Guèrra Freja : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 276 :
[[File:Cuban missiles.jpg|thumb|right|Fotografia d'un aeronau espion estatsunidenc d'una basa sovietica de missils.]]
 
La [[Crisi dei missiles de Cuba|Crisi de Cuba]] se debanèt en 1962 e marquèt la fin de la [[Coexisténcia Pacifica]]. Foguèt entraïnada per l'installacion de missils nuclears sus l'illa per lei Sovietics. Foguèt lo periòde de tensions pus importantas entre lei dos blòts en causa de la confrontacion dirècta entre tropas sovieticas e estatsunidencas e dau risc d'utilizacion de la fòrça per lei dos camps, compres d'armas nuclearas.
 
D'efèct, dempuei lo 1{{e}} de genier de 1959, un govèrn revolucionari dirigit per [[Fidel Castro]] aviá rebutat la dictatura de Batista, un aliat deis Estats Units, pres lo poder. Non reconeguda per Washington, Castro foguèt donc obligit de se raprochar dei Sovietics en 1960 e obtenguèt una ajuda dau govèrn de Moscó encantat d'installar un regime comunista en [[America]]. De son caire, en fàcia d'aquela aliança, leis Estatsunidencs assaièron de rebutar Castro mai la temptativa de desbarcament d'una bregada d'opausants en abriu de 1961 s'acabèt per una revirada. Pasmens, aquò causèt l'inquietud de Khrushchov que decidiguèt de renfòrçar lo sostèn ai Cubans.