Alaric Ièr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : cambiament per telefonet
Linha 13 :
==Campanha de Grècia ==
[[Fichièr:Visigoth migrations.jpg|thumb|300px|Migracions visigoticas]]
En [[394]] l'emperaire d'Orient Teodòsi li donèt lo comandament dels auxiliars gòts de l'Empèri dins sa luchaluta contra [[Eugèni]]. En [[395]], moriguèt Teodòsi, los visigòts trenquèron l'aliança amb Roma; aprèp que li foguèt negat lo títol de ''[[Magister Militum]]'', que demandava, Alaric ataquèt [[Constantinòple]]; foguèt rebutat e enseguida, segon Socrates per instigacion de Rufin, devastèt Grècia ([[395]] e [[396]]), sacatjant [[Corint]], [[Argos (Argolida) |Argos]], [[Esparta]] e [[Megara]], e foguèt salvada [[Atenas]] amb lo pagament d'un grós rescat. Lo General [[Estilicon]] desbarquèt a Corint e capitèt a los expulsar de Grècia cap a l'[[Reialme d'Epir |Epir]], mas lo nòu emperaire d'Orient, [[Arcadi]], amb la paur que tornen, donèt a Alaric los insignes de governaire d'[[Illiria]] e lo títol de ''Magister Militum per Illyricum'', çò que permetèt de conservar la patz pendent cinc ans ([[396]] a [[401]]). Alaric foguèt proclamat rei pels magnats visigòts en [[398]].
 
Lo 18 de novembre de [[401]], profeitent qu'Estilicon s'èra anat a la frontièra del Danubi per frenar las atacas dels [[vandals]] e dels [[alans]], Alaric envasiguèt Itàlia, assetjèt [[Aquileia]] e en [[febrièr]] de [[402]] se presentèt davant [[Milan]] e ataquèt [[Ravenna]] sens succès. Estilicon, amb las legions del Ren e de mercenaris barbars, ataquèt e desfaguèt [[Hasta]] e [[Pollentia]]; dins aquel combat, del 6 d'abril de [[402]], foguèron fachs presonièrs la femna e los filhs d'Alaric. Una ataca sorpresa visigòta a [[Verona]] foguèt rebutat pel general Saule e fin finala Alaric tornèt a Illiria.
 
Estilicon, per atraire lo rei visigòt a çò del, li tornèt la seuna femna muller re los seus filhs e li prepausèt una aliança. En [[405]] [[Onori]], emperaire d'Occident, designèt tanben Alaric ''Magister Militum per Illyricum'', amb de limitas territorialas que entrèron en contradiccion amb las reivindicacions de l'Empèri d'Orient, e tenben recebèt una compensacion economica e d'autres promesas; tot aquò per tòca d'atraire dins sa man e qu'afronte lo seu rival, Arcadi. Alaric establiguèt la capitala a Aemona.
 
Moriguèt Arcadi en 408, Roma abandonèt las intencions d'atacar l'Orient; alara Alaric exigiguèt {{unitat|4000|[[Liura (unitat de massa)|liuras]]}} d'aur en compensacionscompensacion.<ref>{{en}}Ermatinger, James WilliamWilseriá. The decline and fall of the Roman Empire. Greenwood Publishing Group, 2004, p.45. ISBN 0313326924.</ref> A la demanda d'Estilicon, lo govèrn roman acceptèt e li paguèt aquela quantitat, mas lo partit nacionalista roman, segurament insitat pel govèrn de [[Constantinòple]], acusèt Estilicon de preparar la liurason de l'Empèri a Alaric, e fomentar. Esclatèt una revòlta de tropas çò qu'obliguèt Estilicon a se refugiar dins una glèisa, essent assassinat alara que sortisiáne sortissiá (malgrat la promesa que li èra facha que siá salve); la man executritz foguèt Olimp, mas los òrdres venguèron de l'Emperaire Onori ([[23 d'agost]] [[408]]). EstilicóEstilicon mòrt, las promesas fachas a Alaric foguèron pas respectadas.
 
== Segonda campanha d'Itàlia ==