Frederic Mistral : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 49 :
Dins la capitala francesa lo recebèron amb estrambòrd e venguèt un dei personatges pus presats dei cercles literaris. Lo sieu cap d'òbra venguèt una opèra, mesa en musica per Gounod e la primiera representacion se faguèt a [[París]] en 1864. Tornèt puei en Occitània per i escriure ''Calendau'' que se publiquèt a [[Avinhon]] dos ans puei. Aquela òbra suscitèt de controvèrsias que quauquei critics, coma per exemple lo jornalista [[Eugèni Garcin]], acusèron Mistral de crear de discòrdias entre ''lo nòrd e lo sud de França''.
Mai tard fondèt lo ''[[Musèu Arlatenc]] (<Museon Arlaten>)'' an [[Arle]] (que s'inaugurèt en [[1899]]), aconselhat per l'etnograf de tria lo [[Emili Marinhan|doctor Marinhan]], amb la tòca de bastir un musèu que podriá preservar lei tradicions provençalas e gràcias a l'argent que li portèt lo Prèmi Nobel de Literatura, posquèt crompar lo palais actuau per l'assostar.
|