Sant Laurenç (flume) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 103 :
Fins a la debuta del sègle XVII los franceses van utilizar lo nom ''Rivière du Canada'' per designar las aigas del riu Sant Laurenç amont de [[Montreal]] e lo de ''riu d'Ottawa'' a partir d'aquel punt. Lo Sant Laurenç serviguèt coma via principala per l'exploracion europèa de l'interior de l'America del Nòrd, iniciada per l'explorador francés [[Samuel de Champlain]].
 
Lo contraròtle del riu foguèt primordial dins l'estrategia britanica per capturar la [[Nòva França]] durant la [[GuerraGuèrra de Sèt Ans]]. Après d'aver [[Sètge de Louisbourg|capturat Louisbourg]] en 1758, los angleses navegaràn lo riu amont fins a Quebèc l'an seguent gràcias a las mapas ellaboradas per [[James Cook]]. Las tropas britanicas foguèron transportadas a travèrs del Sant Laurenç per atacar la vila per l'oèst, causa que capitèron a la [[Batalha de las Planas d'Abraham]].
 
Degut als rabeges, quasi impossible a passar nomenats [[Rabeges de Lachine]], lo Sant Laurenç èra navegable d'un biais continú sonque fins a Montreal. Lo [[canal de Lachine]], inaugurat el 1825, foguèt lo primièr que va permetre als vaissèls de passar aquestes rabeges. Un sistèma bèl de canals e resclausas, conegut coma la [[via maritima del Sant Laurenç]] (''Saint Lawrence Seaway''), foguèt inaugurat oficialament lo 26 de junh de 1959 per la reina [[Elisabèt II del Reialme Unit|Elisabèt II]] (en representacion de Canadà), e lo president [[Dwight D. Eisenhower]] (en representacion dels Estats Units) e que permet lo passatge de grandas naus fins al [[lac Superior]].