|
== Istòria ==
[[Imatge:Cortes Catalanas.jpg|thumb|150px|[[Corts Catalanes]] segon una miniatura d'un incunable del [[sègle XV]]]]
{{main|:''Article principal: [[Istòria de Catalonha}}]]''
L'istòria de Catalonha, tant al nòrd com al sud dels [[Pirinèus]] se pòt devesir en las epòcas seguentas:
* [[Originas de Catalonha]]
* [[Edat modèrna de Catalonha]]
A partir de [[1659]], se separa la [[Catalonha Nòrd]] de la rèsta delsdel territoristerritòri, après lo [[Tractat dels Pirinèus]]. Dempuèi alara, la istòria de la Catalonha Sud, l'actual comunitat autonoma, es compausada dels periodes seguents:
* [[Istòria contemporanea de Catalonha]], que comença amb la pèrda dels fòrs catalans après los [[Decrets de Nòva Planta]] en [[1716]].
== Politica e govèrn ==
[[Image:Parlament de CatalunhaCatalunya.JPG|thumb|Façana de la seu del Parlament de Catalonha]]
[[Image:RJ-Barcelona2.jpg|thumb|Palau de la Generalitat]]
[[Imatge:President montilla (gencat).jpg|thumb|[[José Montilla]], president actual de Catalonha]]
:''Article principal: [[PolíticaPolitica ie governgovèrn de Catalonha]]''
===La Generalitat de Catalonha===
La normanòrma institucional bàsicabasica de Catalonha éses l'[[Estatut d'Autonomia de Catalonha de 2006|Estatut d'Autonomia]]. D'acordacòrd amb aquestaquel, l'[[autogovernautogovèrn]] de Catalonha s'organitzaorganiza políticamentpoliticament en lacoma [[Generalitat de Catalonha]]. La Generalitat de Catalonha estàse formadacompausa perde diversesdivèrsas institucions de governgovèrn, entredemest elleselas:<ref>[http://www.gencat.net/generalitat/cat/estatut/titol_2.htm De les institucions] Estatut d'Autonomia de Catalonha, 2006</ref>
* ello [[Parlament de Catalonha]]: el [[poder legislatiu]] del governgovèrn catalàcatalan; aldins lo parlament esse realitzafa ella debatdiscussion políticpolitica ie esse controlacontròla ie impulsa l'acció política i de govern. Entre les seves potestats, elLo Parlament aprovaapròva elslo pressupostosbudgèt de la Generalitat. EstàEs constituïtcompausat per un mínimminímum de 100 diputatsdeputats ie un màximmaxímum de 150, elegits per [[representaciórepresentacion proporcionalproporcionala]] amb llistestièras de partits tancadespas modificables, per un terminiperiode de quatre anysannadas;
* la [[PresidènciaPresidéncia de la Generalitat de Catalonha|PresidènciaPresidéncia de la Generalitat]], encapçaladadirigit pel [[President de la Generalitat de Catalonha|president]]. ElLo president éses la mésrepresentacion altamai representaciónauta de la Generalitat i alhoraa l'encòp de l'Estat espanyolespanhòl a Catalonha. LaDirigís seva funció és dirigir leslas accions del Govern;Govèrn pere tantpr'aquò éses ello representatrepresentant del [[poder executiu]] de Catalonha; ie
* ello Govern o [[ConsellConsèlh Executiu de Catalonha|ConsellConsèlh Executiu]] éses l'òrganorganisme superior col·legiatcollegial que dirigeixdirigís l'accióaccion política i l'administració de la Generalitat. El GovernGovèrn estàes presidit pel president de la Generalitat, ello consellerConselhièr primerPrimièr i elslos altresautres consellersconselhièrs. D'acord amb aquest, les competències principals del Govern són en l'àmbit de l'educació, la sanitat i la cultura. El finançament de la Generalitat és regulat per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes i per l'[[Estatut d'Autonomia de Catalonha]].
Las competéncias principalas del Govèrn son fan partida de l'educacion, la santat e la cultura. Lo finançament de la Generalitat es regulat per la Lei Organica de Finançament de les Comunitats Autonomes i per l'[[Estatut d'Autonomia de Catalonha]].
A més d'aquestes institucions, les altres institucions de la Generalitat són totes les que creï el Parlament mateix. Com a òrgans de garantia i control, en l'actualitat formen part de la Generalitat, el [[Síndic de Greuges]], el garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, la [[Sindicatura de Comptes]] que controla els comptes econòmics de les institucions públiques de Catalonha, i el [[Consell de Garanties Estatutàries]], que vetlla per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de l'Estat espanyol de les disposicions de la Generalitat. ▼
▲ADe mésmai d'aquestes institucions, leslas altresautras institucions de la Generalitat sónson totestotas lesaquelas que creïsián elcreadas Parlamentper mateixlo meteis Parlament. Com a òrgansorganismes de garantia ie control, ena l' actualitatora formend'ara fan partpartida de la Generalitat, ello [[ SíndicSindic de GreugesGrèuges]], elque garantgarantís delslos dretsdreches ie leslas llibertatslibertats dels ciutadans, la [[Sindicatura de Comptes]] que controlacontròla elslos comptes econòmics de les institucions públiquespublicas de Catalonha, ie ello [[ ConsellConselh de GarantiesGarantias EstatutàriesEstatutàrias]], que vetllavelha per l' adequacióadequacion a l'Estatut i a la ConstitucióConstitucion de l'Estat espanyolespanhòl de les disposicions de la Generalitat.
El [[poder judicial]] de Catalonha recau sobre el [[Tribunal Superior de Justícia de Catalonha|Tribunal Superior de Justícia]], l'òrgan jurisdiccional suprem de Catalonha, segons l'Estatut del 2006. Les competències del Tribunal Superior de Justícia inclouen conèixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur. ▼
▲ElLo [[poder judicial]] de Catalonha recaucorrespond sobre elal [[Tribunal Superior de JustíciaJusticia de Catalonha|Tribunal Superior de JustíciaJusticia]], l' òrganorganisme jurisdiccional supremsuprèm de Catalonha, segonssegon l'Estatut delde 2006. LesLas competènciescompeténcias del Tribunal Superior de JustíciaJusticia inclouenenclauson conèixer elslos recursos ie procedimentsproceduras endins elslos diversosdivèrses ordresòrdres institucionals ie tutelarlo elstutoratge dretsdels dreches reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent endins elslos ordresòrdres jurisdiccionals , civil, contenciós administratiu ie social, ie en els d'altres que esse puguinpòscan crear endins el futurl'avenidor.
El Govern és part integrant de la [[Generalitat de Catalonha]]. La capital i seu del Govern és la ciutat de [[Barcelona]]. El [[president de la Generalitat de Catalonha|President de la Generalitat]] entre [[1980]] i [[2003]] ha estat [[Jordi Pujol i Soley]], de [[Convergència i Unió]], que fou seguit per [[Pasqual Maragall i Mira]] entre el [[2003]] i el [[2006]]. A data de [[novembre]] del [[2006]], va ser elegit nou president [[José Montilla Aguilera]].
Catalonha també disposa d'una policia pròpia, els [[Mossos d'Esquadra]], la força de policia civil més antiga d'Europa, els orígens de la qual es remunten al [[segle XVIII]]. Des de [[1980]] està a les ordres de la Generalitat, i des de [[1994]] es troba en un procés de desplegament, que finalitzarà el 2008, per substituir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que depenen directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, però, conservarà un nombre limitat d'agents a Catalonha per exercir altres funcions específiques; encarregats de la vigilància dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, règim general d'estrangeria, documents d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat i les altres funcions que la [[constitució espanyola de 1978|Constitució]] estableix.
== Ligams ==
| 