Tarraconensa : Diferéncia entre lei versions

9 octets aponduts ,  17 octobre de 2013
m
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « La '''Tarraconensa''' (en latin: '''''Provincia Hispania Tarraconensis''''') èra una província romana del Diòcesi Hispaniarum amb per capitala Tarra... »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 39 :
== L'invasion islamica ==
[[Fichièr:Califato de Córdoba-1000.png|250px|thumb|La frontièra superiòra ([[Ath-Thaghr al-Alà]]) compreniá la partida sud de l'anciana Tarraconensa. ]]
Los [[musulmans]] debarquèron en [[711]] a [[Gibartar]] e lèu venquèron los [[visigòt]]s a la [[batalha de Guadalete]]. Amb la destruccion del reialme dels [[Visigòts]] lo sistèma d'administracion territoriala d'Ispània eretat de l'[[Empèri Roman]] desapareguèt, e amb el, la província Tarraconensa. Pasmens que la zòna orientala de la província foguèt lo darrièr bastion de resisténcia dels darrièrs monarcas visigòts, [[Aquila II]] (711 - 713) e [[Ardon]] (713 - 720). La prima de [[714]] los musulmans arribèron dins la val de l'Èbre e un còp qu'èra assegurada la rèiregarda sotmetent [[Còrdoa|Corduba]], [[Sevilha|Spali]], [[Mérida (Espanha)|Mérida]] e [[Toledo|Tulaytula]], l'ocupacion del territòri passava pel domèni dels centres urbans mai importants del Reialme dels [[Visigòts]], que [[Cesaraugusta|Cesaracosta]]. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta se faguèt de biais pacífic, mas de nòbles [[visigòt]]s e de dignataris eclesiastics fugiguèron cap als Pirenèus. Aprèp de la conquèsta de la Tarraconensa el [[vali d'Ispània]] [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]] envasiguèt la [[Narbonesa]] establissent la capitala a [[Narbona|ArbunaArbona (Narbona)]] en 720, ofrissent als habitants de generoses condicions e una pacificacion avida amb las autras ciutats. Amb [[ArbunaArbona (Narbona)|Arbona]] assegurada, e sobretot profeitent del pòrt, los marins àrabs venguèron mèstres de la Mediterranèa occidentala, sotmetent aviadament las ciutats contraròtladas pels comtes visigòts. En 721 arribèron prodèls per preparar el [[Batalha de Tolosa (721)|Sètge de Tolosa]], qu'èra la clau per dominar la [[Gàllia Aquitània]] de meteis biais qu'avián fach per la [[Narbonesa]], mas los plans capitèron pas a causa de la derrota. Las fòrças arabas, s'establiguèron solidament a Gàllia Narbonesa e provesida aisidament per mar contunhèron atacar cap a l'èst arribant fins a [[Autun]] en 725. En 731 lo vali berbèr de Narbona e la region de Cerdanha [[Uthman ibn Naissa]] provoquèt [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] jol pretèxt de l'opression que sofrissián los berbèrs al nòrd d'Africa e faguèt un pacte conclusissent una trèva amb lo duc d'Aquitània [[Odon lo Grand]]. En represalhas al-Ghafiqí envièt una mission per capturar Uthman, que pendent la batalha de Llívia foguèt assetjat e tuat. Fin finala la quasi totalitat de la Tarraconensa foguèt integrada al ''[[Ath-Thaghr al-Alà]]'', la frontièra èra l'[[emirat de Còrdova]], jol capitanejat de familhas de gòts convertits a l'islam -[[Muladita|muladites]]-, lo [[Banu-Qasi]].
 
==La conquesta franca de Gotia==
15 763

cambiaments