Belize : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Algovia (discussion | contribucions)
Linha 103 :
== Istòria ==
 
Lo territòri dau Belize actuau es una region periferica de la zòna d'influéncia de la [[civilizacion maia]] que si desvolopèt a partir dins lo corrent de l'[[Antiquitat]]. Durant lo periòde classic d'aquela civilizacion, doas vilas importantas (Caracol e Xunantunich) si formèron fins a la crisi maia dei sègles VII e VIII e l'abandon d'aquelei ciutats par sa populacion. Pasmens, en despiech d'aqueu declin, una preséncia maia sesi mantenguèt dins la region. De mai, en causa de la resisténcia dei ciutats-estats maias dei regions occidentalas e septentrionaus de Yucantan, leis Espanhòus renoncièron a la conquista de la jungla interiora fins a la fin dau sègle XVII<ref>La darriera ciutat-estat maia foguèt conquistada per leis Espanhòus en 1697.</ref>. Aquò permetèt ai populacions autoctònas de demorar independentas.
 
En 1642, la manca de contraròtle d'[[Espanha]] sus la region permetèt tanben a de flibustièrs anglés de s'installar sus l'illa de Roaton que venguèt una basa de piratariá e de la còntrabanda de fusta tropicala. Dins leis annadas 1660, de soudats e de marins anglés desmobilizats après la conquista de [[Jamaïca]] en [[1655]] per [[Londres]] s'installèron dins la region dei bòcas dau riu Belize. L'esplecha de fusta tropicau foguèt l'activitat principala dei colons que participavan tanben de còps ai guèrras regionalas. Aliats ais indians locaus fòrça ostils ais Espanhòus, capitèron de tenir la region e assaièron sensa succès d'ocupar lo litorau orientau dau [[Nicaragua]] actuau. En 1798, la batalha de St. George's Caye marquèt la fin dei temptativas espanhòlas de cochar leis Anglés de la zòna e permetèt de començar lo desvolopament de l'implantacion. Pasmens, l'elèit de Guatemala contunièt de considerar la region coma una dependéncia de son país.