Itàlia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 192 :
Lei vestigis clars pus ancians indicant una preséncia [[Homo|umana]] en Itàlia descubèrts per leis [[arqueologia|arqueològs]] datan de {{formatnum:500000}} ans ([[Paleolitic]] inferior). Per la seguida, i a aperaquí {{formatnum:50000}} ans, durant lo [[Paleolitic]] mejan, ''[[Òme de Neandertal|Homo neanderthalensis]]'' s'installèt dins la region ([[Bauma Breuil]], [[bauma de Fumane]]). Enfin, ''[[Homo sapiens]]'' i arribèt i a {{formatnum:34000}} ans ([[Bauma de Fumane|Fumane]]). Aquela arribada se faguèt en parallèl de cambiaments [[clima]]tics importants liats a la fin dau darrier [[glaciacion|periòde glaciari]] (formacion de la [[mar Adriatica]], disparicion dei [[glacièr]]s [[Alps|aupencs]]).
 
Puei, a partir dau [[Neolitic]], se desvolopèt la [[cultura de la terralha cardiala]]. De populacions [[Indoeuropèu|indoeuropèas]] colonizèron la [[peninsula]]. Au nòrd de [[Pò]], se desvolopèt la [[civilizacion dei Terramare]] entre [[-1700|1700]] e [[-1150|1150 avC]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Milza, ''Histoire de l'Italie : des origines à nos jours'', Fayard, 2005, pp. 13-14.</ref>. Foguèt remplaçada per la [[cultura de Villanova]] que foguèt a l'origina de la [[civilizacion]] [[Etruscs|etrusca]] e qu'aguèt una influéncia majora sus lo desvolopament deis autrei pòbles italics<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Milza, ''Histoire de l'Italie : des origines à nos jours'', Fayard, 2005, p. 15.</ref>. D'aqueu temps, [[Sardenha]] èra ocupada per la [[civilizacion nuragica]] caracterizada per la bastida de [[tor]]s [[fortificacion|fortificadas]] dichas [[nurag]]s. Apareguèt au sègle XX avC e se mantenguèt fins au sègle II avC avans la conquista sistematica de l'illa per lei Romans.
 
=== L'Itàlia preromana ===
Linha 200 :
Leis Etruscs èran pas l'unic pòbles installats dins lo nòrd de la [[peninsula]]. D'efècte, d'importantei migracions de populacions vengudas dei regions [[montanha|montanhosas]] de l'èst e dau nòrd de la [[Mar Adriatica]] entraïnèron la colonizacion dei litoraus meridionaus per divèrsei pòbles ilirians coma lei Venèts. Au sègle IV avC, de Cèltas colonizèron una partida de la vau de [[Pò]].
 
Dins leis autrei regions de l'Itàlia modèrna, se trobavan de pòbles italics coma lei Marses, lei Samnitas, lei Volsques, lei Sabins ò lei Latins<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Milza, ''Histoire de l'Italie : des origines à nos jours'', Fayard, 2005, p. 11.</ref>. Son origina es supausada similara a aquelei dei [[Cèltas]]. Formavan d'[[estat]]s locaus que deguèron luchar a partir dau sègle VIII avC còntra l'installacion de colons [[Grècia antica|grècs]], [[Fenicia|fenicians]] ò [[Cartage|cartaginés]] lòng dau litorau. Au començament dau sègle V avC, après divèrsei conflictes ([[Batalha d'Alalia|Alalia]], [[Batalha de Himera|Himera]]... etc), lei Grècs dominavan lei litoraus dau sud de la [[peninsula]] e de l'èst de [[Sicília]] e lei Cartaginés lei regions maritimas de [[Sardenha]] e de l'oèst de [[Sicília]]. Quauquei ciutats fenicianas demorèron independentas mai foguèron pauc a pauc integradas au sen dau domeni cartaginés. Leis Etrucs capitèron d'ocupar lo litorau de [[Corsega]].
 
=== La Republica Romana ===