Nigèria : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Algovia (discussion | contribucions)
Linha 128 :
==== La region yorubà ====
 
Lei Yorubà s’installèron au sud dins lo corrent dau millenari I. Formèron de [[ciutat-estat|ciutats-estats]] independentas. Lei pus poderosas venguèron de centres comerciaus e artesanaus [[fortificacion|fortificats basadas sus un centre urban comerciau e artesanau fortificat]].
 
===== Ife =====
 
[[File:Ife Kings Head.jpg|thumb|right|[[Escultura]] de [[bronze]] de la vila d'[[Ife]] (sègle XII).]]
La ciutat-estat d’Ife si formèt dins lo sud entre lei sègles XIII e XIV dins una region ja culturalament e tecnologicament avançada (produccion d’esculturas de bronze tre lo sègle XI). Venguèt rapidament un centre culturau e religiós major de la region car la màger part dei sobeirans deis estats yorubàs formats per la seguida si proclamèron originaris d’Ife per assegurar sa legitimitat. En revènge, maugrat aquela preeminéncia, Ife dominèt jamai politicament la region.
 
La [[ciutat-estat]] d’Ifed’[[Ife]] si formèt dins lo sud entre lei sègles XIII e XIV dins una region ja culturalament e tecnologicament avançada (produccion d’esculturas de [[bronze]] tre lo sègle XI). Venguèt rapidament un centre culturau e [[religion|religiós]] major de la region car la màger part dei sobeirans deis estats yorubàs formats per la seguida si proclamèron originaris d’Ife per assegurar sa legitimitat. En revènge, maugrat aquela preeminéncia, Ife dominèt jamai politicament la region.
 
===== Oyo =====
 
La vila d’Oyod’[[Oyo]] si formèt au sègle XV e conoguèt rapidament de dificultats militaras que causèron la partença de sa [[dinastia]] a la cort dau [[reiaume de Borgo]]. Li aprenguèt l’utilizacion de la [[cavalariá]] que li permetèt de reconquistar sa [[capitala]] vèrs 1600. Puei, gràcias a aquela superioritat militara, posquèt sometre lei vilas yorubàs meridionalas formant ansin lo [[reiaume d’Oyo]] que venguèt una poissança comerciala de remarca gràcias au trafec d’esclausd’[[esclavatge|esclaus]]. DinsDurant la segonda mitat dau sègle XVII, contunièt son expansion en direccion de la còsta e vassalizèt mai d’un principat yorubà de l’endrech. En 1720, [[Reiaume de Dahomey|Dahomey]] foguèt tanben devastat per sei tropas e acceptèt de venir tributari d’Oyo marcant l’apogèu dau reiaume yorubà.
 
Pasmens, a partir de 1780, lo reiaume comencèt son declin magerament en causa de revòutas de populacions musulmanas dins lo nòrd. En 1810, sota la pression militara dau [[Califat de Sokoto]], lo nòrd e la capitala foguèron abandonadas e la dinastia si retirèt dins lo sud onte fondèt una novèla vila d’Oyo dins leis annadas 1830. Aquò entraïnèt la pèrda de la màger part de son autoritat e la division dau rèsta de son reiaume.
 
===== Lo periòde de division dau sègle XIX e l’influéncia britanica =====
 
Après l’afondrament dau [[reiaume d’Oyo]], la region yorubà demorèt politicament devesida entre un cinquantenau de ciutats. Dos centres principaus, [[Ibadan]] e [[Abeokuta]], prenguèron una importància certana e intrèron en conflicte per la dominacion economica. Pasmens, a partir deis annadas 1850, deguèron tenir còmpte de l’influéncia britanica qu’installèt un rèi favorable a seis interès a [[Lagos]] en 1851 puei annexèt dirèctament la vila en 1861. Lei [[Reilame Unit|Britanics]] defendèron lo comèrci d’esclausd’[[esclavatge|esclaus]] entraïnant lo desvolopament progressiu dei cambis de matèrias premieras. Dins aquò, la contuniacion de la [[guèrra]] regionala menada per Ibadan dins lo corrent deis annadas 1870 empachèt l’instauracion de la patz. Dins leis annadas 1890, la màger part de la populacion litorala èra ansin desirosa de veire lei Britanics establir son [[protectorat]] sus la region.
 
==== Benin ====