Risorgimento : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 19 :
Après [[1849]], lo [[Reiaume de Sardenha]] venguèt lo centre dau procès d'unificacion dau país gràcias a l'òbra de [[Camillo Cavour]] e de [[Josèp Garibaldi]]. Dins lo corrent d'emergéncia dau nacionalista en Euròpa Centrala e Orientala, capitèron de trobar de sostèns internacionaus e de suscitar de movements insureccionaus dins leis autreis [[estat]]s italians per unificar la peninsula a partir de Piemont de [[1861]] a [[1870]].
 
D'efècte, après l'[[abdicacion]] de [[Carles-Albèrt de Sardenha]], Piemont aprofichèt lo [[govèrn]] novèu per se liberalizar e desvolopar son potenciau economic. A partir de [[1852]], dirigit per [[Camillo Cavour|Cavour]], anava aprofichar lei cambiaments politics de la segonda mitat dau sègle XIX per crear de condicions favorablas au procès d'unificacion. De'n premier, capitèt de se raprochar de la [[França]] de [[Napoleon III]] (e dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]) gràcias a la participacion dau [[Reiaume de Sardenha]] a la [[Guèrra de Crimèa]] ([[1853]]-[[1856]]). En [[1858]], Cavour negocièt un acòrd ambé l'emperaire francés per permetre la creacion d'una confederacion italiana sota la direccion morala dau [[papa]], l'annexion dau nòrd d'Itàlia per [[Piemont]], lo regropament deis estats centraus au sen d'un reiaume novèu, lo mantenement dau [[Reiaume dei Doas Sicílias]] e lo mantenement deis [[Estats Pontificaus]]. En cambi, [[Savòia]] e [[Niça]] foguèron promes a [[França]]. Après una tièra de provocacions, una guèrra aguèt luòc en [[1859]] entre lo [[Reiaume de Sardenha]], sostengut per [[França]], e [[Àustria]]. Leis autrei poissanças [[Euròpa|europèas]] se neutralizèron. Desfachs a [[Batalha de Magenta|Magenta]] e a [[Batalha de Solferino|Solferino]], leis Austrians deguèron cedir Milan au [[Reiaume de Sardenha]].
 
Puei, en [[1860]], una tièra d'insureccions acomençadas en [[1859]] dins leis estats centraus d'Itàlia entraïnèron la signatura d'un acòrd novèu entre [[França]] e [[Sardenha]]. En cambi de la confirmacion de la cession de [[Savòia]] e de [[Niça]], Piemont poguèt annexar lei regions de [[Parma]], de [[Modena]], de [[Bolonha]] e de [[Florença]]. Pasmens, lo [[Reiaume dei Doas Sicílias]] e leis [[Estats Pontificaus]] èran encara en plaça. Totjorn en [[1860]], una expedicion militara foguèt organizada per [[Josèp Garibaldi|Garibaldi]] còntra lo reiaume napolitan. Gràcias a un sostèn de la flòta britanica, lei volontaris de Garibaldi capitèron de desbarcar e de conquistar [[Sicília]]. Puei, ataquèron dirèctament lo sud de la [[peninsula]] que foguèt tanben conquistat au començament de [[1861]] gràcias au renfòrç de l'armada sarda. Aqueu movement permetèt tanben d'ocupar la màger part lo nòrd e lo centre deis [[Estats Pontificaus]] que foguèron reduchs a la region de [[Roma]] onte [[Napoleon III]], desirós de protegir l'independéncia de la [[papa]]utat, installèt una [[garnison]] [[França|francesa]]. A la fin de l'annada, de [[plebiscite]]s foguèron organizats per [[Camillo Cavour|Cavour]] dins lei regions ocupadas per proclamar [[Victor Manuel II d'Itàlia|Victor Manuel II]] rèi d'Itàlia.
 
En [[1865]], una aliança foguèt concluda ambé la [[Prússia]] de [[Otto von Bismarck|Bismarck]] còntra [[Àustria]]. Militarament desfacha a [[Batalha de Custoza (1866)|Custoza]] e a [[Batalha de Lissa|Lissa]], Itàlia aprofichèt la victòria prussina per annexar la region de [[Venècia]]. En revènge, en [[1867]], una expedicion de volontaris comandats tornarmai per [[Josèp Garibaldi|Garibaldi]] foguèt vencuda a [[Batalha de Mentana|Mentana]] per lei tropas francovaticanas. [[Roma]] e sa region demorèron ansin en fòra d'Itàlia fins a la retirada de sa [[garnison]] francesa en [[1870]] après l'afondrament dau regime de [[Napoleon III]], defensor de l'independéncia de la [[papautat]]. Après la pèrda de son territòri, lo [[papa]] se considerèt coma presonier de [[Vatican]] entraïnant un conflicte diplomatic lòng (fins a [[1929]]) ambé lo govèrn italian.
 
== Liames intèrnes ==