Montpelhierenc (sosdialècte) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jpgine (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 86 :
Un òme aviá dos enfants. Lo pus joine diguèt a son paire : mon paire, donatz-me lo ben que me deu revenir per ma part, e el ie faguèt lo partatge de son ben. Quauques jorns après, lo pus joine emportèt amb el tot ce que aviá e se n'anèt viatjar dins un país estrangèr onte despensèt tot son ben en desbauchas. Après qu'o agèt tot dissipat, venguèt una granda famina dins país e el seguèt talament desprovesit de tot, que seguèt obligat de se metre au service en cò d'un abitant de l'endret que l'envièt a se fermar per gardar los pòrcs. Aquí desirava de se podre remplir l'estomac de las pelofas que los pòrcs manjavon, mès degús i en donava pas ges. En fin estent rintrat en el meteis, diguèt : i a tants de varlets dins l'ostau de mon paire que an de pan en abondança e ieu ací morisse de fam. Fau que me n'ane e qu'ane trobar mon paire e que ie digue : mon paire ai pecat còntra lo cèl e còntra vos soi pas pus digne d'èstre apelat vòstre filh mès tractatz-me coma un de vòstres varlets. Se n'anèt donc e venguèt vèrs son paire, mès èra encara ben luònh son paire l’aperceguèt e seguèt tocat de compassion, corrís vèrs el e l'embracèt. Son filh ie diguèt : mon paire ai pecat còntra lo cèl e còntra vos soi pas pus digne d'èstre apelat vòstre filh mès tractatz-me coma un de vòstres varlets. Mès lo paire diguèt a sos varlets : portatz-ie lèu son premièr abit e metètz-ie-lo, metètz-i un anèl au dèt, de solièrs als pèses. Anatz cercar lo vedèl gras, tuatz-lo, mangèm e faguèm grand repais. Per ce que acò's mon filh que èra mòrt e que es ressuscitat qu’èra perdut e qu’es retrobat e faguèm granda fèsta. Dins aquel temps son ainat que èra anat als camps revenguèt dès que seguèt pròp de l'ostau entendèt la musica e la dança. Sonèt un dals varlets per saupre d’el de qu'èra acò. Ie diguèt acò's vòstre fraire qu'es revengut e vòstre paire lo vegent plen de vida a fach tuar lo vedèl gras. Aqueste seguèt talament indignat que volhèt pas intrar dins l'ostau que obliguèt son paire de sortir e de lo faire intrar amb el. Mès el diguèt a son paire : i a tant de temps que vos servisse sans vos avedre jamai desobeït, pr'aquò vos m'avètz pas jamai solament donat un cabrit per me regaudir ambe mos amics. E dès qu'un filh coma aquel que a manjat tot son ben ambe de femmas perdudas es vengut vos avètz fach tuar lo vedèl gras. Son paire ie diguèt : mon filh, per vos, vos sètz totjorn ambe ieu e n'ai pas res que non siágue a vos. Mès falhèt faire fèsta e nos regaudir, per ce que vòstre fraire qu'èra mòrt, es ressuscitat e qu'èra perdut, e qu'es retrobat.
 
== Peire Azéma : à propos des ambitions maritimes de la France ==
 
Nòste avenir sus l'aiga
 
Dins son Boulet Rouge, cremant de pura flamba patriotica, nòste amic Leoun Teissier encadra de
bòns comentaris aquesta paraula de M. Lémery, jot-secretari d'Estat a la marina merchanda: — La France doit redevenir une grande nation maritime. — Redevenir, es ben lo mòt. Una granda nacion maritima, la França o es estada, dins de temps dejà luònts: los bèus temps dau canau dau Miegjorn e de la navigacion rodanenca, l'epòca que la fièira de Bèucaire èra un dals grands mercats dau monde, lo temps onte èron viventas e animadas las citats qu'un autor a pogut dempuòi sonà: — Les villes mortes du golfe de Lyon. S'agís pas de plorar de lònga sus aquela descasença: s'agiriá puslèu de ne'n cercar las causas e de se metre au travalh per remontà lo corrent. Diguem-(z)o francament: es pas de qué que siègue, e l'esfòrç a complir es talament grand que i a de qué n'èstre esfraiat. La mecanica centralizaira, crestaira de cervèls e de volontats, nos a tròp desacostumats de pensar e de decidar (sic) librament, e sèm devarilhats entre que cau provà un peçuc d'iniciativa, agir en defòra de las direccions dau govèrn. Regardem, per exemple, ce que se passa per lo pòrt de Seta, qu'interessa prencipalament nòste paratge, e onte se deuriá metre en practica lo programa de nòsta renovacion maritima. Tot lo monde sap, tot lo monde ditz quante grand ròtle lo pòrt de Seta auriá a jogar dins la renaissença economica dau Bas Lengadòc. Dins una seria d'articles documentats la Revue Méridionale des Idées a estudiat a fons aquela question de nauta importéncia. E ben! a part quauquas excepcions onorablas e preciosas, mès malurosament tròp pauc noumbrosas, digús se n'es pas virat. E, a luòga de repotegar còntra l'un e l'autre, vòu mai reconóisser francament que lo prumièr tòrt vèn dals qu'agent lo temps e l'argent, las relacions e l'influença, sabon pas o vòlon pas los emplegar per lo ben de son terraire; los que, moienant (sic) que lo vin se vende e que sas rendas tòmbon, s'enchauton de tot lo rèsta. Pasmens, l'amor dau país es pas solament l'afaire dals poètas e dals artistas; es tanben (tamben) lo dever dals òmes de travalh e d'accion. Es pas lo tot que nòsta terra siègue bèla, la volèm richa e prospèra; nòste patriotisme miegjornau demanda per acò la collaboracion de totas las energias e de totas las capacitats.
Demanda, puòi, que los òmes marcants qu'unirà un programa de respelida lo sachon faire respectar per los politicaires. Los òmes politics, coma n'i a, qu'an l'eime de prene conselh pròche dau monde competent e de servir emé devoament e activitat los grands interèsses generals, an drech a nòstes compliments. Los politicaires que parlon e desparlon a tusta-limbusta, o que passon son tems a empusar l'isanha e l'airança de las passions electoralas, fan un triste mestièr que deuriá, se la guerra nous a aprés quicòm, pas pus trobar de practicas. Mès es pas dich que la guerra nos ague aprés grand causa! En tot cas, juscas ara, sustot en ce que pretòca nòsta region, lo programa Lemery de resurreccion maritima a pas trobat dins las assembladas publicas los aparaires afeccionats e eloquents qu'auriá agut de besonh. E a pas trobat nimai, o cau dire, l'argent que i auriá caugut. A agut lo mau de totas las grandas entrepresas endustrialas, victimas d'una organisacion financièira malastrosa, que la França es sola a subir. N'avèm dich un mòt i a quauque tems, e nous ié caudrà tornar, solide. Nòste sistèma de bancas sembla fach exprès pèr arruïnar lo país: la centralizacion, aquí mai, a fach son òbra de destruccion. A engrunat los tres-quarts e passa de las pichòtas bancas qu'ajudavon lo comerce e l'endustria de ses regions. Puòi quand tota la fortuna nacionala, a quicòn pròche, es estada amolonada dins los novèls castèls fòrts de tres ou quatre nauts barons de la finança, l'an prestada a drecha, a gaucha dins d'empronts de Pamparigosta o de Mascolhona: o d'empronts russis, que uòi lo gouvernament es oblijat de ne'n pagar los interèsses... de nòstes sòus. Dins aquel tems, a fauta d'argent, d'aquel argent que degalhaven a l'estrange, nòste comerce e nòsta endustria s'anequelissián, nòsta marina agonizava, aviam, d'un pauc mai, los pus trassas camins de fèrre d'Euròpa, de canaus a la mòda de i a tres cents ans, de milhons d'energia electrica estrassada, etc...
Es pas permés qu'acò dure. Acò durarà, pasmens, tant que lo fetichisme de París??? esbarlugarà couma un miralh de lausetas, tant que lo poufre parisenc nos jucarà la mesola dals òsses. Nos cau sortir d'aquel aflaquiment, e organizà las fòrças vivas dau país sus totes los terrens d'activitats. Ou cau per nòste avenir sus l'aiga coma per nòste avenir???
 
Febrièr 1918.
 
==Ligams extèrnes==