Republica Democratica de Còngo : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 100 :
Aquela rivalitat per lo contraròtle de Congò causèt de tensions entre [[França]] e [[Belgica]]. Pasmens, lei missions seguentas se contentèron d’assegurar lei posicions de cada país. Brazza foguèt tornarmai mandat dins la region per una tresena mission entre 1883 e 1885. Li fosndèt [[Brazzaville]] sus la riba dau fluvi e creèt una liason permanenta ambé la costat après lo contornejament de la [[Cabinda]] [[Portugal|portuguesa]]. Obtenguèt la cession de la region entre l’Ocean e lo fluvi. De son caire, Stanley signèt unei tractats ambé lei pòbles locaus per installar l’autoritat de Leopold II dins lei regions interioras dau [[continent]].
 
==== L’Estat Independent de CongòCòngo ====
 
En 1884, lo partiment de la region de Congò venguèt un enjòc internacionau après la signatura d’un tractat angloportugués reconoissent la sobeiranetat portuguesa sus lei bòcas de Congò. Aquò èra una menaça dirècta per lei projèctes bèlgas e Leopold II deguèt donc trobar de sostènsp per començar de far acceptar la preséncia bèlga. Obtenguèt aquelei de [[França]], deis [[Estats Units d’America]] e d’[[Alemanha]]. Lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] deguèt donc finalament acceptar l’influéncia bèlga sus la region e Leopold II capitèt finalament de trobar un acòrd ambé [[Portugal]]. En 1885, la conferéncia coloniala de Berlin poguèt donc reconóisser oficialament l’Estat Independent de Congò (EIC) que sei frontieras interioras èran encara fòrça mau definidas. Leopold II ne venguèt lo rèi e dirigiguèt Belgica e l’EIC en union personala.