme "gnostics" designa un ensems de "sèctas" (dins lo sens de grops minoritaris) dels primièrs sègles aprèp Jèsus Crist, d'inspiracion crestiana mas tanben pro sincretica, incorporant dins lor doctrina de mithes orientals coma d'lements venent de la filosofia grèga, subretot del [[platonisme]]. Se trapan dins lo [[Jordan]] en [[Asia Menora]], e subretot en [[Egipte]]. Las doctrinas gnosticas èran variadas, mas aviá en general per punt comun de considerar que l'encarnacion dins la matèria èra una trapadèla tenduda per un esperit malfasent, e que sola una coneissença initiatica (la gnosa, del grèc "gnôsis", coneissença) pòt permetre a l'arma de se liberar d'aquela trpadèla e tornar a la seuna puretat. Dins aquel contèxte, la reencarnacionreïncarnacion a una significacion negativa: alara que las armas mai evoluadas, que se liberèron mercé a la [[gnòsi]], pòdon se jònher al divin, las autras son rebutadas cap al bas, tormentats en [[infèrn]], abans d'èsser somesas a l'oblit de lor vida precedenta e remandat dins un nòu còrs. Los gnostics nomenant las reencarnacionsreïncarnacions dels "transvasaments" (''metaggismoí''), coma de transferiment de preson en preson, de còrs en còrs.
 
===Catarisme===
{{article detalhat|Catarisme}}
 
A l'Edat Mejana, los [[bogomilisme|bogomils]] e los [[catarisme|catars]] foguèron influenciats pel gnosticisme - e del meteis considerats coma erètges e combatuts per la [[catolicisme|Glèisa catolica]] per una [[crosada]] e l'[[Inquisicion]].
 
Los [[catars]] cresián en la reencarnacionreïncarnacion, a la [[metempsicòsi]] e aquela cresença implicará per aqueles lo [[vegetarisme]]<ref>{{fr}}René Nelli, ''La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIème siècle'', ISBN 978-2-253-03163-5</ref>. Lo catarisme se distinguís del rèsta dels corents crestians per la valor absoluda que dona a l'enebicion del murtre, e doncas pel fach que l'espand als animals susceptibles d'aver recebut una arma celèsta<ref> name=lvqdc</ref>.
 
Atal se trapa d'indicacions explicitas: Doas femnas de [[Montalhon]], vèrs 1300, discutavan de religion: « ma comaire, seriá un grand pecat de tuar aquela [[galina]]! – Es un tan grand pecat de tuar una galina coma se ditz? – Òc, perque dins la nòtra religion, las armas umanas, al sortir dels còrs dels òmes e de las femnas, se meton o s'introduson dins de galinas<ref> name=lvqdc</ref>. »
Linha 157 :
=== L'engendrament esperital ===
 
Sens croire a la reencarnacionreïncarnacion, los [[Cristianisme oriental|crestians d'Orient]] son atacats a la nocion d’''engendrament esperital''. Segon aquela cresénça, una persona pòt, a un moment de sa vida, integrar en se las qualitats esperitalas d’una autra persona (sovent un sant), qu'aquela darrièra siá viventa o mòrta.
 
== Dins l'islam ==
 
La reencarnacionreïncarnacion figura pas mai dins l'[[islam]] que li preferís, coma las mai [[monoteïsme|religions monoteïstas]], la doctrina de la [[resurreccion]].
 
De verses de l'[[Alcoran]] son a vegada interpretats coma anant dins lo sens de la reencarnacionreïncarnacion. Per exemple al vèrs 28 de la segonda sorata, "La Vaca" (Al Baqara), se ditz: {{cita|Cossí poirètz reniar Alla alara que vos donèt la vida, alara que ne sètz privat, puèi vos faguèt morir, puèi vos faguèt viure de nòu e fin finala vos tornaretz a EL}}.
 
Mas una traduccion diferenta contradich aquela idèa: " Cossí poirètz reniar Dieu que vos donèt la vida en vos tirant del neient, que vos fara enseguida morir, puèi vos ressuscitara, per vos tornar a El? "
Linha 173 :
== Dans l'indoïsme ==
 
La reencarnacionreïncarnacion es una de las cresenças centralas de l'[[indoïsme]]. En tota probabilitat, es dins aquela religion (ou cultura compausada de diferents corents religioses: [[vaishnava]], [[shivaïsme]], [[shaktisme]], eca., eles meteisses sosdivizats) que s'establiguèt un concens teoric e filosofic sus la question (mercé subretot a la [[Bhagavad Gita]] (un libre del [[Mahabharata]]), qu'es pas un obratge sectari, mas una referéncia partejada per totes los indós, coma lo [[Ramayana]]<ref> name=lhmb</ref>). Mas segon l'antropològ [[Robert Deliège]], aquela cresença es luènh d'èsser solidament ancorada en Índia<ref>{{fr}}[http://www.scienceshumaines.com/-0ales-hindous-croient-ils-en-la-reincarnation--0a_fr_1167.html Les hindous croient-ils en la réincarnation ?], Science Humaine</ref>. Per unes, la reencarnacionreïncarnacion es una certitud, per d'autres, una possibilitat, per d'autres encara, una interrogacion. La cresença en la reencarnacionreïncarnacion coexistís tanben amb d'autres nocions, que la contradison.
 
Pels indós, al moment de la mòrt, l'arma, lo principi vital, se separa del còrs e de l'esperit (mental o intellect, ''budi'') que se desagregan en tornant als elements primordials »<ref> name=lhmb</ref> : cal pas confondre l'arma e l'esperit dins l'indoïsme (o tanben dins lo [[jaïnisme]]) : son doas causas diferentas<ref name=lhmb/> : l'arma es eternala, sens començament ni fin, es la [[vida]] ilimitada, alara que l'esperit naís puèi morrís, e es somis a l'''ego'' o ''ahamkara'', e a la destruccions e creacions ciclicas<ref> name=lhmb</ref>. Encara, ''budi'' (mental, intellècte, esperit) pòt se traduire per « còrs subtil », alara que lo còrs comunament admes es nomenat « còrs grossièr » : i a doncas pas de distincion de ''natura'' dins l'indoïsme entre còrs e esperit, mas de ''gras'' : èsser mèstre del seu còrs significant èsser mètre de la racina qui dirigís lo còrs : l' ''esperit'', o ''còrs subtil''<ref> name=lhmb</ref>.
 
Segon lo mèstre ''Yagnyavalkya'' (630-583 AbC.), totas las creaturas, que l'òme, subisson a la los mòrt una [[dissolucion]]: le [[sang]] torna a l'[[aiga]], lo [[còrs]] torna a la [[tèrra]], lo [[buf]] al [[vent]], la [[vision]] al [[solelh]] e l'[[intellèct]] (o [[esperit]]) torna a la [[luna]] ; mas las « accions non remuneradas » se reünissent per s'incarnar se nòu dins un crs, jos una forma o una autra (vegetala, animala...)<ref>{{fr}}''Encyclopédie des religions'', Gerhard J. Bellinger, ed:le livre de poche.</ref>.
 
Segon la tradicion indoa, mancar sa liberacion (''moksha'') del cicle de las reencarnacionsreïncarnacions (''samsara'') essent uman, indutz qu'aquela arma, autrescòps demorant una forma umana, deuriá se reencarnar {{unitat|8400000|còps}} jos una autra mena qu'una forma umana (animala, vegetala...) per trovèr de nòu naissença al sen d'un giron uman<ref>{{fr}}''Trésor de la poésie universelle'', Gallimard.</ref> ; aquel principi es tanben illustrat pel [[poèta]] sant [[Tokaram]], que cantaca<ref/ name=pdp 'Psalmes du peregrin''</ref> :
 
::{{Cita|Corta ma consciénça, corta mon [[intelligéncia]],/ corta la vida que lisa entre los meus [[det]]s : / soi pasta de [[pecat]] ! Ò ! escota me, Tu (Vitthal/[[Krishna]]) qu'es pastat lo ''[[Veda]]''./ Cossí desrabarai las meunas pècas?/ sès fibras del meu èssen son de fibras de pècas:/ foguèt, soi, deu èsser,/ pas de fin dins lo cicle de las meunas vidas./ Lor pesantor me faguèt renàisser {{unitat|8400000|còps}} :/ mon còrs actual, un teissit de tres gausiments./ La [[gàbia]] del meu [[destin]], un [[granièr]]/ que s'amassanr las naissenças, las creissenças e las mòrts./ Quand mon arma vivente (''jivatman'') daissa sa [[casèla]] transitòria,/ los elements qu'aquèla bastiguèt s'esparpilhan :/ son reünits, son esparpilhats, son amassats/ coma de granas craucas e vuèitas./ Lo meu [[paire]], la meuna [[maire]], lo meu [[fraire]],/ la neuna [[femna]], los meis [[enfant]]s, tota la meuna familha:/ de fustats flautantas que l'[[aigada]] d'un [[flum]] semblant,/ que ròtla un temps,/ e que los remolins dispèrsan leu./ Agís, ò [[Krishna|Donaire de gràcia]],/ suprimís la meuna ignorança :/ sès, ò Janardana, tota pitiat :/ als teus [[pè]]s qu'agafa, Toka te ne suplica.|[[Tokaram]]<ref> name=pdp</ref>.}}
 
La font dels pecats es atal l'[[ignorança]] (''agyan'') de la vertadièra natura de las distincions illusòrias, que la vertadièra natura es d'èsser pas<ref> name=pdp</ref>. Dins l'[[indoïsme]], al contrari del [[jaïnisme]] e al [[bodïsme]], es [[Dieu]] (o l'[[Absolut]]), qu'accòrda ''en darrièr luòc'' la liberacion del cicle de las reencarnacionsreïncarnacions (l'arma arriba pas per los seus ''sols'' esfòrts al [[moksha]]), Gràcia obtenguda, per exemple, per l'identificacion del seu Se (principi vital, arma, ''atman'') amb lo [[Braman]] (Dieu, Absolut, arma universala), e aquò, amb diferents mejans ([[Iòga]] classic de [[Patanjali]], [[Bhakti yoga]], eca.). La deliurança indutz doncas, dins l'indoïsme solament (e quin que siá lo corent, levat la filosofia [[samkhya]] (qu'es la basa del [[Iòga Sutra]]), que demòra silenciós sus la question, sus Dieu), la [[gràcia]] de Dieu, que permet de « far sortir l'òme » del [[cercle]]<ref> name=pdp</ref>.
 
Segon lo [[Bhagavad Gita]], « ''L'arma encarnada rebuta los vièlhs còrs e torna se vestir, coma un òme cambi un vestit per un nòu'' »<ref>Bhagavad Gita 11, 22</ref>. L'arma transmigra doncas de vida en vida: « ''Perque certana la mòrt per aquel que nasquèt, e certana la naissença per aquel qu'es mòrt'' »<ref>Bhagavad Gita 11, 27</ref>.
 
La reencarnacionreïncarnacion es tanben presenta dins lo [[jaïnisme]], amb la meteissa nocion d'arma, autra granda religion tradicionala d'[[Índia]].
 
La reencarnacionreïncarnacion es doncas una cresença fondamentala dels indós e una basa per lor seus sièis sistèmas filosofics classics (''darshan'') ; los indós estiman que creire pas en la reencarnacionreïncarnacion, es creire al [[neient]], çò qu'es un [[pecar]] (tot existís, jamai i a res, la mòrt es pas neient perque lo pròpi del neient es d'existir pas)<ref> name=lhmb</ref>. Una tala corsa es doncas sens començament, veire sens fin : le [[dvaita]] del filosòf [[Madhva]] considèra qu'i a d'armas que jamai se liberaran del cicle de las reencarnacionsreïncarnacions (reencarnacionreïncarnacion sens fin, o ben destinacion finala dins un infèrn imortal) ; i a tanben d'armas de ''mahatma'' que preferisson demorar d'entre los vivents terrèstres, coma [[Karni Mata]], [[sadhu|sadhvi]] que s'encarnariá atal en [[rat]] blanc al temple de Deshnok, [[Jambheshwar Bhagavan]], mèstre del [[bishnoï|bishnoïsme]], qu'auriá causit de se reencarnar en [[antilòpa]], que lo poèta sant [[Kabir]] queauriá causit de morir dins un luòc qu'aqueles qu'i decèdan tornan nàisser en [[ase]] segon la cresença populara. I a doncas pas consens sus la reencarnacionreïncarnacion, sus las questions d'òrdre cultural pel mens.
 
=== Lo procediment de la reencarnacionreïncarnacion dins l'indoïsme ===
 
Pels indós, lo còrs e l'esperit (mental, intellècte, ''budi'') son pas que d'envolopas temporàrias. Quand arriba lo moment de daissar l'incarnacion fisica temporària, l'arma encarnada o [[Jivatman]], s'atribuís una novèla naissença o pòt esperar enfin la liberacion o [[moksha]] (existéncia vertadièra, eternala,) se defa los ligams que l'estacava a l'existéncia ''temporala'', ''transitòria''. Se lo [[karma]]n accumulat pòrta lo fruch de trop d'actes negatius (las accions marridas), l'''atman'' s'encarna dins un novèl còrs sus una planèta coma la Tèrra (o inferiora que compausa l'infèrn), per i patir lo pes e la retribucion de las seunas marridas accions. Se lo seu ''karman'' es positiu, anará viure coma un dieu o ''[[Deva (dieu)|deva]]'', sus una de las planètas celèstas (superioras a la tèrra, o paradís). Un còp desanar lo seu ''karman'', l'arma tornará sus tèrra dins un autre còrs al sen dels essères vivents de la Tèrra (aquela concepcion de las causas es a l'origina de la [[Lo sistèma de las castas en Índia|casta]]). Aquel cicle es nomenat ''[[samsara]]''. Per trencar aquel cicle perpetual, se deu viure de biais que lo seu ''karman'' siá ni negatiu, ni positiu, mas desinteressat, segon aquel vers de la [[Bhagavad Gita]] :
Linha 203 :
Segon [[Alain Daniélou]] (dins {{fr}}''le destin du monde d'après la tradition shivaïque'') aquela teoria fa pas partit ni de l'ancian [[shivaïsme]], ni del [[vedisme]]. Seriá estat incorporada a l'indoïsme tardièr e vendriá del [[jaïnisme]] que la transmetèt al [[bdisme]] puèi a l'indoisme modèrne, que comencèt vèrs 500 ApC. (los indós ne creson pas en aqulas distincions cronologicas e istoricas).
 
Segon l'indoïsme, totas las creaturas son compausadas de l' ''atman'' (lo Se, l'arma, lo principi vital) dons l'absolut, del ''jivatman'' (lo Se, l'arma encarnada) dins l'existéncia, e de l' ''ahamkara'' (l'''ego'', lo « ièu que ditz ièu per s'opausar als autres »)<ref> name=lhmb {{fr}}''L'hindouisme, anthropologie d'une civilisation'', Madeleine Biardeau, Ed: Flammarion</ref>. De ces deux parties (''atmân'' et ''ahamkara'') l'una es permanenta, non nascuda, universal : lo ''Se'' ; l'autre es impermanenta, creada e individuala : lo ''ièu''. Per l'indoïsme, i a pas reencarnacionreïncarnacion de l'individu (del ''ièu'' : lo còrs e l'esperit son dissolguts) mas demòra la transmigracion (o reencarnacionreïncarnacion) del ''Se'', de l'arma, del principi vital.
 
Quelques tèxtes sus l'universalitat del ''Se'' :
Linha 213 :
"Es pas nascut e morrís pas" Katha Upanishad
 
Segon [[Ananda Coomaraswamy]] (dins ''La significacion de la mòrt''), la reencarnacionreïncarnacion ven d'una incompreneson populara de la doctrina de la transmigracion e fa pas partit de las doctrinas indoas. [[Arthur Schopenhauer]], dins lo ''Monde coma volontat e representacion'', vesiá en ela una [[metafòra]] per explicar l'identificacion necessària de l'individu amb tota creatura, amb tot çò que viu, car dotada del meteis « voler viure ».
 
== Dins le bodisme ==
[[Imatge:PanchenLama.jpg|thumb|X{{n}} e XI{{n}} Panchen Lama, goacha del pintre [[Claude-Max Lochu]], [[Gendhun Choekyi Nyima]], es considerat per de [[bodisme tibetan|bodistas tibetans]] coma la reencarnacionreïncarnacion del X{{n}} Panchen Lama.]]
 
La reencarnacionreïncarnacion ([[punarbhava]], renaissença) es una de las caracteristicas mai coneguda dels tèmas del [[bouddhisme]]. Cal pasmens remarcar que lo bodisme crei pas en l'existéncia d'una "arma" ni d'un esperit<ref>{{fr}}[http://www.buddhaline.net/spip.php?article180 Les bouddhistes croient-ils en la réincarnation ?]</ref>{{,}}<ref>{{fr}}[http://www.jutier.net/contenu/bouddh8.htm Brève présentation du bouddhisme]</ref>, perque çò que nomenan ''[[citta]]'' ("mental còr") es pas una arma imortala ; mai precisament es al concèpte [[indoïsme|indoïsta]] d'[[atman]], lo Se, que lo bodisme opausa l'idèa d'[[anatta]], lo non se, l'impersonalitat que fa una caracteristica de tota causa: i a pas de se que se reencarna mas « cada causa es sens se ».
 
La pensada del mai grand nombre - que s'agisca d'Occidentals o d'Orientals - consistís de creire que la personalitat, lo ièu e sos agregats se reencarnan. Atal, es possible de dire o de creire que siam dins una vida passada, un faraon o une prostituida, eca. Atal s'explica qualques impressions de "ja vist", qualques eproas de la vda o... amor subte!
Linha 224 :
Mas lo bodisme prepausa, a la plaça d'una arma e d'un còrs, la distincion de cinc agregats d'estacament, [[skandha]]. ''Agregat'' descriu l'individu coma un ensems de fenomèns diferents ; ''estacament'' insista sul fach qu'aqueles constituents son pres per un èsser, per un ièu, e conduson a s'estacar a aquela idèa d'''ego'', aquí qu'i a que de [[fenomèn]]s efemèrs, impersonals e insatisfasents : son las [[tres caracteristicas]] de tot fenomèn condicionat.
 
Alara que l'expression « reencarnacionreïncarnacion » pòsca figurar dins qualques traduccions, lo tèrme mai emplegat es aquel de « renaissença ». I a ben, en efèctz, una continuïtat - la mòrt significa pas que lo condicionament s'acaba. Lo [[samsara]] forma atal un cicle de vidas que s'encadenan las unas aprèp de las autras segon la lei de causalitat. La sofrença atal se perpetua de vida en vida; mas segon [[Budagosa]], cada vida dura, en realitat, qu'un sol instant.
 
S'i a doncas continuïtat, aquela darrièra es interpretada diferentament per las diferentas escòlas bodicas. S'i a pas d'arma, ont'es la continuïtat? Aquela question de l'interpretacion se manifèsta clarament dins l'estudi qu'es facha de la [[coproduccion condicionada]]. Aquel ensenhament prepausa de detalhar los diferents fenomèns que son dependents los uns dels autres e que fan que la sofrença se perpetua de vida en vida. Lo [[karma]] es responsable d'aquela perpetuacion. Segon [[Ajahn Brahm]]<ref>"Reincarnation - Here We Go Again" {{en}}[http://www.youtube.com/watch?v=htQ12Z2MV0Q Reincarnation - Here We Go Again]</ref>, l'analogia que permet mai d'explicar que pòsca i aver renaissença sens qu'aja per tant una arma que perdura es aquela, classica, de la manga: un clòsc de manga donará naissença a un nò manguièr que manifestará de nòu los caractèrs de la manga d'origina, sens que per tant un sol atòm d'aquela manga foguèt transmes. Lo karma es doncas comparable al còde genetic: es una informacion qu'es transmesa, es pas une entitat duradièra que transmigra de còrs en còrs.
 
Segon qualques escòlas, la renaissença es imediata: al moment del decès correspond la [[viññana kicca|consciença de morir]] e succèda alara una consciença de renàiser. Pel [[bodisme tibetan]], la mòrt implica d'estadis intermediaris, los [[Bardo Thödol|bardo]].
 
Pel bodisme chinés, tal que descriu dins lo roman esoteric, legendari e istoric "[[Lo Viatge en Occident]]" (Peregrinacions vèrs l'Oèst) de [[Wu Cheng'en]], '''l'aicí bas''' coma '''l'al delà''' constituisson doas formas d'illusion, d'irrealitat, e quitament s'aquela vision de la realitat demòra irreala, ela tanben, es la sola basa d'experiença qu'avèm. <br />
Aquela question de doas realitats es exemplar de las diferentas apròchas filosoficas dins lo bodisme ; se totas aquelas brancas distinguisson una realitat purament convencionala e una realitat darrièra, [[paramartha]], l'analisi que se ne fa varia singularament.
 
[[Serge-Christophe Kolm]] dins son libre {{fr}}''Le Bonheur-liberté'' (PUF, 1982) distinguís lo nivèl de cresença populara que la reencarnacionreïncarnacion es vist coma una realitat del mond fisic, alara que los nivèls mai elevats del bodisme, lo ''bodisme prigond'' (pasmens i a qu'un sol e unic veïcul prigond comun a totes los bodistas), dona a aquel concèpte solament un sens de parabòla, una mena imaginada e simplificada de definir un concèpte tròp complèxe per èsser deliurat als fidèls incapable a lo comprendre. La reencarnacionreïncarnacion deu doncas pas mai èsser considerada coma una realitat objectiva mas coma una transcendéncia esperitala.
 
Per aquel que crea pas en la reencarnacionreïncarnacion, le [[kalama sutta]] li ensenha quatre consolacions, que la segonda es: «''Supausam qu'aja cap d'al delà e qu'aja cap de fruch, resultat, d'accions fachas, bonas o marridas. Pasmens, dins aquel mond, aquí e ara, liure d'òdi, liure de marridesa, san et salve, e aüros, me mantendrai''».
 
Quina que siá l'interpretacion de la « renaissença », lo bodisme l'ensenha pas que dins una tòca, e l'ensenhament a de sens que dins l'objectiu de metre un tèrme a la sofrença. [[Siddharta Gautama|Gautama Boda]] analisèt pas solament l'insatisfaccion, mas ensenhèt las [[quatre nòblas vertats]], presentant l'origina de l'insatisfaccion, sa cessacion e la via qu'i mena.
 
La renaissença coma èsser uman (« preciosa » segon los tèxtes, perque a l'encòp pauc probabla e sola capabla de menar a l'Incondicionat) se presenta alara coma una bèla occasion de sortir del cicle de las existéncias, aquí que las bassas existéncias lo permeton pas e que los dieus son pas conscients de la sofrença.
 
Aquelas darrièras remarcas devon pas amagar la divergéncia de punts de vista entre escòlas bodistas: se metre un tèrme a la sofrença es opinion consensuala, quina via se deu privilegiar?
Lo corent del [[Bodisme hinayana]] privilègi lo despertament personal, l'èsser venent atal un [[Arhat]] e daissa lo [[samsara]] per capitar lo [[Nirvana]], alara que las escòlas [[Mahayana]] favorisan lo despertament altruista de [[Bodisattva]], aquel darrièr demorant volontàriament dins lo Samsara per ajudar los demai a se despertar.
Lo disciple renòncia doncas d'esperel a l'estat de [[Boda]], perque sap qu'en penetrant dins lo Nirvana daisa lo cicle de las renaissenças dins lo Samsara per gausir de la justa retribucion que li val son ascèsi e sos actes<ref>{{fr}} ''La Voix du Silence - Traité mystique tibétain'', ed: Adhyar.</ref>.
Linha 250 :
=== Originas ===
 
Es cap a la fin del [[sègle XIX]] que la reencarnacionreïncarnacion fa un grand retorn en Occident, jos la dobla influéncia d'un reviscol d'interès per l'[[ocultisme]] e de l'estudi mai sistematic de las religions vengudas d'índia (indoïsme e bodisme) pels antropològs e filosòfs occidentals (coma Schopenhauer).
 
Qualques grops "esoterics" plaçan la reencarnacionreïncarnacion (o pel mens una version occidentala de la reencarnacionreïncarnacion) al còr de lors ensenhaments. D'entre aqueles, se pòt citar la [[Teosofia]], fondada per [[Helena Blavatsky]] en 1875.
 
E mai, la [[doctrina esperita]], codificada per [[Allan Kardec]] dins [[Lo libre dels Esperits]] en 1857, es en partida fondada sus la cresença en la reencarnacionreïncarnacion<ref>"Es a la mitat del [[sègle XIX]] qu'aquela doctrina coneguda un grand succès dempuèi la sortida del primièr dels cind obratges que constituava lo ''corpus sacrat''. Fondada sus la cresença en la reencarnacionreïncarnacion d'un meteis esperit dins de còrs diferents al long dels sègles, s'insèra dins un movement de pensada a l'encòp scientific e filosofic que se desvelopèt en França abans la Revolucion ...{{fr}}" Marion Aubrée, ''La nouvelle dynamique du spiritisme kardéciste'', Institut de l'information scientifique et technique, CNRS, 2000. </ref>.
 
A l'ora d'ara, la continuacion d'aquela tradicion se tròba dins lo movement ditz [[New Age]].
Linha 260 :
=== Consideracions generalas ===
 
La concepcion occidentala de la reencarnacionreïncarnacion es una evolucion de l’idèa antica e orientala. Mas, alara que l’[[indoïsme]], lo [[bodisme]] e le [[jaïnisme]] considèran la reencarnacionreïncarnacion coma una catastròfa – la tòca de la vida essent de se liberar del cicle de las existéncias dins ambedos cases – fòrça Occidentals creson que la reencarnacionreïncarnacion es desirable. En efècte, s'aprenèm per cada encarnacion, nos personatges pòdon pas que venir mai elaborats e complèxes.
Las leis de la destinada e del [[karma]] governan lo procediment de la reencarnacionreïncarnacion. "Karma" es un tèrme sanscrit qui significa "accion reaccion" e a son equivalent dins lo tèrme grèc de [[Nemesis]], "la divessa dels uèlhs bendats" representa lo costat tant impersonal qu'universal d'un principi que regís totes los domènis d'existéncia, e pas solament aquel de la reencarnacionreïncarnacion. Aquela lei de necessitat dirigís tot lo creat e es perque es al sen primièr, despietadós. Per qualques personas, la reencarnacionreïncarnacion visa a explicar la rason de las inegalitats entre los essères umans, lo perque de qualques espròvas encontradas, e justifica tanben l'existéncia de la mòrt. La mòrt es pas mai la cessacion de vida, mas lo preludi a un temps bilanç (dins un "luòc" que d'uns nomenon en Orient lo kamaloka) que mena a causir lo contèxte d'una novèla naissença d'una durada mai o mens longa.
 
En tèrme de "justificacion" de la misèria, cal plan precizar que se, per exemple, un ven a decedar pendent una catastròfa naturala, es ben "en rason" d'aquelas accions passadas qu'aquela persona se trobava aquí a aquel instant, sens que siá necessàriament obligat de qualificar aquò de ben o de marrit. S'objècta alara a vegada que qualques personas sofrisson "a causa de lor naissença". E es entre autres un argument que ven ajudar la cresença en la reencarnadion: tala naissença es, ela tanben, l'efècte d'actes passats, accomplits dins una existéncia anteriora.
 
En consequéncia, s'interessar a la reencarnacionreïncarnacion, es tanben tentar de penetrar los mistèris de l'aprèp vida e de las eventualas vidas successivas, de las vidas passadas sus aquela Tèrra compresa, veire sus d'autras planètas abitadas.
 
=== Augmentacion radicala de l'esperança de vida e reencarnacionreïncarnacion artificiala ===
 
Foguèt suggerit qu'una forma de reencarnacionreïncarnacion artificiala (sens mòrt reala) poiriá èsser creada. Es una d'aquelas idèas visant a nuanciar aquele que ditz qu'une esperança de vida grandament aumentada (o quitament l'[[imortalitat]]) seriá sinonim d'anuèg. Aquela idèa s'inscrich dins lo corent [[Transumanisme|transumanista]].
 
Los sovenirs d'un èsser vivent poirian èsser totalament ou en partida escafat. Poiriá alara descobrir de nòu çò qu'oblièt volontàriament, benleu quitament dempuèi l'estadi de la naissença. Poiriá alara viure una novèla "vida".
Linha 279 :
=== Ian Stevenson ===
 
Une reflexion « scientifica » sus la reencarnacionreïncarnacion foguèt animada als Estats Units d'America fins a 2002 (an dels seus 82 ans) pel Canadian [[Ian Stevenson]] que se disiá qu'èra o un grand mistificator, o le Galilèu del [[sègle XX]]. Las conclusons oficialas de Ian Stevenson son fòrça prudentas. Stevenson comptèt {{formatnum:2600}} cases, mas ne publiquèt 64 de biais complèt, en sièis gros volums que foguèron publicats en anglés per las Premsas de l'Universitat de Charlottesville. Dins totess los cases, los diches dels enfants pretendent se sovenir de lors encarnacions anterioras foguèron verificadas. E dins lo darrièt libre que publiquèt, apondèt 6 observacions reculhidas en occident, perque las 64 observacions primitivas foguèron unicament reculhidas dins de civilizacions qu'acceptavan l'idèa de la reencarnacionreïncarnacion <ref>Ian Stevenson, ''Vint cases suggerissent lo fenomèn de reencarnacionreïncarnacion. L'enquèsta mai seriosa al mond''</ref>. De mèstres bodistas de formacion scientifi a coma [[Ajahn Brahm]] considèran los trabals de Stevenson coma fòrça fisables e constituent una pròba scientifica de la reencarnacionreïncarnacion, regretant que la comunautat scientifica los ignora<ref> name="Reincarnation - Here We Go Again"</ref>.
 
== Bibliografia ==
 
* {{en}}[[Helena Blavatsky]], ''The voice of silence'', 1889, ''La Voix du Silence'', Ed: Adyar.
* {{fr}}[[Paul Carus]], ''L'Évangile du Bouddha raconté d'après les anciens document'', 1894, traduction Milloué, 1902, Ed: Aquarius.
* {{fr}}[[Jean-Marie Détré]], ''La Réincarnation et l'Occident'', tome 1 et 2, éditions Triades.
* Bahram Elahi, ''La voie de la perfection'', ed: Albin Michel
*{{fr}}[[Narada Thera]], ''La doctrine bouddhique de la Re-naissance'', 1979, ed: Librairie d'Amérique et d'Orient-Adrien Maisonneuve.
* {{fr}}[[Sogyal Rinpoché]], ''Le Livre tibétain de la vie et de la mort'' - Ed: Table Ronde (livre tiré du [[Bardo Thödol]]).
* {{fr}}[[Jan van Rijckenborgh]], ''Le Mystère de la Vie et de la Mort'' - Ed: du Septénaire. Rose-Croix.
* {{fr}}[[Rudolf Steiner]], ''La Science de l'Occulte'' (1911), ed: Triades, 1993. Anthroposophie.
* {{fr}}Ian Stevenson, ''Vingt cas suggérant la réincarnation'' (1966, 1973), trad., J'ai lu, 2007, 667 p. Enquèsta scientifica sens concluson trancada.
* {{fr}}Didier Treutenaere, ''Bouddhisme et re-naissances dans la tradition Theravāda'', Asia, ed: Librairie d'Amérique et d'Orient-Adrien Maisonneuve, París, mai de 2009, ISBN:9782953405606. Un obratge de referéncia sus la question de las renaissenças du punt de vista del bodisme mai ancian : 600 p.
Linha 316 :
* {{fr}}[http://www.sagesse-primordiale.com/Reincarnation.htm Saviessa Primordiala]
* {{en}} [http://www.accesstoinsight.org/lib/authors/bodhi/bps-essay_46.html Does rebirth make sense ?] Critica d'une interpretation imatjada de la re naissénça pel monge bodiste [[Bhikkhu Bodhi]].
* {{fr}}[http://stehly.chez-alice.fr/origene1.htm/ Origèn e la reencarnacionreïncarnacion o la pegrinacion]
* {{fr}}[http://www.vipassana.fr/Textes/PaulCarusIdentiteEtNonIdentite.htm/ Carus : Identitat z non identitat]
* {{fr}}[http://www.ergonia.fr/Conf.-de-Jacques-Breyer/Voir-tous-les-produits.html Jacques Breyer]
* {{fr}[http://www.top-philo.fr/index.php?option=com_content&view=article&id=56:reincarnation-hypothese-qui-derange-partie-1&catid=36:philosophie/ Reencarnacion l'ipotèsi que destorba. Philippe Lassire]
 
 
[[ko:환생]]