Annibal Barca : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
CommonsDelinker (discussion | contribucions)
m Lo fichièr HannibalTheCarthaginian.jpg es estat escafat coma o es estat sus Commons per Fastily (commons:Commons:Deletion requests/File:HannibalTheCarthaginian.jpg)
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 181 :
Obligat de signar lo tractat de patz amb Roma en 201<ref>"livius.org"</ref> que privèt Cartage de son ancian empèri, Annibal alara de 46 ans decidiguèt de prene part à la vida politica cartaginesa en dirigent lo partit democrat.
 
La ciutat èra en efècte divisada en doas grandas tendéncias. Lo primièr, lo grop democrat, qu'èra subretot dirigit pels [[Barcidas]] e fòrça atacat a un ancoratge [[fonzièr]] en Africa, e doncas a de conquèstas de tèrras als despens dels [[Numids]]. Le segond movement èra una [[oligarquia]] conservatritz regropada a l'entorn d'[[Annon lo Grand]] que la prosperitat repausa sul comèrci, las taxas portuàrias e los tribúts impausats a la ciutats somesas. Elegit [[sufèt]] en 196<ref>"Columbia"</ref>, Annibal restaurèt l’autoritat e lo poder d'aquela foncion venguda insignificanta e representava alara una menaça pels [[oligarc]]s<ref>"Insecula"</ref> que l’accusan d’aver traït son país perque prenguèt pas Roma quand n'aviá l’occasion.
 
Alara prenguèt una mesura que li alienèt fin finala l’oligarquia. Annibal decidiguèt en efècte que l’indemnitat de guèrra annadièra que Cartage deguèt a Roma sián dirèctament versat al tresaur puslèu que d’èsser collectat pels oligarcs mejans de taxas extraordinàrias<ref>"Britannica"</ref>. Aqueles prenguèron pas le risc d’intervenir dirèctament contra lo sufèt mas, prèp de sèt ans aprèp la victòria de Zama, faguèron dirèctament apèl als Romans<ref> "Insecula"</ref> que, alarmats pel retorn de la prosperitat de Cartage, exigiguèron la rendicion d’Annibal<ref>Lo pretèxte èra una relacion epistolara entre Annibal e Antiochos III evocat pel clan conservador. Alertats, los Romans envièron una ambassada per verificar se l’informacion èra exacta</ref>. Aquel darrièr causiguèt alara volontàriament l’[[exili]]<ref>"Richard Bedser"</ref> en [[-195|195]]<ref>"Carthage Lives"</ref>.